L’aigua ha entrat de ple en la campanya electoral. Amb la crisi de la llei de regadius de Doñana, que va arribar a mans de la Comissió Europea, i la sequera que s’estén arreu de l’estat, la gestió de l’aigua, cada cop més escassa a causa del canvi climàtic, ha estat aprofitada per aconseguir més vots en l’inici del gran cicle electoral que, en uns mesos, remodelarà ajuntaments, diputacions, consells, governs autonòmics i, finalment, el govern estatal.
És arran de la intensa sequera que missatges falsos han aparegut a les xarxes afirmant que “[el govern de] Sánchez ha destruït 256 preses i embassaments”. Mentre que alguns es queden tan sols en la crítica, d’altres han arribat a crear teories de la conspiració que afirmen que aquest moviment en temps de sequera s’ha realitzat per destruir l’agricultura i ramaderia espanyoles a favor de la producció al Marroc.
Davant aquestes polèmiques, el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) ja fa uns dies va publicar un fil a Twitter desmuntant aquestes teories. El govern sí ha destruït infraestructures de rius, però no preses, i ho ha fet per complir amb l’Estratègia de la Unió Europea sobre la biodiversitat per recuperar ecosistemes danyats.
La majoria de les barreres destruïdes són assuts o sobreeixidors, els quals, sense emmagatzemar aigua, destorben el pas de peixos i destrueixen el curs natural del riu. Tampoc són obres recents, sinó que començaren el 2005 seguint la directiva que estableix que, el 2030, s’han d’haver alliberat un mínim de 25000 quilòmetres per tal que tornin a ser de “cabal lliure”. En un comunicat, el MITECO ha afirmat que, des de l’inici d’aquesta estratègia ja fa quasi vint anys, s’han demolit un total de 634 estructures d’aquest tipus.
En les estadístiques europees, Espanya és l’estat que més estructures d’aquest tipus ha demolit durant els darrers anys. Emperò, també és el país de l’UE amb més preses. A nivell mundial, és el cinquè. Amb la finalització de diverses concessions hidroelèctriques, el govern ha posat en marxa aquests processos per eliminar estructures ja inútils. Segons un estudi del 2020, la demolició d’aquestes estructures i la restauració del cabdal original és una mesura més econòmica que continuar mantenint aquestes estructures.
Imatge de portada: Risker a English Wikipedia, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons
Mónverd 
Deixa un comentari