La guerra nuclear també és un problema per al clima

Quan es parla de què causa el canvi climàtic, sempre es parla dels combustibles fòssils, al cap i a la fi és la crema d’aquests que provoca que més gasos d’efecte hivernacle entrin en l’atmosfera cada dia. Quan més combustibles cremam, major és l’escalfament. És per aquest motiu que sovint les notícies sobre canvi climàtic se centren en els combustibles fòssils: noves prospeccions, tancament de centrals… Tots aquests factors són clau a l’hora de combatre el canvi climàtic.

Però els combustibles fòssils (i les seves emissions), no són l’únic factor que determina si el planeta tendrà unes condicions favorables a la vida. La guerra nuclear podria suposar que tots els esforços que hem fet quedin en no-res.

D’ençà que Rússia començà la invasió d’Ucraïna a finals de febrer, el perill de guerra nuclear ha esdevingut quelcom més real. Durant les darreres setmanes, tant el govern de Kíiv com ciutadans europeus i estatunidencs han donat suport a la creació d’una zona d’exclusió aèria. Tot i que aquest nom no pareix gran cosa, suposaria l’entrada d’avions de l’OTAN en territori ucraïnès —rus fins i tot— per evitar que cap avió sobrevoli el país atacat. L’OTAN ja ha confirmat que no realitzaran aquest moviment, però les tensions entre Rússia i el bloc occidental no aturen d’augmentar.


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


Qualsevol persona ha de témer una guerra nuclear, sense importar on viu. El problema de la guerra nuclear és que, a més de matar desenes de milions de persones, fins i tot poques bombes podrien provocar canvis quasi irremeiables en el clima terrestre a llarg termini.

Considerem una bomba atòmica d’una megatona (la potència dels míssils balístics intercontinentals russos). Si es detonàs una bomba d’aquesta categoria, en un radi de sis quilòmetres es produirien vents de la mateixa intensitat que un huracà de categoria 5: edificis destruïts, línies de corrent inutilitzades i provocant fuites de gas i petroli. Tots aquells que es trobassin en un radi d’onze quilòmetres sofririen cremades de tercer grau. Aquests fets —fins i tot sense incloure els efectes catastròfics de la radiació— provocarien que en un radi de dotze quilòmetres es crearia una situació postapocalíptica.

Però és en aquest moment que la guerra nuclear comença a atacar al clima. Els vents calents, secs i huracanats provocarien grans incendis. Un estudi del 2007 suggeria que si s’explotassin cent bombes atòmiques de baixa potència (un 0,03% de l’arsenal mundial), les morts per foc i fum serien comparables a les de la Segona Guerra Mundial. Els núvols provocarien que més de cinc megatones de cendres i sutja arribassin a l’atmosfera.

Tot aquest material transformaria el clima terrestre, bloquejant la calor del sol. Amb tan sols uns mesos, la temperatura mitjana global s’hauria reduït en més d’un grau centígrad i bona part d’aquest refredament romandria en el planeta durant més d’una dècada. Potser alguns pensin que aquesta és una solució al canvi climàtic, el retorn a les temperatures prèvies a la Revolució Industrial. Emperò, aquesta reducció de temperatura el que faria és desestabilitzar el clima terrestre. Les precipitacions es reduirien en un 10% i les sequeres augmentarien. A zones d’Europa i d’Amèrica, l’època de creixement dels cultius es podria veure reduïda fins a quasi tres setmanes.

Aquest fet podria provocar una crisi alimentària de proporcions mai vistes en l’edat contemporània. Blat de les Índies, blat, soja… diversos productes bàsics per a l’alimentació actual serien més escassos, una reducció d’un 11% en cinc anys.

Si la guerra fos més important (que empràs 250 ogives de les més de deu mil existents), la fotosíntesi del plàncton marí esdevindria fins a un 10% manco productiu, fet que provocaria un descens de la pesca en un 30%.

L’hivern nuclear causat per aquesta suposada guerra tampoc no pal·liaria els efectes del canvi climàtic antropogènic. L’acidificació dels oceans augmentaria i la cendra podria destruir fins al 75% de la capa d’ozó. Aquest darrer fet provocaria que arribàs més radiació ultraviolada a la superfície i que resultaria en un augment del càncer de pell.

A l’actualitat, no pensam en els efectes en el clima que una guerra nuclear tendria. Però preocupacions sobre aquest fet foren el que introduí la qüestió del canvi climàtic en política per primer cop. Durant els anys vuitanta, una sèrie de científics varen mostrar la seva preocupació pels efectes d’un hivern nuclear i el cada cop major forat de la capa d’ozó. Fins i tot abans d’aquest fet el clima i la ciència nuclear han estat lligades. John von Neumann fou un físic estatunidenc que participà en el projecte Manhattan. Aquest es va interessà en el primer ordinador programable el 1945 per la seva utilitat a l’hora de resoldre dos problemes: la mecànica d’una bomba d’hidrogen i un model del clima terrestre. Durant aquella època la meteorologia tenia un lloc preeminent en l’exèrcit. No només era important tenir bones prediccions del temps, sinó que el pensament que la guerra climàtica podria començar dins del marc de la Guerra Freda era molt present.

A més dels efectes directes de les ogives en si, els efectes globals d’una guerra d’aquest tipus podrien ser encara pitjors. Si aquestes bombes s’inscriuen dins d’una guerra de varis anys amb vehicles militars que empren benzina o gasoil, les conseqüències per al clima podrien esser encara pitjors. A més a més, els efectes sobre el clima serien encara majors si la reconstrucció es fes emprant combustibles fòssils, fet més que probable: després d’una guerra la societat en el seu conjunt és més pobre i els combustibles fòssils són una opció barata (com a mínim a curt termini). En canvi, les energies renovables necessiten seguretat, treballadors altament qualificats i xarxes de compravenda d’electricitat mundial molt extenses, és a dir, necessiten tot el que la pau mundial proveeix: solucionar el canvi climàtic és el luxe d’un planeta en pau amb si mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s