Article de Mitchell Beer, traduït per la Redacció de Mónverd notícies.
Aquest article va aparèixer per primera vegada a The Energy Mix i és part de a Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.
La demanda de petroli i gas s’ha estabilitzat, els costos de les energies renovables estan baixant i els vehicles elèctrics poden dominar els principals mercats el 2030, però els països encara necessitaran reduccions d’emissions “sense precedents” aquesta dècada per mantenir el pitjor del canvi climàtic sota control, segons informes de tres agències internacionals publicades els passats primer i segon de novembre.
“El món es troba en una dècada crítica per oferir un sistema energètic més segur, sostenible i assequible: el potencial per a un progrés més ràpid és enorme si es prenen mesures contundents immediatament”, afirma l’Agència Internacional de l’Energia a l’edició de 2022 del seu anual World Energy Outlook Report. I aquest progrés no inclou el desenvolupament de nous combustibles fòssils: “Ningú s’ha d’imaginar que la invasió de Rússia pot justificar una onada de noves infraestructures de petroli i gas en un món que vol assolir neutralitat d’emissions el 2050”.
“El WEO d’aquest any confirma que la crisi energètica actual és una crisi de combustibles fòssils”, va dir en un comunicat David Tong, director de campanya de la indústria global d’Oil Change International. “La poca inversió en energies renovables i la consegüent dependència del petroli, el gas i el carbó és el que va provocar aquesta crisi. L’anàlisi de l’AIE mostra que les nacions amb un percentatge elevat de subministrament d’energia renovable han evitat alguns dels pitjors impactes de la crisi energètica, beneficiant-se dels preus de l’electricitat més baixos”.
Però per fer la transició, s’hauran de desviar bilions de dòlars cada any de la inversió en energia fòssil a energia neta, diu l’IEA, institut amb seu a París. Avui dia, les economies de tot el món gasten 1,50 dòlars EUA en energia neta per cada dòlar destinat a combustibles fòssils. El 2030, aquesta ràtio s’haurà de canviar a 5 a 1 per al subministrament d’energia neta i un altre 4 a 1 per a l’eficiència energètica i la reducció de la demanda.
Fins ara, el lent compliment de les promeses de reducció d’emissions dels països ha posat el món “en un camí cap a un augment de la temperatura molt per sobre de l’objectiu de l’Acord de París”, adverteix el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) en un resum del seu Informe sobre la bretxa d’emissions del 2022 (del qual ja us en vàrem parlar), amb un 66% de possibilitats que l’escalfament global arribi entre 2,4 i 2,8 °C a finals de segle. L’objectiu àmpliament acceptat per a l’escalfament mitjà és d’1,5 °C.
L’UNEP diu que els països estan actualment en camí de reduir les emissions entre un 5% i un 10% l’any 2030, molt menys que l’objectiu del 45% establert a la “crida a l’acció eixordadora” publicada a l’octubre de 2018 pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic. La plena implementació del compromís de París de cada país, o la contribució determinada a nivell nacional (NDC), més els seus compromisos nets zero posteriors, “apunten a un augment d’1,8 °C”, afirma el resum de l’UNEP. “No obstant això, aquest escenari no és creïble, basat en la discrepància entre les emissions actuals, els objectius de NDC a curt termini i els objectius de zero nets a llarg termini”.
De camí als 2,5 ºC
En un altre informe publicat el passat primer de novembre, el secretariat del clima de l’ONU diu que els països “estan doblegant la corba de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle cap a la baixa”, però no prou: els seus compromisos actuals de NDC augmentaran les emissions un 10,6% respecte als nivells de 2010 el 2030, segons l’estimació de la UNFCCC, una mica millor que el càlcul del 13,7% de l’any passat, i encara prou per posar el món en camí d’un escalfament global mitjà de 2,5 °C.
