Diccionari climàtic

Tots aquests simples conceptes recollits en un mateix lloc

Aquí trobareu tota una sèrie de definicions. Els conceptes subratllats en difernets definicions es troben explicats en una altra entrada.

No trobes una entrada? Envia’ns un correu i l’afegirem!

A

Acció de la intempèrie: Moviment gradual del diòxid de carboni atmosfèric per dissolució de les roques silicatades i carbonatades. Pot necessita de processos físics o químics.

Acidificació antropògena: Proporció de la acidificació de l’oceà causat per la activitat humana.

Acidificació de l’oceà: Disminució del pH de l’oceà durant un període llarg, normalment durant desenes d’anys o períodes més llargs. És causat per a la incorporació de diòxid de carboni de l’atmosfera principalment, encara que també pot realitzar-se degut a altres elements o substancies oceàniques.

Activitat solar: Terme general que descriu una varietat de fenòmens magnètics en el Sol com taques solars, fàcules solars (zones brillants) i erupcions solars (emissions de partícules d’alta energia). El seu canvi varia des dels pocs minuts fins als milions d’anys. Vegi’s Cicle Solar.

Advecció: Transport d’aigua o d’aire mitjançant vent o corrents. Es diferència de la convecció en que el primer descriu el transport mitjançant moviments atmosfèrics o oceànics, mentre que el segon descriu moviments verticals locals.

Aerosol: Suspensió de partícules sòlides o líquides presents a l’aire, compreses entre uns pocs nanòmetres i 10 μm, que queden en l’atmosfera durant vàries hores o més. Poden ser tant naturals com artificial. Poden influir en el clima directament dispersant i absorbint radiació.

Albedo: Percentatge de radiació solar que reflecteix una superfície. La neu o el gel (superfícies clares) reflecteixen una gran quantitat de la llum solar i la tornen a l’espai. En canvi, zones més fosques (boscos, oceans…) no en retornen tant. És un efecte que redueix la temperatura terrestre.

Anomalia climàtica medieval: Vegi’s Període càlid medieval.

Antropocè: Mot usat per a descriure una hipotètica etapa geològica que comprèn des de l’inici de la revolució industrial (segle XVIII) caracteritzada per la intensa explotació dels recursos naturals per part de l’ésser humà.

Atropogènic: Fruit de l’acció humana.

Atmosfera: Embolcall gasós que envolta la terra. L’atmosfera seca està composta quasi completament per nitrogen (78,1%) i oxigen (20,9%) a més de traces d’altres gasos com l’argó (0,93%), l’heli i certs gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni (0,035%) i ozó, entre d’altres. A més, l’atmosfera conté vapor d’aigua, gas d’efecte hivernacle amb una proporció mitjana d’un 1%. A més, l’atmosfera conté núvols i aerosols.

B

Balanç de massa de glaciars i mantells de gel: Diferència entre l’acumulació de massa i la pèrdua (ablació i despreniment) durant un període determinat de temps, generalment d’un any o una estació. El balança de massa superficial és la diferència entre l’ablació i l’acumulació de superfícies. Els processos que canvien el balanç són:

Acumulació: Tots els processos que afegeixen neu al glaciar. Principalment es deu a la neu que cau i la neu empesa per allaus.

Ablació: Processos que redueixen la massa des de la superfície. Aquí hi entren els allaus, el vent que s’enduu la neu, la sublimació i la fusió.

Descàrrega: Pèrdua de massa per despreniment d’icebergs o descàrrega de gel en tota la línia de contacte d’una plataforma de gel que sura.

Balanç energètic: Diferència entre els valors totals d’energia que entra i que surt. Si el balanç és positiu, es produeix un escalfament; si és negatiu, es refreda. A nivell global, aquest valor ha de ser igual a zero durant llargs períodes. Degut a que quasi tota la nostra energia prové del sol, això significa que la radiació rebuda del sol ha de ser igual a la retornada tant la reflectida en la part superior de la atmosfera superior i la radiació emesa pel sistema climàtic.

