A mesura que s’escalfa l’Àrtic, els rius s’alenteixen

Article de Danielle Beurteaux,  traduït per la Redacció de Mónverd notícies.

Aquest article va aparèixer per primera vegada a AGU’s Eos Magazine i és part de a Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.

El permafrost és la subestructura de l’Àrtic, però s’està descongelant a un ritme dràstic, posant en perill la infraestructura i l’entorn.

Els investigadors volien esbrinar com l’augment de les temperatures i el desgel del permafrost estan afectant el moviment dels grans rius de l’Àrtic. Un nou estudi publicat a Nature Climate Change va trobar que la migració dels canals d’aquests rius en realitat està disminuint. Els rius d’Alaska i el Yukon i els Territoris del Nord-oest del Canadà van migrar un 20% menys entre 1972 i 2020, un període en què les temperatures de la regió van augmentar.

Aquestes vies fluvials grans i serpentejants s’han mogut històricament a un ritme molt constant, però el canvi climàtic ha canviat aquesta predictibilitat, va dir el coautor de l’estudi Alessandro Ielpi, geomorfòleg de la Universitat de la Colúmbia Britànica. “És increïblement interessant veure què passa quan el riu no està en estat estacionari”, va dir. “Quin millor exemple i oportunitat [per estudiar aquest fenomen] que mirar la resposta dels rius del nord al canvi climàtic?”

Calmant-se

Els rius migren de manera natural al llarg del temps a causa del moviment de l’aigua i els sediments. Les migracions laterals es refereixen al moviment de les ribes d’un riu a mesura que l’aigua empeny els sediments d’un costat a l’altre. Els rius examinats en aquest estudi es troben tots en zones remotes, fins i tot per a l’Àrtic, i les planes inundables eren un focus específic.

Per mesurar les migracions dels rius, els investigadors van avaluar les imatges Landsat de 10 rius que feien més de 100 metres d’amplada a Alaska, el Yukon i els Territoris del Nord-oest. Aquests rius, inclosos el Yukon i el Mackenzie, es troben en zones amb diferents quantitats de permafrost, des de continu fins a esporàdics.

Tot i que els investigadors originalment intentaven demostrar la idea generalment acceptada que les ribes del riu es col·lapsarien sense que el permafrost els mantingués al seu lloc, es van sorprendre de trobar el contrari.

Els investigadors van comparar imatges de les línies centrals dels rius, el centre aproximat entre els bancs, seleccionant imatges cada 5 anys que estaven lliures de núvols i preses a la mateixa època de l’any. A continuació, van crear un registre de lapse de temps mitjançant la deformació de temps dinàmica, un algorisme creat originalment per a prediccions del mercat de valors i que ara s’utilitza habitualment per als sistemes naturals.

Van trobar que entre 1972 i 2020, les migracions laterals dels rius van disminuir en una taxa mitjana del 3,7% cada any. Aquesta xifra, segons els investigadors, podria ser més alta. Tot i que els investigadors originalment intentaven demostrar la idea generalment acceptada que les ribes del riu es col·lapsarien sense que el permafrost els mantingués al seu lloc, es van sorprendre de trobar el contrari.

Les troballes, va dir Ielpi, suggereixen que “potser hem de fer un pas enrere i mirar tot el sistema natural i entendre que, sí, el permafrost pot contribuir, però aquesta contribució no és tan forta com la contribució de, per exemple, la vegetació a donant forma als bancs de canals”.

Arrels profundes

Els rius que més van alentir-se van ser a les zones amb més matolls. A mesura que l’Àrtic s’escalfa, broten arbustos amb arrels més profundes com el salze àrtic, va dir Ielpi. Els rius amb la migració més lenta, ha explicat, són “els que més avancen els arbustos cap a la llera”.

Els investigadors van suposar que les arrels de les plantes mantenen els marges dels rius al seu lloc, frenant l’erosió i frenant la migració lateral. Van poder vincular la desacceleració amb la nova vida vegetal utilitzant l’índex de vegetació de diferència normalitzada per mesurar els canvis en la vegetació al llarg del temps.

Molts de rius a travessar

Els investigadors van triar rius grans per a l’estudi actual perquè són més fàcils de veure amb imatges de satèl·lit més antigues. Amb aquestes limitacions, les noves troballes no es traduiran necessàriament en rius més petits, va advertir Ielpi.

“No sabem, a mesura que us moveu cap a afluents cada cop més petits, si el patró es mantindrà o no”, va dir Ielpi.

Per esbrinar-ho, la investigació de seguiment del seu equip se centra en rius més petits durant un període de temps més curt amb imatges més noves.

La idea que la vegetació estabilitzarà les ribes dels rius a mesura que el desglaç s’aprofundeixi és molt interessant, va dir Bethany Neilson, hidròloga de la Universitat Estatal d’Utah que no va participar en l’estudi. A més d’ampliar l’abast espacial de l’estudi investigant més rius, també veu oportunitats d’aprofundir en l’abast incorporant diversos factors hidrològics. Per exemple, va dir, la ruptura violenta del gel durant els desglaços de primavera pot ser molt destructiva. “A mesura que canvien aquestes taxes de ruptura, realment pot alterar allò que es neteja i es mou”.

El nou estudi contribueix a la nostra comprensió de com els rius de latituds més altes es comporten de manera diferent als de latituds més baixes, on s’ha fet la majoria del treball sobre la migració dels rius, va dir Ielpi. “L’estudi documenta un canvi però també proporciona una mica més d’informació sobre les peculiaritats del funcionament dels rius a latituds altes”.