Article d’Elizabeth Claire Alberts, traduït per l’equip de Mónverd notícies
Aquest article va aparèixer per primera vegada a Mongabay i és part de Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.
Un nou informe suggereix que la indústria de la confecció està contribuint a la desforestació a Cambodja a causa de les fàbriques que depenen de la fusta forestal il·legal per generar electricitat.
Es va trobar que les fàbriques de confecció utilitzaven almenys 562 tones de fusta forestal cada dia, l’equivalent a fins a 1.418 hectàrees de bosc que es cremen cada any, segons l’informe.
Entre el 2001 i el 2019, es calcula que Cambodja va perdre uns 2,7 milions d’hectàrees de bosc a causa de la desforestació.
Tot i que la indústria de la confecció contribueix a la desforestació, els experts diuen que les concessions econòmiques de terres concedides pel govern de Cambodja amb finalitats agroindustrials són, amb diferència, el principal motor de la pèrdua de boscos.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Un drone vola sobre un magatzem de fusta on milers de tones de troncs estan escampats pel terra. En un clip, una excavadora agafa un munt de fusta mentre el fum negre surt del tub d’escapament. En un altre, els treballadors carreguen fusta a la part posterior de diversos camions. La fusta no s’està preparant per a la venda, sinó que s’utilitzarà per a un altre propòsit: alimentar els focs que mantindran en funcionament la gran fàbrica de peces de vestir adjunta al magatzem de fusta, situada a una hora al sud de Phnom Penh, Cambodja.
Laurie Parsons, geògrafa de la Royal Holloway de la Universitat de Londres, diu que aquesta fàbrica en particular produeix roba per a grans marques al Regne Unit i també ofereix serveis de planxat per a altres fàbriques de peces de vestir. Quan aquesta fàbrica està a la màxima capacitat, calcula Parsons, utilitza centenars de tones de llenya cada dia per ajudar a mantenir els focs encesos.
D’on ve aquesta fusta? En molts casos, s’està talant il·legalment dels boscos, cosa que afegeix pressió al considerable problema de desforestació de Cambodja, segons un informe recent publicat el 13 d’octubre per Royal Holloway.
Al juny i juliol del 2021, un equip d’investigadors va visitar i va enquestar centenars de fàbriques de confecció de Cambodja que fabriquen roba per a empreses com Lidl, Gap i H&M. D’unes 600 fàbriques registrades a la Garment Manufacturers Association de Cambodja (GMAC), van trobar que aproximadament una de cada tres feia servir una mica de fusta del bosc de manera regular, tot i que era il·legal collir i utilitzar fusta forestal per als generadors a Cambodja.
“Encara s’utilitza àmpliament”, va dir Parsons, l’autor principal del nou informe, a Mongabay en una videotrucada. “Només demostra l’envergadura del problema”.
“Preocupació substancial”
Cambodja ha experimentat una de les taxes de desforestació més altes de qualsevol país en les últimes dècades. El 1970, Cambodja tenia uns 13,2 milions d’hectàrees de cobertura forestal, que representaven més del 73% del territori del país. Però l’expansió de l’agricultura i la indústria ha provocat una disminució gegantina de la coberta forestal, i la desforestació s’ha accelerat en les dues últimes dècades.
Entre el 2001 i el 2019, Cambodja va perdre uns 2,7 milions d’hectàrees de bosc, segons un informe recent publicat per la Fundació Land Portal. Aquesta desforestació representa al voltant del 26,4% de la cobertura forestal que existia l’any 2000. Les dades recollides per Global Forest Watch també van mostrar que entre el 2001 i el 2018, el país va perdre 557.000 hectàrees de cobertura arbòria en àrees protegides, que representen 11,7 % de pèrdua en aquestes regions. Un informe publicat aquest any per la Global Initiative Against Transnational Organized Crime assenyala que algunes àrees protegides a Cambodja s’han degradat tant que “ja no tenen gaires, si n’hi ha cap, hàbitats naturals”.
L’informe de Royal Holloway afirma que la contribució de la indústria de la confecció de Cambodja a la desforestació, en combinació amb les seves emissions de carboni, representa una “preocupació substancial”. Tanmateix, els autors diuen que el problema ha rebut molt poca atenció, ja que la desforestació a Cambodja s’atribueix principalment a “concessions de terres vinculades a fusta d’alt valor”.
Es diu que les fàbriques de roba de Cambodja representades per GMAC cremen una mitjana de 562 tones de fusta forestal cada dia, l’equivalent a 810-1.418 hectàrees (2.002-3.504 acres) de bosc que es cremen cada any, segons l’informe.
