Un augment en el creixement dels arbres podria reduir de manera significativa la concentració de CO2 en l’atmosfera, però alguns investigadors afirmen que no és suficient per competir contra els problemes a què s’enfronten els boscos.
Article de Saima May Sidik, traduït per la Redacció de Mónverd notícies.
Aquest article va aparèixer per primera vegada a Eos i és part de a Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.
Als boscos freds del nord del món, el canvi climàtic està alterant el ritme de vida. Amb temperatures més elevades, l’arbre boreal mitjà creixerà un 20% més ràpid cap a la dècada de 2050, suggereix un nou estudi. L’estimació fa que els investigadors repensin una pregunta de llarg recorregut en ecologia forestal: com afectarà el canvi climàtic a la capacitat del bosc boreal per segrestar carboni?
D’una banda, l’augment de les temperatures augmentarà el creixement dels arbres, augmentant la quantitat de carboni que s’extreu de l’atmosfera. Però, d’altra banda, el canvi climàtic comportarà més pertorbacions forestals, com ara incendis forestals, sequeres i brots d’insectes, que alliberen carboni. En les properes dècades, on estarà l’equilibri?
Les pertorbacions forestals encara representen una amenaça important per a la capacitat del bosc per absorbir carboni, però pot ser que la imatge no sigui tan dolenta com s’imaginaven els investigadors anteriorment, va dir la candidata a doctorat en ecologia Jiejie Wang de la Universitat de New Brunswick, autora principal del nou estudi. “Els impactes positius de l’escalfament climàtic podrien ajudar a compensar aquests impactes negatius”, va dir. Altres investigadors no estaven segurs d’estar d’acord.
Les mesures de creixement de més de 600.000 arbres al Canadà i als Estats Units són la base de l’anàlisi. Les dades provenen de parcel·les de mostra permanents: rodals de bosc que els governs estatals i provincials han reservat per controlar la salut dels boscos. Cada pocs anys, els forestals registren informació com l’alçada i el diàmetre de cada arbre.
“La majoria dels estudis anteriors no han tingut conjunts de dades tan rics”, va dir l’expert en teledetecció Scott Goetz de la Northern Arizona University, que no va participar en el nou estudi. El treball anterior utilitzava mesures dels anells d’arbres per estimar les taxes de creixement futures, un mètode esbiaixat perquè els investigadors només mostren arbres per sobre d’una mida determinada, va dir Wang.
Utilitzant l’aprenentatge automàtic per extrapolar les taxes de creixement històriques al futur, els investigadors van estimar que l’arbre boreal mitjà creixerà aproximadament un 20% més ràpid durant els propers 30 anys. En general, els arbres de les regions que actualment són fresques i humides experimentaran els augments més grans de la taxa de creixement perquè la durada de la temporada de creixement augmentarà. Els arbres de les regions càlides experimentaran augments menors o fins i tot disminucions. Goetz i els seus col·legues van realitzar recentment una anàlisi similar (que encara no s’ha publicat) i van obtenir resultats consistents.
Encara no és suficient?
El nou estudi adopta “un enfocament innovador”, va dir l’ecologista de canvi global de la Northern Arizona University Logan Berner, que no va participar en la investigació. Al mateix temps, “pot ser que la imatge no sigui tan color de rosa com la presenten”. El seu instint és que les emissions de carboni de les pertorbacions forestals superaran significativament el creixement del bosc, fins i tot a l’alt ritme estimat per Wang i els seus col·legues.
Els científics no estan segurs de com influirà el canvi climàtic en algunes pertorbacions com ara brots d’insectes i clima extrem, de manera que estimar la seva contribució relativa a les emissions de carboni requereix algunes conjectures, va dir Berner. Goetz va estar d’acord. No obstant això, el suggeriment que l’augment del creixement dels arbres afectarà significativament les emissions de carboni de les pertorbacions és “una mica exagerat”, va afegir.
Berner també va dir que es pregunta si l’elevada taxa de creixement proposada per Wang i els seus col·legues podria estar esbiaixada perquè els investigadors van excloure els llocs que s’estaven recuperant de les pertorbacions i els llocs amb taxes de mortalitat inusualment altes, que probablement s’estan recuperant de pertorbacions no documentades. L’estratègia va permetre als investigadors limitar-se només a l’efecte del canvi climàtic sobre la taxa de creixement, però també pot haver augmentat la seva estimació de la taxa de creixement.
Malgrat una certa desconfiança sobre com Wang i els seus col·legues van interpretar els seus resultats, Berner va dir que està entusiasmat amb els mètodes subjacents a l’estudi. Els investigadors van trencar amb les estratègies d’anàlisi tradicionals combinant l’aprenentatge automàtic amb un conjunt de dades molt gran, una tàctica “Crec que pot ser molt potent”, va dir.
Mónverd 
Deixa un comentari