El moviment que començà fa dècades amb activistes pacifistes fermant-se a les tanques de les centrals nuclears va acabar el passat dissabte, 15 d’abril, amb el tancament de les darreres centrals nuclears operatives a Alemanya. Amb aquest moviment es tancaran els darrers tres reactors nuclears de la major economia europea, el tancament dels quals es va retardar per la crisi energètica.
La política d’Alemanya mostra la gran divisió que existeix al continent sobre el paper de l’energia nuclear. Per una banda, trobam els països seguidors d’Alemanya (entre ells Espanya), els quals consideren que l’energia nuclear s’ha d’eliminar del sistema. Els seus motius: el fet que es produeix material reactiu que romandrà radioactiu durant milers d’anys.
Per l’altra, trobam els països que aposten per l’energia nuclear. El Regne Unit, Finlàndia o França han abanderat l’ús d’energia nuclear i esperen augmentar la seva capacitat d’una energia que, tot i no ser renovable, no produeix gasos d’efecte hivernacle.
Als EUA, per altra banda, l’administració Biden ha donat subsidis per al desenvolupament d’una nova generació de reactors a menor escala.
El moviment del govern alemany no ha tingut un suport clar entre el seus ciutadans, la opinió dels quals pareix haver canviat amb el començament de la invasió russa d’Ucraïna. En una enquesta per al diari alemany Bild, un 52% de la població s’oposava a la decisió que es va prendre per primer cop ara fa vint-i-un anys, durant el govern del socialdemòcrata Schröder.
Robert Habeck, colider dels verds i actual ministre d’economia, ha afirmat que el sistema energètic alemany pot suportar aquest tancament. Durant els darrers mesos, el govern ha construït centrals de gas natural liquat que han permès que, a dia d’avui, les reserves de gas natural se situïn en torn al 55%, ja amb els mesos de major consum al darrera.
“La seguretat del subministrament energètic a Alemanya s’ha assegurat durant aquest difícil hivern i es continuarà garantint”, va dir Habeck en una entrevista amb el Funke Media Group. Per altra banda, les noves centrals nuclears europees han estat un “fiasco”, va argumentar, les quals han estat caracteritzades per l’augment dels costos, els retards en la construcció i els problemes de manteniment. “El nostre sistema energètic s’estructurarà de manera diferent: tindrem un 80 per cent d’energies renovables el 2030”.
Tot i que el govern de Merkel va tornar enrere la decisió del seu antecessor de tancar les centrals, el desastre de Fukushima va causar un impacte en la opinió del país que feu que els plans es tornessin a posar en marxa i el seu govern va aprovar una llei per tancar els 17 reactors nuclears del país el 2022. La guerra d’Ucraïna, emperò, va provocar una crisi dins del govern que va acabar amb una pròrroga per a tres dels reactors per garantir el subministrament energètic durant els mesos d’hivern.
Mónverd 
Deixa un comentari