Parsons diu que és probable que aquestes xifres siguin una subestimació, ja que “alguns dels delinqüents més grans eren més difícils d’arribar i menys propensos a cooperar”. Per exemple, Parsons i el seu equip no van poder obtenir cap informació de la gran fàbrica de roba que apareix a les imatges del drone.
GMAC no va respondre a la sol·licitud de Mongabay per fer comentaris sobre aquestes xifres.
També hi ha un problema acompanyant de fàbriques que cremen residus de roba: retalls de teixits que queden del procés d’elaboració de roba. Un informe elaborat per GIZ, l’agència de desenvolupament internacional del govern alemany, va trobar que algunes fàbriques de roba a Cambodja només produïen unes poques tones de residus de tall cada mes, mentre que altres produïen més de 50 tones cada mes, aproximadament la meitat del pes d’una balena blava. Tot i que algunes fàbriques poden enviar aquests residus als abocadors, d’altres els utilitzaran a les seves estufes de combustió per ajudar a generar electricitat de la fàbrica i evitar haver de pagar per l’eliminació de residus.
“Mata dos ocells d’un tret, bàsicament”, diu Parsons. “Has de pagar per desfer-te dels residus de roba en primera instància… així que pots estalviar aquest cost i estalviar-te el cost de l’encesa”.
L’informe de Royal Holloway proporciona relats de primera mà dels fums de la crema de residus de roba que s’emeten per les xemeneies de les fàbriques. “Els que viuen als voltants de les fàbriques que cremen peces de vestir com a combustible es queixen de problemes de salut persistents i de la necessitat de cobrir les seves pertinences quan els vents dominants atreuen els fums a les seves cases”, escriuen els autors.
‘Sota la foscor’
Tot i que algunes fàbriques de confecció utilitzen fusta d’acàcia, eucaliptus o cautxú cultivada a les granges per mantenir l’electricitat en funcionament, Parsons diu que moltes prefereixen la fusta del bosc, ja que crema més lentament i, per tant, és més rendible.
La tala de fusta a gran escala està en realitat prohibida per la llei forestal de Cambodja, i el govern diu que està reprimint les activitats il·legals. Però això acaba de traslladar la tala sota terra, diu Parsons.
“Anteriorment, la indústria de la confecció s’alimentava essencialment d’una connexió directa entre zones de desforestació massiva amb aquests enormes camions que provenien directament de zones deforestades i només dipositarien grans quantitats de fusta directament a la porta de la fàbrica de peces de vestir”, diu. “Ara ha de passar per sota del radar. Així, en lloc d’això, aconsegueix que la gent local reculli llenya, sota la coberta de la foscor o simplement utilitzi tractors a petita escala. Aleshores, en última instància, va a una mena d’àrea de dipòsit i després [la fusta és] transportada en camió a les fàbriques de confecció”.
Els informants locals i els venedors de llenya entrevistats per a l’informe de Royal Holloway diuen que la llenya es recull a moltes regions boscoses, incloses les del voltant i fins i tot dins de parcs nacionals com el Santuari de Vida Silvestre Prey Lang al nord de Cambodja.
Ida Theilade, professora de la Universitat de Copenhaguen, afirma que la desforestació relacionada amb la indústria de la confecció s’aboca a la qüestió més gran del comerç il·legal organitzat de fusta, que té “conseqüències perjudicials per als pobles locals i indígenes que viuen a les terres devastades per l’acaparament de terres i la desforestació”. Això ha provocat la persecució, detencions i assassinats de defensors del medi ambient cambodjans, afegeix.
“Són els joves i els pobles indígenes els que porten el pes del preu”, diu Theilade en un correu electrònic a Mongabay. “La indústria de la confecció té la responsabilitat de no alimentar aquestes cadenes de subministrament ambientals i socialment destructives”.
L’informe de la Global Initiative Against Transnational Organized Crime diu que “les lleis, regulacions i polítiques dissenyades per protegir els boscos de Cambodja i els pobles locals i indígenes” s’estan abusant. Per això, la tala il·legal continua intensificant-se a Prey Lang, que va ser designada com a àrea de protecció de la fauna salvatge el 2016.
Hoeun Sopheap, de la Prey Lang Community Network, un grup guardonat que supervisa les activitats il·legals de Prey Lang, confirma que la desforestació a Prey Lang “continua augmentant” i que els membres de la comunitat i els pobles indígenes estan sentint els impactes a mesura que perden recursos naturals i la importància cultural del bosc.
“El medi ambient del món està cada cop més contaminat [i] hi pot haver desastres naturals com el vent, la calor, la pluja irregular”, diu Sopheap a Mongabay en un correu electrònic.
