L’economia africana es contraurà un 34% amb un escalfament d’1,5 ºC

Article de Mitchell Beer, traduït per la Redacció de Mónverd notícies.

Aquest article va aparèixer per primera vegada a The Energy Mix i és part de a Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.

Els països del continent africà podrien perdre un 14% del seu PIB per càpita el 2050 a causa del canvi climàtic, xifra que augmenta al 34% el 2100 fins i tot si l’escalfament global es limita a 1,5 ºC, segons un informe publicat a la conferència climàtica de les Nacions Unides, la COP27, a Sharm el-Sheikh, Egipte.

Amb les previsions actuals, en les quals ens apropam a un escalfament de 2,7 ºC, les pèrdues arribarien al 20% el 2050 i un 64% el 2100 en un continent ja afectat pels impactes de la pandèmia de la COVID-19, la pujada dels tipus d’interès, una crisi de deute i l’austeritat imposada per les nacions i institucions donants. Aquesta és la conclusió a què ha arribat l’anàlisi econòmica produïda per l’International Institute for Applied Systems Analysis for Christian Aid. El país més afectat seria Sudan, que veuria la seva economia contreta un 84% el 2100 amb les polítiques climàtiques mundials.

L’informe, publicat abans de les discussions financeres durant les deliberacions de la COP de dimecres, “exposa el trist futur econòmic que s’enfrontaran alguns dels països més pobres del món”, va dir l’organització sense ànim de lucre amb seu al Regne Unit en un comunicat. “El canvi climàtic robarà als països africans els fons vitals necessaris per fer front a la pobresa, impulsar l’atenció sanitària i construir la infraestructura que sustenta el desenvolupament econòmic”, tot i que “Àfrica és el continent menys responsable pel que fa a la crisi climàtica”.

A la COP d’enguany, els líders governamentals i altres negociadors han de reconèixer “que el canvi climàtic ja està causant pèrdues i danys a mesura que es superen els límits per a l’adaptació, i la terrible desigualtat d’aquells que sovint es troben a la primera línia d’aquests impactes climàtics són els que suporten la menor responsabilitat de provocar el canvi climàtic i els que no tenen els mitjans per fer front als impactes”, afirma l’informe.

“Es necessita un finançament climàtic molt més ambiciós per abordar els impactes climàtics en l’adaptació i les pèrdues i danys”, afegeix l’informe. Demana als “països rics i contaminants”, inclosos els contaminants històrics i els “contribuïdors de carboni més recents”, com els estats del Golf de l’Orient Mitjà, l’Índia i la Xina, que “redueixin dràsticament les seves emissions de carboni per evitar un canvi climàtic descontrolat” i evitar “exponencialment” nivells més alts d’impactes climàtics que afecten més gent més ràpidament”.

Aquesta preocupació apareix en un segon informe de la mateixa setmana, publicat per l’Institut i la Facultat d’Actuaris del Regne Unit i el Grup Assessor de Crisi Climàtica. Adverteix dels punts d’inflexió climàtics irreversibles que es podrien incomplir amb un escalfament mitjà d’1,5 °C. “Hem de reparar parts trencades del sistema climàtic, començant per l’Àrtic, en un intent de revertir els canvis locals i aturar els efectes en cascada d’aquests canvis a través dels sistemes climàtics globals”, escriu el fundador i president del CCAG, Sir David King, en un informe que demana reduccions dràstiques de les emissions de diòxid de carboni, metà i altres contaminants del clima.

King demana proves i desplegament immediats de tècniques d’eliminació de carboni sovint controvertides per començar a reduir els gasos d’efecte hivernacle atmosfèrics en desenes de milers de milions de tones per any.

“El canvi climàtic causat per l’home s’ha avançat i aviat no hi haurà temps per assolir els objectius establerts a l’acord de París de 2015”, escriu. Però “tot i que és descoratjador, aquí tenim una gran agència. Encara és tècnicament possible reduir les emissions i estabilitzar el clima”.

L’informe de Christian Aid apunta a l’ampliació de la bretxa en el finançament internacional del clima. Anima els països rics a tractar la COP 27 com una oportunitat per “compensar el PIB i el temps perduts” lliurant els 100.000 milions de dòlars anuals en finançament climàtic que van prometre entre el 2020 i el 2025, però que després es van retardar fins al 2023. “Invertint més en mitigació. ara reduirà els costos d’adaptació i, finalment, reduirà les reclamacions dels països que pateixen pèrdues i danys”, diu l’informe.

“Però fins i tot amb un major finançament per a la mitigació i l’adaptació, els negociadors de la COP27 dels països rics i contaminants han d’acceptar que es requereix un finançament nou, ambiciós, addicional i basat en les necessitats per abordar les pèrdues i els danys, ja que el canvi climàtic ja està creant impactes que no es pot evitar mitjançant l’adaptació”, afegeix Christian Aid. “Els impactes econòmics continuats del canvi climàtic crearan un bucle de retroalimentació negatiu pel qual el clima afectarà les taxes de creixement econòmic futures, alentint la reducció de la pobresa, la qual cosa significa que els impactes climàtics afectaran més persones en el futur. Ja és més enllà del moment d’un acord sobre com haurien de pagar els països contaminants per abordar els impactes climàtics” i “les negociacions han de passar a preguntes sobre quant i quan”.