Un nou estudi de les Nacions Unides ha determinat que la prohibició dels CFC ha mostrat un clar impacte en la salut de la capa d’ozó. Encara que a poc a poc, la capa que ens protegeix de la major part dels raigs ultraviolats procedents del sol, perjudicials per a la vida, es va recuperant. Si segueix restaurant-se a aquest ritme, es calcula que el forat sobre l’Antàrtida es tancarà completament d’aquí a 43 anys.
Trenta-cinc anys després que entrés en vigor la prohibició s’ha fet públic aquest informe quadriennal sobre l’estat de la capa d’ozó.
La recuperació serà lenta, així ho afirmaren els autors en la convenció de la Societat Americana de Meteorologia, celebrada a Denver a principis d’any. Els nivells d’ozó no se situaran en els seus nivells normals fins al 2040, xifra que augmenta fins al 2045 a l’Àrtic. Sobre l’Antàrtida, on es troba el forat de la capa d’ozó, aquesta recuperació serà encara més lenta, on els nivells pre-1980 no es recuperaran fins al 2066.
La prohibició dels CFC es feu efectiva en el Protocol de Montreal de 1987, considerat com una de les victòries climàtiques més importants. Els CFC (cloroflourocarbonis) són una sèries de molècules que contenien aerosols i que, un cop arriben a gran altitud, es descomponen en radicals de clor i brom, que prenen un àtom d’oxigen a l’ozó, que passa a ser una molècula d’oxigen. Aquesta és una reacció en cadena que posa en perill l’existència de la vida sobre la terra, atès que els raigs ultraviolats que l’ozó absorbeix són els causants de càncers i males collites, entre d’altres.
En l’anterior informe ja s’establia que la capa d’ozó s’estava recuperant, però els nombres eren preliminars. Durant aquests darrers quatre anys s’ha solidificat una tendència cap a la recuperació de la capa d’ozó.
Els nivells de clor i brom s’han reduït en un 11.5% i un 14.5% respectivament en proporció als seus pics, establerts els anys 1993 i 1999 respectivament.
Un dels productes químics per substituir-los, els HFC, van ser prohibits uns anys enrere. El motiu no era la destrucció de la capa d’ozó, sinó el fet que és un gas d’efecte hivernacle. La seva prohibició ha suposat una reducció de l’escalfament de fins a 0.9 graus Celsius. Els CFC també són gasos d’efecte hivernacle.
En l’informe també s’ha tractat una de les propostes més polèmiques en les ciències climàtiques: la geoenginyeria. Una proposta, la de crear partícules reflectores de la llum solar per reduir la temperatura mundial, podria danyar la capa d’ozó fins un 20% a l’Antàrtida. L’impacte mediambiental d’aquestes pràctiques també seria enorme en altres àmbits.
Mónverd 
Deixa un comentari