Fins i tot, la desforestació pot ser un factor de la sequera en curs a Cambodja, tot i que aquesta connexió encara no s’ha estudiat àmpliament. Tanmateix, l’informe de Royal Holloway diu que “les narracions climàtiques locals donen suport inequívocament a aquesta relació” i que altres estudis han relacionat la desforestació amb la intensitat de l’estació seca a parts de l’Amazones.
Cambodja ha viscut molts anys de sequera, però una de les pitjors es va produir el 2016, quan 2,5 milions de persones es van veure afectades a tot el país a causa de la manca d’aigua.
‘Boscos que desapareixen’
L’informe de Royal Holloway diu que el Regne Unit juga un paper important en la destrucció dels boscos de Cambodja a través del comerç de peces de vestir. Parsons diu que la cadena de supermercats Lidl va ser la “pitjor infractora”, mentre que altres marques com Tu, C&A, Next, Bestseller, Gap, Levi Strauss, Ralph Lauren i H&M també hi tenen un paper important.
“Les marques no estan regulant aquestes coses”, diu Parsons. “No hi ha una enquesta regular. I així aquestes coses passen completament per sota del radar”.
Mongabay es va posar en contacte amb totes les marques esmentades anteriorment, però en el moment de la publicació només va rebre una resposta de Tu, una marca de roba propietat de Sainsbury’s que afirma tenir alts estàndards de sostenibilitat. (Sainsbury’s també va ser el “principal soci de supermercats” de la recent cimera sobre el clima de la COP26 celebrada a Glasgow, Escòcia). Un representant de Tu va dir que la companyia “actualment no treballa” amb dues de les fàbriques enquestades per Parsons i el seu equip, i va dir que estava “en contacte” amb un tercer per “discutir les conclusions de l’informe”.
Tot i que l’informe Royal Holloway suggereix que la indústria de la confecció està jugant un paper en la desforestació de Cambodja, l’investigador Jean-Christophe Diepart diu que aquest paper és en realitat molt petit. Diepart, autor de l’informe Land Portal Foundation, diu que la indústria de la confecció només representa l’1% de la desforestació de Cambodja. El principal motor de la desforestació és l’expansió agrícola, principalment a causa de les concessions econòmiques de terres concedides pel govern a grups agroindustrials a Cambodja i a l’estranger, i l’expansió de les petites explotacions, diu.
“És un informe molt important [perquè] centra l’atenció en qüestions que fins ara han estat poc documentades”, diu Diepart a Mongabay en una entrevista telefònica. “Però [la indústria de la confecció contribueix] a un aspecte molt petit de la desforestació. [L’informe Royal Holloway] marca la línia i connecta la desforestació i el mercat europeu sense tenir en compte realment el panorama general del problema”.
Theilade està d’acord que les concessions econòmiques de terres són en gran part responsables de la desforestació a gran escala a Cambodja. Afegeix que la comunitat internacional pot ajudar a fomentar el canvi mitjançant l’aplicació de sancions i la redirecció de fons als membres de la societat civil que treballen per protegir els boscos de Cambodja, més que als ministeris governamentals que poden ser còmplices de la desforestació.
“Al final”, diu, “només és la participació i el compromís públic el que pot salvar els boscos que desapareixen”.
Bibliografia:
Forest crimes in Cambodia: Rings of illegality in Prey Lang Wildlife Sanctuary. (2021). Retrieved from Global Initiative Against Transnational Organized Crime website: https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2021/03/Forest-crimes-in-Cambodia-Rings-of-illegality-in-Prey-Lang-Wildlife-Sanctuary-GITOC-2021.pdf
Guy, H. (2021). Waste streams mapping: Pathways from key suppliers to landfill. Retrieved from Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ) Gmbh website: https://asiagarmenthub.net/resources/2021/waste-streams-mapping_cambodia-1.pdf
Hayward, D., & Diepart, J. C. (2021). Deforestation in Cambodia: A story of land concessions, migration and resource exploitation. Retrieved from Land Portal website: https://landportal.org/file/59897/download
Parsons, L., Safra de Campos, R., Moncaster, A., Cook, I., Siddiqui, T., Abenayake, C., … Billah, T. (2021). Disaster Trade: The hidden footprint of UK production overseas. Retrieved from Royal Holloway website: https://static1.squarespace.com/static/5ede332153d01455ccf35f36/t/617166b3
Staal, A., Flores, B., Aguiar, A., Bosmans, J., Fetzer, I., & Tuinenburg, O. (2020). Feedback between drought and deforestation in the Amazon. Environmental Research Letters, 15. doi:10.31223/osf.io/8rq4n
Imatge de portada: Atimber yard in Cambodia. Cortesia de Thomas Cristofoletti / Royal Holloway mitjançant Mongabay.
Mónverd 
Deixa un comentari