Davall de les aigües cristal·lines del Golf d’Aqaba, a la part septentrional del Mar Roig, apareix un espectacle de colors ple de vida. Amb l’inici del dia, els peixos surten dels seus refugis per afegir-se a tortugues i pops i nedar per les aigües càlides compreses entre els dos deserts.
L’escena no ha estat modificada pel blanqueig massiu que ha atacat els esculls de coral de tot el món. La majoria de coralls només poden sobreviure en unes determinades condicions de temperatura i, així com es van escalfant els oceans, els coralls expulsen les algues de la seva superfície i perden el seu color. El blanqueig del corall i la seva mort esdevenen el cant del cigne: amb ells desapareixen uns dels ecosistemes més rics del planeta.
Un estudi recent ha conclòs que un 14% dels esculls mundials han desaparegut en menys d’una dècada. Assolats per l’augment de les temperatures, la contaminació i l’acidificació dels oceans, s’estima que s’han perdut la meitat dels coralls des d’ençà de la dècada dels anys cinquanta. Els experts prediuen unes xifres desoladores: fins al 90% dels coralls podrien morir durant les properes dècades.
Però en les costes del nord del Mar Roig apareix l’esperança. El motiu, els coralls del golf d’Aqaba no es veuen afectats per les aigües cada cop més calentes.
“Vàrem trobar que els coralls d’Aqaba podien suportar temperatures molt superiors als màxims estiuencs de 27 graus [Celsius]” digué Maoz Fine al diari alemany DW, un professor de biologia marina que va liderar la investigació en la resiliència del corall a la temperatura a l’Institut Interuniversitat de Ciències Marines a Eliat, Israel.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Fine i el seu equip dissenyaren un sistema d’aquaris per simular les condicions que es trobaran en el futur en el Mar Roig i va dur a terme experiment per trobar què feia diferents els coralls d’Aqaba.
Mentre que la majoria de coralls es blanquegen amb tan sols un o dos graus per damunt del seu rang de temperatura, els experiments mostraren que el corall del Mar Roig podia suportar un increment de fins a sis graus Celsius per damunt de la temperatura màxima a la qual estan exposats.
“Vàrem testar unes vint espècies diferents de coralls i totes mostraren gran tolerància a l’estrès tèrmic. Tot i unes temperatures que cada cop augmenten més, els coralls mai o s’han blanquejat.”
Es creu que la resiliència dels coralls prové de la migració que aquests dugueren a terme des de l’Oceà Índic durant l’Edat del Gel, ara fa 20 000 anys. Per poder arribar a la zona nord del Mar Roig, els coralls varen haver d’entrar per la part sud, amb temperatures bastant més elevades. Després de generacions de coralls, només aquells que aconseguiren sobreviure les temperatures elevades varen aconseguir continuar el seu trajecte cap al nord, de temperatures més fredes.
Encara que hi ha coralls amb una temperatura de blanqueig major, els coralls del Mar Roig són els més interessants perquè són els que presenten una major diferència entre la temperatura màxima de les seves aigües i el seu punt de blanquejament. “És un dels pocs lloc que sabem on els coralls sobreviuran al canvi climàtic”.
Podrien els coralls d’Aqaba ajudar la resta d’esculls?
Si bé els investigadors creuen que els coralls del Mar Roig es podrien emprar per repoblar, es troben amb un problema: l’escala.
“La Gran Barrera de Corall és tan gran com Itàlia.” Digué Manel Aranda a DW, biòleg marí a la Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdullah. “No podem plantar esculls de la mateixa que repartim les llavors sobre la terra”. La plantació de coralls requereix que bussejadors s’endinsin dins de les aigües i col·loquin de manera manual tots els coralls que s’han criat en tancs.
Les plantacions de corall són molt costoses, tarden molt de temps i les noves espècies no sempre s’adapten. Emperò, Aranda forma part d’un grup que està treballant per creuar espècies de coralls de diferents indrets amb els coralls del Mar Roig per així augmentar la seva resiliència calorífica.
“En general, els corals necessiten moltes generacions per adaptar-se”, va dir Aranda. Però el planeta s’està escalfant més ràpid que aquest procés d’adaptació. Espera accelerar els intercanvis genètics per donar als coralls l’oportunitat d’adaptar-se a l’augment de les temperatures: “Esperem que amb l’encreuament, no hàgim de plantar coralls, es reprodueixin.”
Però no tots els investigadors estan d’acord amb ell. Fine digué al DW que no està convençut que aquest mètode pugui funcionar a gran escala i que els esforços s’haurien de centrar en la cerca d’esculls que puguin sobreviure per protegir-los.
“El que podem oferir és coneixement, entendre quins gens es van seleccionar al sud en entrar al Mar Roig i què significa això per a la resiliència tèrmica”, va dir Fine.
Un 25% de totes les espècies marines viuen en els ecosistemes que conformen els esculls, fet que provoca que siguin un dels hàbitats més diversos del món.
A més de crear un hàbitat per a la vida marina, els esculls també proveeixen els humans de menjar i medicines, protegeixen les línies de costa i asseguren la supervivència de més de 500 milions de persones arreu del món.
Tot i que els coralls d’Aqaba es poden adaptar a majors temperatures, aquests segueixen sent vulnerables a la contaminació i a les construccions costaneres: fet que posaria en perill la vida de milers d’habitants de Jordània, Israel, l’Aràbia Saduita i Egipte, els quals depenen de la pesca i el turisme en la zona.
Els científics estan fent una crida per a la protecció de l’escull del golf per tal d’aconseguir que aquesta zona esdevengui refugi dels coralls que, si sobreviuen l’estrès local, podrien arribar a repoblar la resta del món.
Mónverd 
Deixa un comentari