Bioma: Element regional de la biosfera clarament diferenciat constituït generalment per un cert número d’ecosistemes. Els biomes estan caracteritzats per determinades comunitats animals i vegetals típiques.

Biomassa: Massa total d’organismes vius presents en una àrea o volum donats. El material vegetal mort es pot incloure com a biomassa morta. La crema de biomassa és la crema de vegetació viva i morta.

Biosfera: Part del sistema terrestre que inclou tots els ecosistemes i organismes vius de l’atmosfera, de la terra i de la hidrosfera, inclosa la matèria orgànica morta que en resulta.

C

Canvi climàtic abrupte: Canvi a gran escala al sistema climàtic que es duu a terme en alguns decennis o en un lapse menor. Es creu que seguirà durant alguns decennis i provoca importants canvis en els sistemes humans i naturals.

Canvi del nivell de la mar: El nivell de la mar pot canviar, tant globalment com localment per l’efecte de a) canvis de conformació de la geografia marina, b) canvis en el volum de l’oceà degut a un canvi en la massa de l’oceà i c) canvis en el volum de l’oceà degut a canvis en la densitat de l’aigua de l’oceà.

Capa d’Ozó: l’estratosfera conté una capa en la qual la concentració d’ozó és màxima, denominada capa d’ozó. Aquesta capa comprèn entre els 12 fins als 14 quilòmetres per damunt de la superfície terrestre, amb el màxim de concentració entre els 20 i 25 quilòmetres. Aquesta capa ha estat perjudicada per l’efecte de les emissions humanes de brom i clor. Tots els anys, durant la primavera de l’hemisferi sud, es produeix una disminució en la concentració degut a aquests compostos d’origen antropogènic.

Carbó vegetal: Material resultant de la carbonització de la biomassa. Es constitueix principalment de carboni amb una estructura grafítica desordenada, amb quantitats menors d’oxigen i hidrogen.

Carboni negre (CN): Element d’un aerosol definit que absorbeix llum. És conegut com a sutja.

Cicle de l’aigua: Vegi’s cicle hidrològic.

Cicle del carboni: Terme que descriu el flux de carboni en l’atmosfera, l’oceà, la biosfera i la litosfera.

Cicle hidrològic: Cicle degut al qual l’aigua s’evapora dels oceans i la superfície de la terra, és transportada per la Terra mitjançant la circulació atmosfèrica en forma de vapor d’aigua, es condensa per a formar núvols, es precipita en forma de pluja o neu damunt de l’oceà o la terra, on pot ser interceptada pels arbres i la vegetació, genera escolament en la superfície terrestre, s’infiltra en el sòl, recarrega les aigües subterrànies, entra dins de les corrents fluvials (rius, torrents…) i, en l’etapa final, desemboca als oceans, en els que es torna a evaporar.

Cicle solar (~11 anys): Modulació quasi regular de l’activitat solar d’amplitud variable. Es duu a terme en períodes d’entre 8 i 14 anys.

Cicló extra tropical: Tempesta a gran escala (milers de quilòmetres de grandària) en latitud mitjanes o altes amb una pressió central baixa, amb forts canvis en temperatures i humitat. És una causa important de velocitats extremes de vent i precipitacions intenses, principalment en els mesos d’hivern.

Cicles glacial-interglacial: Fase de la història de la Terra caracteritzada per grans canvis en el volum de gel continental i el nivell global de la mar. Vegi’s Edat del gel i Interglacials.

Circulació Brewer-Dobson: Circulació de l’estratosfera que transporta aire cap a dalt, des dels tròpics fins al pol a en l’hemisferi d’hivern. L’aire dels pols és desplaçat fins als tròpics.

