El gel antàrtic se situa en mínims històrics

Durant el mes de febrer, el gel antàrtic ha assolit un nou rècord d’àrea mínima per segon any consecutiu, seguint una tendència que s’ha produït durant les passades dècades.

Durant el mes de febrer, “només” 2,09 milions de quilòmetres quadrats de l’oceà antàrtic estaven coberts per gel, el nivell més baix des que existeixen registres. Així ho ha afirmat el Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S), de l’ESA.

“El gel marí antàrtic va assolir la seva extensió més baixa en el registre de dades de satèl·lit de 45 anys”, va dir Samantha Burgess, directora adjunta de C3S.

Aquestes dades han estat secundades pels serveis estatunidencs, els quals han obtingut una xifra encara menor, de 1,79 milions de quilòmetres quadrats, degut a diferents sistemes de mesura.

Àrea de gel antàrtic en milions de quilòmetres quadrats. Creat pel Centre Nacional de Dades de Neu i Gel dels EUA, de la Universitat de Colorado Boulder

Aquesta tendència situa el continent antàrtic en la mateixa tendència que l’Àrtic, on any rere any disminueix la concentració de gel. La situació d’ambdós pols és un fort indicador de l’estat del clima i dels efectes del canvi climàtic.

“Aquestes condicions de baix gel oceànic poden tenir implicacions importants per l’estabilitat de les plataformes de gel antàrtiques i eventualment en l’augment del nivell del mar”, afirmà Brugess.

Si bé el gel oceànic no té cap efecte sobre el nivell del mar, atès que ja ocupa l’espai dins de l’oceà, la manca de gel oceànic pot fer que grans plataformes de gel situades sobre el continent antàrtic puguin col·lapsar i passar a formar part dels oceans.

A més a més, la manca de gel oceànic accelera el canvi climàtic degut a l’efecte albedo. Al voltant del 90% dels raigs solars que arriben a aquestes capes de gel són automàticament retornats cap a l’atmosfera. Emperò, quan la capa blanca és substituïda per aigües fosques, aquest percentatge pràcticament s’inverteix, el planeta absorbeix més energia i la temperatura augmenta.

El gel antàrtic s’havia mantingut constant durant les primeres dècades d’estudi. Mentre que es veia com el gel àrtic disminuïa any rere any a partir dels 70, el gel antàrtic es mantenia constant —tot i les variacions naturals. Emperò, a mesura que avançaven les investigacions, una tendència a la baixa començà a sorgir.

El 2020, l’Antàrtida patí la seva primera onada de calor, amb temperatures 9,2 ºC per damunt de la mitjana i assolint, en una estació, temperatures 40 ºC per sobre de la mitjana de l’època.

En el darrer informe de l’IPCC, màxim òrgan de l’ONU sobre canvi climàtic, s’afirmà que l’oceà antàrtic quedarà sense gel com a mínim un cop abans de mitjan segle.

Articles relacionats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Comentaris (

0

)

Create a website or blog at WordPress.com