Un estudi de la Universitat de Rhode Island va determinar que els microplàstics s’infiltren en els tots els teixits dels mamífers i poden causar canvis de en el comportament del cos que, entre d’altres, podria augmentar la probabilitat de patir la malaltia d’Alzheimer.
Els microplàstics són un dels agents contaminants més invasius del planeta, presents a l’aire, l’aigua i les cadenes alimentàries mundials. Tot i que els seus efectes sobre la natura s’han estudiat, la recerca en els impactes sobre la salut dels mamífers encara no s’havien analitzat en profunditat.
L’estudi, liderat per Jamie Ross, es va centrar en els efectes neuroconductuals i inflamatoris de la exposició i acumulació de microplàstics en diferents teixits. L’estudi va determinar que els microplàstics aconseguiren infiltrar-se en tots els teixits del cos quan aquests són presents en l’entorn. Aquesta infiltració es feu més pronunciat en subjectes més vells.
“La investigació actual suggereix que aquests microplàstics es transporten per tot el medi ambient i es poden acumular als teixits humans; no obstant això, la investigació sobre els efectes sobre la salut dels microplàstics, especialment en els mamífers, encara és molt limitada”, va dir Ross, professora assistent de ciències biomèdiques i farmacèutiques a l’Institut Ryan de Neurociència i al Col·legi de Farmàcia de la Universitat de Rhode Island. “Això ha portat al nostre grup a explorar les conseqüències biològiques i cognitives de l’exposició als microplàstics”.
L’equip va exposar ratolins de diferent edat a varis nivells de microplàstics en l’aigua que bevien durant un total de tres setmanes. Amb això, els investigadors van determinar que l’exposició a microplàstics causen canvis de comportament i canvis en els marcadors immunològics del fetge i el cervell. Els ratolins van començar a comportar-se de manera estranya, similar a la demència als humans. Aquests resultats es varen fer més significatius en espècimens més vells.
“Per a nosaltres, això va ser sorprenent. No eren dosis elevades de microplàstics, però en un curt període de temps vam veure aquests canvis”, va dir Ross. “Ningú entén realment el cicle de vida d’aquests microplàstics al cos, així que part del que volem abordar és la qüestió de què passa a mesura que envelleixes. És més susceptible a la inflamació sistèmica d’aquests microplàstics a mesura que envelleix? El teu cos pot desfer-se’n amb la mateixa facilitat? Les teves cèl·lules responen de manera diferent a aquestes toxines?
Per comprendre els sistemes fisiològics que podrien estar contribuint a aquests canvis de comportament, l’equip de Ross va investigar quan estesa era l’exposició als microplàstics en el cos, dissecant diversos teixits importants com el cervell, fetge, ronyó, tracte gastrointestinal, cor, melsa i pulmons. Els investigadors van descobrir que les partícules havien començat a bioacumular-se en cada òrgan, incloent el cervell, així com en els residus corporals.
“Atès que en aquest estudi els microplàstics es van administrar oralment a través de l’aigua de beure, la detecció en teixits com el tracte gastrointestinal, que és una part important del sistema digestiu, o en el fetge i els ronyons, era sempre probable”, va afirmar Ross. “No obstant això, la detecció de microplàstics en teixits com el cor i els pulmons suggereix que els microplàstics van més enllà del sistema digestiu i probablement experimenten una circulació sistèmica. La barrera entre la sang i el cervell està suposada de ser molt difícil de permeabilitzar. És un mecanisme de protecció contra virus i bacteris, però aquestes partícules van poder entrar. Estaven ben endins del teixit cerebral.”
Aquesta infiltració cerebral també pot causar una disminució en la proteïna fibril·lar àcida gliofibril·lària (anomenada “GFAP”), una proteïna que dona suport a molts processos cel·lulars en el cervell, com han demostrat els resultats. “Una disminució en la GFAP s’ha associat amb les primeres etapes de certes malalties neurodegeneratives, incloent els models de ratolí de la malaltia d’Alzheimer, així com la depressió”, va dir Ross. “Ens va sorprendre molt veure que els microplàstics podien induir una senyalització alterada de la GFAP.”
Mónverd 
Deixa un comentari