Circulació general: Moviments de l’oceà i de l’atmosfera a gran escala com a conseqüència del diferent grau d’escalfament de les diferents masses causat per la rotació de la Terra. Tendeixen a restablir el balanç energètic del sistema mitjançant el transport de calor.

Clatrat (metà): Mescla parcialment congelada de gas metà i gel que sol estar present en els sediments.

Clima: Descripció estadística del temps atmosfèric en la que s’inclouen els valors mitjans i la variabilitat de les magnituds corresponents durant períodes que poden durar des de mesos fins a milers o milions d’anys. El període mitjà és de 30 anys, segons l’Organització Meteorològica Mundial. Les magnituds són quasi sempre variables.

CO2-equivalent: Vegi’s GWP (Global Warming Potential).

Convecció: Moviment vertical que es produeix per forces ascendents verticals causades per la diferència de temperatures, amb la part inferior amb una major temperatura que la superior.

D

Desforestació: Conversió d’una extensió boscosa en una no boscosa.

Desglaciació/terminació del període glacial: Transicions des de condicions completament glacials (edat de gel) a condicions interglacials càlides caracteritzades per l’escalfament global i l’elevació del nivell de la mar degut a la reducció de gel continental.

Diòxid de carboni (CO2): Gas d’origen natural, a més subproducte de la combustió de combustibles fòssils provinents de depòsits de carboni fòssil, com el carbó, el petroli, el gas, la crema de biomassa i els canvis d’ús en el sòl i altres processos industrials com ara la producció de ciment. És el principal gas d’efecte hivernacle i s’usa com a referència en el sistema GWP. El seu valor en l’escala és d’1.

E

Ecosistema: Unitat fundacional que consta d’organismes vius, el seu entorn no viu i les interaccions entre ells. Els components inclosos en un ecosistema concret i els seus límits en l’espai depenen del propòsit per al que es defineixi l’ecosistema. El límits poden variar amb el temps. Els ecosistemes s’organitzen dins d’altres ecosistemes, i l’escala en la que es presenta pot ser des de molt petita fins al conjunt de la biosfera. Actualment, tots els ecosistemes tenen als éssers humans com a organisme principal, o bé estan influïts pels efectes de les activitats humanes en el seu entorn.

Edat de gel: L’edat del gel o període glacial es caracteritza per una reducció perllongada de la temperatura del clima de la Terra, que causa un augment dels mantells de gel i els glaciars.

Efecte hivernacle: Efecte radiatiu infraroig de tots els components de l’atmosfera per el qual l’energia que és emesa a l’espai és menor de la que pertocaria, ja que aquesta és absorbida i retornada a la terra per diferents elements atmosfèrics. Una major concentració de gasos d’efecte hivernacle provoca un augment en aquest efecte i, per tant, un augment en les temperatures.

Emmagatzematge terrestre d’aigua: Aigua emmagatzemada en terra que no es troba en glaciars ni mantells de gel, és a dir, rius, llacs, zones humides, aqüífers, neu, reservoris i permafrost. Poden provocar un canvi en el nivell de la mar.

Escenari d’emissions: Representació plausible de l’evolució futura de les emissions de gasos d’efecte hivernacle basada en un conjunt de suposats sobre les forces que determinen aquestes emissions i les principals emissions entre ells.

Escolament: Part de la precipitació que no s’evapora ni es transpira, sinó que flueix pel terreny i retorna a les masses d’aigua.

Estratosfera: Regió de l’atmosfera situada damunt de la troposfera. Conté des dels 10 quilòmetres fins als 50km.

F

Forat d’ozó: Vegi’s Capa d’ozó.

Forestació: Plantació de nous boscos en terres que històricament no hi ha hagut boscos. Vegi’s reforestació.

Fotosíntesi: Procés mitjançant el qual les plantes incorporen diòxid de carboni de l’aire (o bicarbonat en medis aquàtics) i els converteixen en hidrats de carboni. Amb aquest procés, s’expulsa oxigen a l’atmosfera.

