Seguint una tendència cada vegada més estesa a nivell mundial, ciutadans belgues se sumen a la iniciativa de denunciar a les autoritats per a demandar una acció climàtica més ambiciosa. Aquest moviment s’ha correspost a nivell mundial, amb la sensació per part dels activistes que els estats estan fallant a protegir els seus drets degut a la política climàtica insuficient.
Alguns activistes entraren al jutjat amb un missatge molt clar pel seu govern: “Aturau de denegar la vostra inacció i començau a prendre accions”. Un total de 60 000 ciutadans del país europeu han duit a les autoritats federals i regionals a judici degut a una política climàtica fallida i, segons els activistes, il·legal.
“No estam feliços amb el que el govern està fent.” Afirmà una activista al diari alemany DW. “Com a ciutadans, hem de pressionar-los perquè ells simplement no ens estan fent cas”.
El cas, conegut com el “3”, va ser presentat per Klimaatzaak, una ONG, al 2014. D’ençà, desenes de persones han signat la petició d’adherir-se a la denúncia. Amb el judici oral ja havent acabat el passat 2 d’abril, s’espera que la sentència arribi abans de l’estiu.
Els denunciants demanen a les autoritats que redueixin les emissions de gasos defecte hivernacle com a mínim un 55% dels nivells de 1990 al 2030, xifra que s’intenta establir a nivell europeu (l’actual acord de la Unió Europea obliga a la reducció global d’emissions d’un 40%). A més a més, han denunciat a l’estat degut a la seva ineficàcia a l’hora de protegir i servir als seus habitants degut a l’incompliment d’altres objectius climàtics anteriors.
Bèlgica és el darrer país en una cadena d’estats europeus els governs dels quals han estat denunciats per organitzacions mediambientals. Fou al 2019 quan la Cort Suprema dels Països Baixos va aparèixer als titulars de tot el món quan va ordenar al govern a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un mínim d’un 25% en proporció als nivells de 1990 al final del 2020 degut al “risc d’un canvi climàtic perillós que podria tenir un impacte sever en les vides i el benestar dels residents dels Països Baixos”.
Una altra ONG a Irlanda també guanyà una batalla legal contra el govern illenc després del cas neerlandès. Basant-se en les obligacions dels governants de preservar els drets humans, s’ha repetit també a França el passat any.
Un dels casos que s’està seguint amb interès, és el que es presentà davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. El cas, presentat per un grup de joves portuguesos, acusa un total de 33 països de “fallar de fer la seva part per a evitar la catàstrofe climàtica”.
Durant el judici, el govern belga insistí que les autoritats s’estaven prenent seriosament la crisi climàtica. Quan al passat setembre s’establí un govern de coalició al país, una secció del seu programa de govern estava dedicada única i exclusivament al canvi climàtic. Amb un ministre de Medi Ambient que pertany al partit verd francòfon Ecolo, s’ha vist un creixent interès a crear un pla de desenvolupament sostenible, el qual havia quedat estancat després de diverses crisis en les coalicions governants.
De fet, el propi ministre, si bé admetia que s’havien fet progressos, afirmà que no eren suficients.
Imatge de portada: Paul Hermans, CC BY-SA 3.0
Mónverd 
Deixa un comentari