L’abocador de Son Reus és el que té major capacitat a l’illa, amb 4,7 milions de tones de residus. Segons un informe de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME), aquest contamina l’aqüífer que té en el seu subsol amb onze metalls pesats.
Les anàlisis realitzades durant cinc anys (2015-2019) en un total de 36 pous perforats en els 55 quilòmetres quadrats que té l’aqüífer d’extensió han detectat concentracions que superen el límit legal d’alumini, arsènic, cadmi, bari, coure, ferro, mercuri, manganès, níquel, plom i zinc. Mentre que trobam una presència de tipus puntual en alguns casos, en molts d’altres aquesta és constant, tot depenent de la distància a què es troba de l’abocador.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
L’informe de l’IGME fou entregat el passat 13 de novembre del 2019 a l’empresa municipal d’aigües de la ciutat de Palma, Emaya, la qual en té el control des del passat any 2019, atribueix aquesta contaminació a la filtració fins al depòsit natural subterrani d’aigua de pluja que porta els components contaminants dels residus que duen més de tres dècades acumulades a l’abocador. L’empresa municipal nega que hagin incomplert cap tipus de mesura de seguretat.
L’abocador començà a ser la llar dels residus mallorquins l’any 1975 i es va mantenir obert fins el 2008, any en què s’estimà que el material acumulat arribava a les 4,3 milions de tones de residus, a les quals s’han sumat 450.000 tones de cendres procedents de la incineració de residus.
Aquests fems foren tapats amb terra i es creà una muntanya artificial de cinquanta metres d’altura amb un perímetre de 2,6 quilòmetres i que ocupa una superfície de 31 hectàrees.
És davall d’aquest abocador que trobam l’àrea de recàrrega de l’aqüífer en què s’acumulen uns 6000 milions (sis miliards) de litres d’aigua declarada apta per al consum humà. D’aquests, se n’extreuen dos miliards, mentre que uns altres tres miliards acaben a l’aqüífer del Pont d’Inca, un dels més explotats de Mallorca.
La quinzena de científics i tècnics de l’IGME dugueren a terme l’informe després d’un conveni aprovat el 2014 entre el Ministeri de Ciència i Innovació i l’Ajuntament de Palma afirmen en el document que els lixiviats, els fluids generats pels residus, que duen els metalls pesats procedeixen de l’abocador i causen una “ploma de contaminació que s’estén amb altes concentracions en la direcció del flux de l’aigua subterrània. Aquesta, que flueix des del nord-oest de l’aqüífer fins el sud-est, s’accentua durant els períodes de pluges.
Les concentracions més elevades les trobam entre els mesuraments duts a terme durant els períodes de tardor-hivern de 2016 i de març a maig del 2017, moments en què les precipitacions foren més elevades.
Les anàlisis per sector també apunten a l’abocador, amb la part contaminada sent aquella que queda davall de la muntanya amb una àrea total de 0,31 quilòmetres quadrats, corresponent a la totalitat de l’abocador. A partir d’aquí, trobam 6,7 quilòmetres quadrats a la meitat nord que han estat catalogats com de contaminació alta i més enllà trobam un total de 12 quilòmetres quadrats considerats de contaminació mitjana, a mesura que s’acosta al Pont d’Inca.
Si bé no són els metalls que s’han trobat en major mesura, preocupen l’arsènic i el mercuri, elements molt tòxics per a la salut la concentració dels quals és “altament preocupant” en dos pous annexos a l’abocador.
Fonts d’Emaya afirmaren que s’han posat en marxa “mesures per contrastar les conclusions [d’aquest informe], consensuades amb les administracions competents”. Neguen l’informe afirmant que “cap de les analítiques i probes que ha realitzat Emaya i altres empreses ha excedit cap dels paràmetres legals exigibles en aquest tipus d’instal·lacions”.
Mónverd 
Deixa un comentari