G

Gas d’efecte hivernacle: Component gasós de l’atmosfera d’origen natural o antropogènic que absorbeix i emet radiació infraroja emesa anteriorment per la Terra. Aquests provoquen l’efecte hivernacle. El vapor d’aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2), òxid de dinitrogen (N2O), el metà (CH4) i l’ozó (O3) són els principals gasos d’efecte hivernacle.

Geoenginyeria: Conjunt de mètodes i tecnologies que tenen per objectiu alterar deliberadament el sistema climàtic amb la finalitat de mitigar els impactes del canvi climàtic. La majoria dels mètodes tracten de a) reduir la quantitat d’energia absorbida en el sistema climàtic; o b) augmentar els processos de reducció de carboni procedent de l’atmosfera a una escala suficient per alterar el clima.

Glaciar: Massa de gel damunt de la terra originada per neu comprimida. Aquests mostren evidències de moviment intern (es deforma i es desplaça). Si la massa és del mateix tipus però te una mida continental (ocupa un continent sencer), s’anomena mantell de gel.

GWP (Global Warming Potential): Sistema usat per a comparar la potència dels diferents gasos d’efecte hivernacle. En aquest sistema, es dona un valor d’1 al diòxid de carboni i la resta de valors es fan en comparació a aquest.

El metà té un GWP d’entre 28 i 36, és a dir, una molècula de metà produeix la mateixa quantitat d’efecte hivernacle que entre 28 i 36 molècules de diòxid de carboni.

H

Hidrosfera: Component del sistema climàtic que inclou les superfícies en estat líquid (mars, oceans, rius, llacs…) i les aigües subterrànies (aqüífers, aigües freàtiques…)

Holocè: Darrera de les dues etapes que conformen el Quaternari, que s’estén des de fa 11 650 anys fins al present.

I

Interglacials o interglaciacions: Períodes càlids entre les glaciacions de l’edat del gel. Normalment es defineixen com a períodes en els que el nivell de la mar fou més similar al nivell actual. L’última etapa interglacial va ocórrer entre 129 000 i 116 000 abans del present (que és definit com l’any 1950). Emperò, el període càlid va començar en vàries zones uns quants de milers d’anys abans. El període interglacial actual comprèn la totalitat de l’Holocè.

M

Mantell de gel marí: Mantell de gel que engloba una regió substancial i reposa damunt d’una capa situada per davall del nivell de la mar. El seu perímetre es troba en contacte amb l’oceà. L’exemple més conegut és el mantell de gel de l’Antàrtida Occidental.

Mantell de gel: Massa de gel terrestre de mida continental i de gruixa suficient per a recobrir la majoria de la topografia de la roca que es troba per davall. La seva dinàmica (el flux del gel quan es deforma o llisca la seva base) és determinada per la topografia. Els únics mantells de gel que trobam a l’actualitat són els que cobreixen Grenlàndia i la part continental de l’Antàrtida

Metà (CH4): Gas d’efecte hivernacle amb un GWP d’entre 28 i 36 en els seus primers cent anys. Aquest gas és expulsat en processos de descomposició de material orgànic. Les tres indústries que més en produeixen són l’agricultura, els abocadors i els combustibles fòssils.

Monzó: En les regions tropicals i subtropicals, inversió estacional dels vents i de les precipitacions associats a aquests degut a les diferències entre la temperatura de la massa terrestre a escala continental i l’oceà adjacent. Les pluges monsòniques solen caure damunt terra ferma, durant els períodes estivals.

O

Òxid de dinitrogen (N2O): Gas d’efecte hivernacle amb un GWP d’entre 265 i 298 en els seus primers cent anys. La seva producció artificial és deguda a l’agricultura i a la crema de combustibles fòssils, principalment.

