El tribunal de Brussel·les ha considerat que la incapacitat del país d’assolir els objectius climàtics és una violació dels drets humans. Aquesta és una de les darreres victòries legals que els moviments ecologistes han obtingut enfrontant-se a les autoritats públiques que no han mantingut les seves promeses de reducció d’emissions.
El tribunal de primera instància de Brussel·les declarà que l’Estat belga havia dut a terme una ofensa en la llei civil belga i que havia romput la convenció europea de drets humans.
El jutjat afirmà que a causa de no haver adoptat totes les “mesures necessàries” per prevenir els efectes “nocius” del canvi climàtic, les autoritats belgues havien incomplert el dret a la vida i el dret al respecte de la vida privada i familiar (articles II i VIII).
L’ONG que el passat mes d’abril demandà al govern (tal i com us vàrem explicar en un article) Klimaatzaak —que en flamenc significa cas climàtic— ha titllat la sentència d’històrica no només pel seu veredicte, sinó també pel reconeixement d’un total de 58 000 ciutadans belgues com a codemandants.
La victòria legal segueix el patró de sentències que trobam als Països Baixos, Alemanya, França i Irlanda i que associacions espanyoles ara intenten replicar, països on els jutges han condemnat als governs per haver respost de forma inadequada a la crisi climàtica o per no haver complert les promeses i objectius climàtics.
El fet que 58 000 codemandants hagin estat acceptats com a persones que tenen un interès directe i personal en el cas és un fet sense precedents, el qual no s’havia acceptat a cap dels països on fins ara hi havia hagut algun cas similar.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Bèlgica, que fou un dels primers països del món a dur a terme la Revolució Industrial, no compleix amb els seus objectius propis de reducció d’emissions de cara al 2030, tal i com ho ha afirmat vàries vegades la Comissió Europea. Alguns experts han afirmat que la gran quantitat d’autonomia de les diverses regions ha estat emprat pels diferents governs per a eludir les seves responsabilitats quant a l’emergència climàtica.
El tribunal sentencià que tant el govern federal com el de les tres regions no havien actuat com a autoritats “prudents i diligents”. L’ONG mediambiental afirmà que aquest veredicte suposava que ambdós nivells de govern haurien de ser conjuntament responsables per tal d’assolir els objectius climàtics.
Emperò, el tribunal rebutjà la petició de Klimaatzaak d’obligar al govern a augmentar els objectius de reducció d’emissions del país, ja que afirmà que això suposaria rompre la separació de poders.
Si bé alguns activistes demanen apel·lar aquesta decisió, bona part creuen que no paga la pena, amb un sistema judicial sobresaturat en què el procés judicial tardaria fins a nou mesos i mig a finalitzar-se. Tenint en compte que el que demanen és augmentar els objectius de cara al 2030, es queden sense temps d’actuació.
La ministra de clima belga, Zakia Khattabi, copresidenta del partit verd belga Ecolo, ha afirmat que respecta la decisió del tribunal però digué que aquesta no té conseqüències financeres o legals. La política, que entrà al govern quan una coalició de set partits assegurà un govern després de mesos d’inestabilitats el passat mes de setembre, afirmà que d’ençà de l’inici del treball del govern, aquest ha millorat els seus objectius climàtics.
“Nosaltres hem donat suport a l’objectiu europeu d’augmentar els objectius de reducció d’emissions a un mínim del 55% al 2030 i la neutralitat climàtica al 2050, i estam activant totes les palanques federals per aconseguir aquests objectius. En aquest aspecte no he estat esperant una condemna com aquesta”.
Imatge de portada: Paul Hermans, CC BY-SA 3.0
Mónverd 
Deixa un comentari