Arriba cap d’any: nous propòsits i fites per aconseguir durant el 2023 es van acumulant a mesura que engolim el raïm amb cada campanada. Potser alguns d’aquests estigui relacionat amb el clima: menjar menys carn, utilitzar menys el cotxe o comprar només el que necessitis. Tots aquests, encara que positius pel clima, també milloren la teva salut o la de la teva butxaca.

Enguany, seguint amb la tradició que vàrem començar l’any passat a Mónverd notícies, volem fer un recull dels millors articles de l’any, per tal que els pugueu (re)descobrir —i ajudar-vos en el propòsit de llegir més. Mentre que l’any passat us vàrem donar el control a vosaltres —us vàrem donar la llista d’articles més llegits— aquest cop hem decidit mostrar-vos el millor de cada secció.

Cap a (superar) els 1,5 ºC

Com cada any, les accions dels governs per mitigar el canvi climàtic han ocupat un espai prominent entre les nostres publicacions. La secció Rumb a 2050 conté 47 articles publicats aquest 2022 —quasi un de cada dos dels que hem publicat.

El 2022 ha estat marcat per la crisi energètica: mentre que alguns països han impulsat el consum d’energies renovables, altres han potenciat el consum de carbó. Emperò, en el penúltim article de l’any us donàvem una bona notícia: les energies renovables superaran la producció del carbó el 2025. Encara que segueixen sense ser majoritàries a nivell mundial, el seu creixement ha estat exponencial durant els darrers anys i necessita seguir sent-ho si volem no superar els 1,5 ºC d’escalfament durant el segle XXI.

Una altra notícia bona ha estat la prohibició de la venda de cotxes de combustió interna a l’UE el 2035, de la qual no varen aconseguir lliurar-se’n les empreses de cotxes de luxe.

La darrera bona notícia a nivell europeu fou com, en un moviment sense precedents, bona part del continent va sortit del Tractat de la Carta de l’Energia, el qual obliga aquests governs a indemnitzar la indústria fòssil per l’adopció de mesures climàtiques.

Enguany també ha estat un any important a l’altra banda de l’Atlàntic, on el Congrés estatunidenc va aprovar l’Inflation Reduction Act, que, tot i no exempta de polèmica, ha aconseguit inversions en matèria climàtica. Ha estat durant aquest mes de desembre que ha causat preocupacions a l’UE, que ha amenaçat a començar una guerra de subvencions davant el que consideren competició deslleial.

Desastres (anti)naturals

Durant aquest darrer any, els desastres naturals han assolat bona part del món. Grans onades de calor han deixat un dels anys més calorosos de la història (encara estam esperant les dades oficials), el qual se sumarà als set anteriors, que han estat els més calorosos de la història.

Però el clima no s’ha limitat a escalfar-se, també ens ha deixat inundacions especialment fortes al subcontinent indi. Un terç del Pakistan va quedar sota l’aigua, mentre que l’Índia i Bangladesh van batallar amb onades de calor i inundacions en un clima cada cop més extrem.

Els desastres naturals cada cop més intensos ha provocat un augment del pressupost de recuperació del 800% en els darrers 20 anys, fet que provocarà una contracció econòmica sense precedents al continent africà, el qual contribueix més a la crisi climàtica. De fet, un estudi va estimar que la inacció climàtica ens costarà 165 bilions d’euros a nivell mundial (quasi 120 cops el PIB espanyol).

Extincions antropogèniques

Aquest any també ha estat ple d’articles sobre extincions a Mónverd. La notícia que més ressò ha causat a nivell internacional fou l’estudi que determinava que s’havia reduït la població de certs vertebrats en un 69%. Emperò, també hi ha hagut diversos articles sobre espècies que han esdevengut icones mundials, com el pingüí emperador o la papallona monarca.

És en aquesta secció que trobam l’article més llegit de l’any, en el qual analitzam l’impacte que tenen els molins de vent sobre la fauna.

I Balears què?

Finalment, què ha passat enguany a Balears? Amb la recuperació del turisme i l’aprovació de la nova Llei de Turisme, el govern ha rebut les crítiques de les entitats ecologistes, que també han carregat contra l’ampliació de l’aeroport de Son Sant Joan.

La sequera també ha jugat un paper important, atès que va activar les restriccions d’aigua a alguns municipis de l’arxipèlag davant la manca d’aigua i l’augment de la pressió turística. També es va publicar un article que va determinar que un de cada quatre litres que es consumeixen a Balears es dediquen al turisme i un altre sobre les piscines que omplen l’arxipèlag.

Una bona notícia, emperò, fou l’entrada al parlament de l’ILP del GOB Avui per Demà, que, després d’aconseguir les firmes necessàries, esdevengué la primera ILP que ha entrat a tràmit amb 31 vots a favor i 18 abstencions dels 59 escons del Parlament Balear.

El 2022 ha estat un any intens per al clima i el 2023 pareix que continuarà així. Esperem passar un altre any al vostre costat informant-vos de tot els que ocorre al món, intentant donar més veu als oblidats de la crisi climàtica.