Ozó (O3): Molècula constituïda per tres àtoms d’oxigen (O3) i és present a l’atmosfera. A la troposfera, es forma espontàniament i mitjançant reaccions fotoquímiques amb gasos resultants de l’activitat humana. Aquest, actua com a gas d’efecte hivernacle. A l’estratosfera, es forma per efecte de la interacció entr la radiació ultraviolada del Sol i les molècules d’oxigen (O2). Aquest realitza una funció important en l’equilibri radiatiu, ja que bloqueja els raigs ultraviolats. El seu valor màxim és a la capa d’ozó.

P

Petita edat de gel: Interval duran el darrer mil·lenni caracteritzat per vàries expansions importants dels glaciars de muntanya i regressions moderades entre elles, tant a l’hemisferi sud com a l’hemisferi sud. Els seus límits solen estar definits entre els anys 1400 i 1900 aC.

Període càlid medieval (PCM): Període de condicions relativament càlides amb anomalies com sequeres més extenses. Encara que els seus límits no estan perfectament definits, es suposa en un lapse entre els anys 900 i 1400 dC. També es denomina Anomalia climàtica medieval.

Permafrost: Terreny (sòl o roca amb gel i la matèria orgànica que conté) que no supera els 0 ºC durant com a mínim dos anys consecutius.

pH: Unitat que mesura el grau d’acidesa de l’aigua o una solució, que manifesta la concentració de ions d’hidrogen en la substància. Es basa en una escala logarítmica -log10(H+), és a dir, quan el pH disminueix una unitat, la concentració (l’acidesa) es multiplica per 10.

Plàncton: Microorganismes que viuen a les capes superiors dels sistemes aquàtics. Es divideix en dos tipus: el fitoplàncton, el qual realitza la fotosíntesi, i el zooplàncton, que s’alimenta de fitoplàncton.

Plataforma de gel: Planxa de gel que sura de gruix considerable. Aquestes, s’estenen a partir de la costa i sol ocupar els vessants costaners dels mantells de gel. La majoria d’aquestes formacions es troben a l’Antàrtida.

Pleistocè: Primera època de les dues de les que consta en sistema Quaternari, que engloba el temps des de fa 2,59 milions d’anys fins a l’inici de l’Holocè, fa uns 11 650 anys.

Preindustrial: Anterior a la Revolució Industrial.

Q

Quaternari: Darrer dels tres sistemes que componen l’Era Cenozoica (65 milions d’anys enrere-actualitat) que comprèn des de fa 2,59 milions d’anys fins al moment present. És divideix en Pleistocè i Holocè.

R

Reforestació: Plantació de boscos en terres que ja n’havien contingut però havien sigut destinades a un altre ús.

Regió: Territori caracteritzat per determinades característiques geogràfiques i climatològics. El clima d’una regó resulta afectat per característiques d’escala regional i local com la topografia, les característiques d’ús del sòl i dels llacs.

Remoció de diòxid de carboni: Els mètodes de remoció de diòxid de carboni engloben les tècniques que tenen com a objectiu extreure CO2 directament de l’atmosfera mitjançant l’enginyeria química o amb l’augment d’embornals naturals.

Reservori: Component del sistema climàtic, diferent de l’atmosfera, amb capacitat per a emmagatzemar i alliberar gasos d’efecte hivernacle. Ho són, per exemple, els oceans, els sòls o els boscos. Un terme equivalent és depòsit.

Revolució industrial: Període de ràpid creixement industrial, amb unes conseqüències socials i econòmiques de gran envergadura que començà al Regne Unit durant la segona meitat del segle XVIII. Durant aquest període, s’augmentà la crema de combustibles fòssils i la producció de gas d’efecte hivernacle.

S

Sequera: Període de condicions anormalment seques durant un període suficientment llarg per a causa un desequilibri hidrològic.

Sistema climàtic: Sistema molt complexe que consta de cinc components principals: atmosfera, hidrosfera, criosfera (zones amb aigua en estat sòlid), litosfera i biosfera.