Els segells mediambientals de les marques de roba són “greenwashing”

Els programes de certificació de mesures mediambientals, els quals pretenen ser una mostra imparcial de les accions que realitzen les marques de roba per protegir el medi faciliten el “greenwashing” o rentat verd de la indústria, segons un informe recent del grup mediambiental Changing Markets Foundation.

Aquesta organització, fundada el 2015 als Països Baixos, pretén aconseguir que l’economia torni més sostenible mostrant els impactes mediambientals i les pràctiques de les diferents indústries. La seva anàlisi de les pràctiques que realitzen aquest tipus d’empreses per reduir la seva petjada de carboni i el seu impacte ambiental en consum d’aigua o contaminació del medi ha conclòs que han suposat un augment de la contaminació.


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


“Els residus augmenten, la utilització de roba disminueix i la dependència dels combustibles fòssils augmenta”, va dir George Harding-Rolls, director de campanya de Changing Markets i autor principal de l’informe. “No obstant això, aquests esquemes continuen existint i diuen que la moda sostenible és a la volta de la cantonada. En realitat, això ens impedeix prendre les accions més sistèmiques que necessitem, com ara més regulació i legislació”.

Les principals marques de roba han estat contactades per diversos mitjans i no han contestat a cap d’ells. Les organitzacions que creen els segells mediambientals han estat criticat per l’escàs impacte que tenen els canvis que proposen les seves mesures. Per exemple, en lloc d’intentar reduir l’ús de teixits basats en el petroli, se centraren en la reducció dels plàstics per emmagatzemar la roba.

L’informe, publicat el passat 24 de març, va avaluar deu dels programes de certificació més importants de la indústria. El sector de la roba és un en ràpid creixement. Es calcula que cada any produeix unes cent milers de milions de peces de roba i entre el 2% i el 8% de les emissions globals.

L’informe indica que, en el millor dels casos, aquest tipus de programes només donen una “promesa de sostenibilitat” que se centra en una quantitat mínima de productes. En canvi, dins dels seus objectius es troba reduir el consum global de roba i l’anomenada “fast fashion” o moda ràpida, basada en el consum excessiu d’un producte amb un gran impacte ambiental.

Un dels programes estudiats en l’informe és la New Plastics Economy Initiative, de la fundació britànica Ellen MacArthur. Aquesta promou reduir els plàstics emprats en els paquets de la roba, però no les fibres sintètiques —obtingudes a partir del petroli— dels seus tèxtils. Els teixits sintètics són el segon ús principal dels plàstics després dels plàstics d’un sol ús. Per tant, l’informe va concloure que no reduir el consum d’aquest tipus de teixits és un problema greu per aquests programes.

El lloc de notícies Inside Climate News va contactar amb la fundació, la qual va defensar el seu programa.

“És correcte que l’enfocament de la nostra iniciativa de plàstic està en els envasos, ja que aquesta és l’aplicació més comú dels plàstics i representa un elevat percentatge de contaminació, emissions climàtiques i d’oportunitat econòmica perduda”, va dir l’organització en un comunicat.

Un dels índexs més importants que han estat analitzats per l’informe és el de la Sustainable Apparel Coalition. Aquesta organització compta amb la participació de més de dues-centes cinquanta marques, venedors, productors, institucions, governs i ONG.

L’índex Higg, creat per aquesta organització, és un dels més febles que s’analitzaren i no avaluava fets relacionats amb els microplàstics o la moda ràpida. També té una mala puntuació quant a la seva independència.

L’informe és especialment crític en el fet que l’informe estigui realitzat amb el suport econòmic de les mateixes marques que avalua, les quals tenen un gran control en les seves decisions.

Per exemple, l’informe pareix indicar que Nike, un dels majors usuaris de fibres sintètiques en el sector tèxtil, podria haver utilitzat la seva influència com a una de les empreses fundadores de la Sustainable Apparel Coalition per minimitzar l’impacte ambiental de les fibres sintètiques. L’informe afirma que l’índex Higg de la coalició, la versió original del qual va ser desenvolupada per Nike, pot no tenir en compte l’impacte ambiental de l’extracció de combustibles fòssils, inclosa l’extracció de petroli utilitzada per crear fibres sintètiques.

La organització va negar aquests fets quan fou demanada per diversos mitjans.

Altres empreses que participen en la organització són Patagonia, Gap, H&M o Marks & Spencer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s