El passat dimecres va aparèixer als mitjans un debat en què pocs pensaven. La polèmica vengué després que el ministre de Consum del govern espanyol, Alberto Garzón, publiqués un vídeo en el seu compte de Twitter en el qual demanava a la ciutadania espanyola que reduís el consum de carn. En pocs minuts aquest missatge defensat des de fa anys per la comunitat científica fou tatxat de radical per membres de la oposició que han criticat els missatges contra el sector de la ramaderia. El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha estat un dels més crítics afirmant que són els ramaders que cuiden del camp i que realitzen la tasca de gestió de les terres.
El president del govern, demanat pel tema durant la seva gira bàltica, donà suport al sector càrnic, “on em posin una mitjana al punt… això és imbatible. Poc recorden aquestes paraules al pla España 2050 que publicà el passat mes de maig, on afirmava que els espanyols menjaven massa carn i que aquest consum s’hauria de veure reduït des de la perspectiva del medi ambient i de la salut. Aquestes afirmacions, quasi idèntiques a les del ministres de consum, no llençaren cap tipus de polèmica, com a mínim no del caire que aquesta ha aconseguit.
Davant de la controvèrsia, només quedava fer una cosa, veure qui era qui tenia raó. Les associacions ecologistes foren de les primeres en sortir a la defensa del ministre d’Esquerra Unida; a les poques hores Greenpeace ja havia publicat a xarxes una sèrie d’infografies que donaven la raó a la crida al consum més baix de carn. Però ja fa temps que la comunitat científica, IPCC inclòs, afirmen que hem de reduir el nostre consum de carn. De fet, en el seu últim informe publicat el 2019 ja plantejaven la idea, la qual fou debatuda per alguns mitjans nacionals i no va ser polèmica.
“No volem dir a la gent què ha de menjar”, afirmà Hans-Otto Pörtner, president del grup de treball de l’IPCC sobre impactes, adaptació i vulnerabilitat en el comunicat per la publicació de l’informe. “Però seria realment beneficiós, tant per al clima com per a la salut humana, que la gent de molts països desenvolupats consumís manco carn i que la política creés incentius apropiats a tal efecte”.
La reducció del consum de carn no és sols quelcom relacionat amb el canvi climàtic, sinó que ha trobat suport d’institucions de salut. L’OMS en els seus estudis marca com a màxim els 26 kilograms de carn a l’any per persona com a límit saludable. Segons les dades de la FAO a Espanya se’n consumeixen més de 50 kg.
“En efecte, les flatulències de les vaques i els fems dels porcs i pinsos generen ja més contaminació que els cotxes. L’evidència científica, és més, apunta que la ramaderia a nivell mundial representa ja el 14,5% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, amb els mals que això comporta per l’entorn natural en què nosaltres vivim. Si som capaços de reduir la nostra dieta al nivell de consum moderat recomanat per les autoritats sanitàries, podem reduir fins un 50% el nivell d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i fins un 20% el nivell de morts prematures.”
En aquest paràgraf és on trobam l’error més criticat del missatge per part dels experts. Les dades són correctes, el problema és afirmar que aquests procedeixen sols de flatulències i fems. Tal i com afirmen alguns experts, aquests són els problemes que venen quan una campanya sobre la ciència no la fa un científic, que pot dur problemes com aquest. De fet, alguns investigadors els hauria agradat que aquest comunicat l’hagués fet un periodista o un científic, menys subjecte a polèmiques i discursos des de l’oposició que poguessin deixar el missatge en no-res.
Mónverd 
Deixa una resposta a Les emissions globals han d’arribar al seu màxim en quatre anys – mónverd Cancel·la la resposta