El moviment prohibeix als no indígenes qualsevol activitat econòmica a la zona i prohibeix la mineria i la tala sense permís.
Article de Lyric Aquino, traduït per la Redacció de Mónverd notícies.
Aquest article va aparèixer per primera vegada a Grist i és part de a Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.
El president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, va reconèixer legalment poc més de 2000 quilòmetres quadrats de terres indígenes en un esforç per aturar la tala il·legal, la mineria i l’acaparament de terres, revertint les polítiques promulgades pel seu predecessor Jair Bolsonaro, líder d’extrema dreta que va encoratjar el desenvolupament al país. Aquelles polítiques van estimular una activitat frenètica, inclosa la mineria il·legal d’or i l’agricultura clandestina als territoris indígenes, devastant el medi ambient i alimentant la violència.
“Anem a legalitzar les terres indígenes”, va dir Lula en un discurs. “No vull que cap territori indígena quedi sense demarcació durant el meu govern”.
Sota la nova designació de Lula, les activitats mineres estan prohibides, i l’agricultura comercial i la tala requereixen una autorització específica del govern brasiler. Els no indígenes tenen prohibit participar en qualsevol activitat econòmica en terres indígenes. Sota Bolsonaro, l’Amazones va veure un augment del 56% de la desforestació, la destrucció de 33.000 quilòmetres quadrats de selva tropical i la pèrdua de gairebé 2500 quilòmetres quadrats de territoris indígenes.
La selva amazònica, que és el doble de gran que l’Índia, conté grans quantitats de diòxid de carboni que són crucials per lluitar contra el canvi climàtic. Els estudis mostren que les terres indígenes protegides contenen un 50% més de diòxid de carboni per hectàrea que les zones no protegides de l’Amazònia brasilera, i que protegir els territoris indígenes de la regió podria prevenir més de 15 milions de malalties respiratòries i cardiovasculars. Hi ha més de 3.000 àrees protegides al Brasil i 490 àrees indígenes reconegudes. Aquestes àrees indígenes cobreixen més de cent milions d’acres, gairebé el 13% del territori del Brasil.
“Les zones indígenes són crucials per preservar l’Amazones, el banc central mundial per a la diversitat biològica”, va dir Toerris Jaeger, director de Rainforest Foundation Norway, en un comunicat de premsa. “L’anunci d’avui també és un reconeixement important que els indígenes són els més capaços de protegir aquesta riquesa”.
L’anunci de Lula reconeix sis territoris que acullen prop de 4.000 pobles indígenes. L’àrea més gran és el territori d’Uneixi del poble de Nadöb situat a l’estat d’Amazones. Amb reconeixement, l’àrea s’ha ampliat en un 37% fins a quasi 5500 quilòmetres quadrats de selva tropical primària.
Però per a algunes comunitats indígenes, l’anunci va quedar curt. Al gener, el govern de Lula es va comprometre a crear 14 nous territoris, mentre que altres 733 territoris esperen la distinció i el reconeixement de límits per part del govern federal. Les terres dels Pataxó al sud-oest de l’estat de Bahia és només un dels territoris que queda fora de l’anunci de Lula. Renato Atxuab, líder de Pataxó, va dir a l’Associated Press que el govern de Silva ha de distingir les seves terres el més aviat possible per evitar noves invasions de forasters. Durant l’últim any, va dir Axtuab, hi ha hagut conflictes violents entre agronegocis, acaparadors de terres i narcotraficants.
“Encara hi ha, actualment, centenars de terres indígenes al país amb els seus processos de reconeixement pendents”, va dir Danicley de Aguiar, portaveu de Greenpeace Brasil. “Diversos territoris, malgrat que ja estan reconeguts oficialment, pateixen invasions per part dels miners d’or il·legals, sotmetent les persones que viuen en aquestes terres a una violència extrema”.
Va afegir que, d’ara endavant, la protecció real de les terres indígenes requerirà un seguiment per part del govern brasiler.
Imatge de portada: Andressa Anholete/Grist/ Getty Images
Mónverd 
Deixa un comentari