La guerra d’Ucraïna dins del context climàtic

Article de Mark Hertsgaard, traduït per l’equip de Mónverd notícies.

Aquest article va aparèixer per primera vegada a Columbia Journalism Review i és part de a Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.

Divendres passat, amb l’especulació que Rússia es preparava per envair Ucraïna, ABC News va informar que “l’espectre d’una confrontació militar” estava “donant nova vida al debat sobre si l’agenda climàtica del president Joe Biden s’està enfrontant a les difícils realitats geopolítiques”. La notícia, que va ser produïda per la recentment creada unitat climàtica de la xarxa i l’equip d’investigació d’ABC, va ser potser la primera als mitjans nord-americans a examinar l’angle climàtic del conflicte d’Ucraïna. No hauria de ser l’últim. Tot i que les redaccions proporcionen actualitzacions constants sobre els elements més immediats relacionats amb Ucraïna, des de maniobres militars fins a negociacions diplomàtiques, han d’ajudar el públic a entendre el conflicte d’Ucraïna en el seu context més ampli.

L’energia —especialment el subministrament i el preu del gas metà— és una part intrínseca de les tensions internacionals a la frontera amb Ucraïna. Rússia ha subministrat durant molt de temps gran part del gas que s’utilitza per escalfar llars i alimentar fàbriques a Europa, especialment a Alemanya. Hi ha hagut una cobertura abundant del gasoducte Nord Stream 2, que va entre Rússia i Alemanya i que podria duplicar les exportacions de gas del primer a Europa, i que el canceller alemany Olaf Schulz ha bloquejat després de la invasió russa d’Ucraïna. Tanmateix, aquesta cobertura poques vegades ha explorat les dimensions climàtiques disponibles.

Els oficials militars i els analistes de seguretat de nombrosos països han estat incorporant el canvi climàtic a la seva planificació i propostes durant dècades. Fins i tot sota l’expresident dels Estats Units George W. Bush, que va minimitzar la ciència climàtica i va evitar l’acció climàtica, el Pentàgon estava estudiant com la sequera i altres formes de clima extrem podrien desencadenar un conflicte militar, inclosa la guerra nuclear, entre l’Índia i el Pakistan. Els periodistes han de posar-se al dia.

La notícia de l’11 de febrer d’ABC, de Lucien Bruggeman, va reunir admirablement les dimensions energètica i climàtica del conflicte d’Ucraïna. Bruggeman va parlar breument dels arguments recents dels “interessos del petroli i els legisladors republicans”, inclòs un portaveu de l’American Petroleum Institute i la senadora nord-americana Lisa Murkowski, que van suggerir que el president Biden havia reforçat sense voler la mà de Rússia en el conflicte d’Ucraïna reduint la producció de combustibles fòssils dels EUA per tal de lluitar contra el canvi climàtic. Després va aportar comentaris d’experts de tot l’espectre ideològic per desmentir aquesta maniobra de distracció. Erin Sikorsky, un antic funcionari d’intel·ligència que dirigeix ​​el Centre per al Clima i la Seguretat, va aconsellar als crítics de l’administració i als espectadors del conflicte que no fusionessin “la crisi a curt termini i l’estratègia a llarg termini”. L’economia mundial deixa cada cop més enrere els combustibles fòssils a favor de les energies renovables. Els EUA haurien d’accelerar aquesta transició, van raonar els experts, precisament per evitar la dependència del gas importat que fa que Europa sigui vulnerable a la pressió russa en l’actual crisi.

Ucraïna, un important exportador de cereals, també s’ha vist afectada per les sequeres en els darrers anys, una altra història climàtica amb conseqüències internacionals que ha quedat relativament encoberta. El país s’ha situat durant molt de temps entre les zones agrícoles més productives de la Terra —en l’antiga Unió Soviètica, era el graner de la nació— però el canvi climàtic està disminuint dràsticament la producció i, per extensió, amenaçant l’estabilitat dels preus dels aliments a tot el món. Un informe del Consell de l’Atlàntic de l’any passat va posar èmfasi en els impactes de la sequera sobre les exportacions de cereals d’Ucraïna, assenyalant que havien “caigut bruscament any rere any durant la temporada actual a causa de les collites més baixes causades per les condicions greus de sequera”. Quan una potència agrícola tan important com Ucraïna comença de sobte a produir i exportar molts menys aliments, és una recepta per a la dislocació social, el patiment humà i els disturbis polítics, tant dins del país com fora. Menys producció es tradueix en preus més alts. El preu dels aliments és una cosa que interessa a la gent de tot arreu, fet del qual els periodistes han de parlar.

El 2013, Thomas Friedman va informar, per al New York Times, de com una severa sequera, alimentada pel canvi climàtic, va ajudar a desencadenar l’aixecament popular que es va convertir en una de les guerres civils més vicioses dels temps moderns. Samir Aita, un economista sirià, va dir a Friedman que, tot i que la sequera no va provocar directament la guerra, el fracàs del dictador sirià Bashar al-Assad per donar suport a les persones en perill per la sequera va polititzar “molts agricultors molt humils i els seus fills”. Un informe posterior del Centre per al Progrés Americà, el Centre per al Clima i la Seguretat i el Centre Stimson també van argumentar que la sequera havia accelerat els aixecaments de la Primavera Àrab. L’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica “ja s’enfrontaven a tensions internes sociopolítiques, econòmiques i climàtiques”, va escriure Scientific American, basant-se en aquest informe. “La crisi alimentària mundial de 2010 va ajudar a superar-la”.

“La sequera és el perill primordial a mesura que el canvi climàtic s’intensifica”, vaig escriure al meu llibre HOT: Living Through the Next Fifty Years on Earth. “Les inundacions poden atraure més cobertura mediàtica, però històricament les sequeres han matat molta més gent”. Un article revisat per parells publicat a Nature aquesta setmana va concloure que la sequera extrema que ha afectat el sud-oest dels Estats Units ha provocat les dues dècades més seques que ha vist la regió durant els darrers 1.300 anys. Amb les emissions de calor i les temperatures globals que continuen augmentant, la sequera continuarà afectant els EUA, Ucraïna i moltes altres regions del món. Les conseqüències —per a la producció d’aliments, l’estabilitat social i la guerra i la pau— són immenses. La cobertura de notícies hauria de tractar-los en conseqüència.