“La tendència a la baixa de les emissions prevista per al 2030 mostra que les nacions han avançat aquest any”, va dir el secretari de Clima de l’ONU, Simon Stiell. “Però la ciència és clara i també ho són els nostres objectius climàtics segons l’Acord de París. Encara no estem a prop de l’escala i el ritme de les reduccions d’emissions necessaris per encaminar-nos cap a un món d’1,5 °C. Per mantenir viu aquest objectiu, els governs nacionals han d’enfortir els seus plans d’acció climàtica ara i implementar-los en els propers vuit anys”.
Aconseguir aquestes reduccions “exigirà una transformació a gran escala, ràpida i sistèmica a tot el món”, que abasta els “sectors del subministrament elèctric, la indústria, el transport i la construcció, i els sistemes alimentaris i financers que recolzaran aquests canvis”, diu l’UNEP.
“Encara que la transformació no aconsegueixi superar completament la bretxa d’emissions del 2030, cada fracció de grau importa“, afegeix l’agència de l’ONU. “Llançar la transformació és necessari per avançar cap a un futur neutre en carboni que ens permeti limitar l’escalfament global i oferir altres beneficis socials i ambientals, com ara aire net, llocs de treball verds i accés universal a l’energia”.
L’informe de l’AIE diu que la “primera crisi energètica mundial“, provocada per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, va produir “una gran recaptació de 2 bilions de dòlars per als productors de combustibles fòssils”. L’augment dels preus de l’energia ha augmentat la inseguretat alimentària per a les llars predominantment pobres i ha posat en perill el subministrament d’electricitat per a 75 milions de persones a tot el món que fa poc que han aconseguit accedir-hi. “Amb els mercats energètics sent extremadament vulnerables, el xoc energètic actual és un recordatori de la fragilitat i la insostenibilitat del nostre sistema energètic actual”.
Els xocs energètics afavoreixen l’eficiència
Però els preus més elevats també han il·lustrat els beneficis de l’eficiència energètica i els combustibles de baixes emissions, i per primera vegada, la modelització de les polítiques energètiques actuals dels països per part de l’IEA “té una demanda global de cadascun dels combustibles fòssils que presenta un pic o altiplà”, diu l’informe. “Les cadenes de subministrament d’algunes tecnologies clau, incloses les bateries, la fotovoltaica solar i els electrolitzadors, s’estan expandint a ritmes que donen suport a una ambició global més alta”.
L’informe de l’AIE subratlla “que accelerar la inversió en energia neta i eficiència, no nous combustibles fòssils, és la resposta a les crisis climàtiques i de seguretat energètica”, diu Oil Change International en el seu comunicat. L’anàlisi d’aquest any reafirma la conclusió de l’agència l’any passat “que no calen nous jaciments de petroli i gas i mines de carbó en un món que es manté per sota dels 1,5 °C d’escalfament. L’AIE també subratlla que els nous camps no alleujaran la volatilitat i la inestabilitat actuals als mercats de combustibles fòssils, atès un temps de retard de quatre anys, de mitjana, perquè els nous jaciments aigües amunt passin de l’aprovació a la producció inicial.
Un dels escenaris futurs clau de l’AIE encara mostra que les emissions de CO2 relacionades amb l’energia arribaran a un màxim de 37.000 milions de tones el 2025, abans de baixar lleugerament a 32 gigatones el 2050, suficient per complir la projecció de la UNFCCC d’un augment de 2,5 °C en l’escalfament. Tot i que “aquest és un resultat millor que el previst fa uns anys”, diu l’AIE, però “lluny de ser suficient per evitar impactes greus d’un clima canviant”.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Amb el menú adequat de polítiques de suport posat en marxa, les taxes de creixement actuals per al desplegament de vehicles solars, eòlics, elèctrics i bateries “portarien a una transformació molt més ràpida” del que mostren les projeccions actualment. L’anàlisi de l’IEA mostra gairebé el doble de la capacitat nuclear mundial l’any 2050, juntament amb un augment de vuit a 30 vegades l’energia solar i un augment de quatre a 10 vegades de l’eòlica entre el 2030 i el 2050. Les emissions de diòxid de carboni del carbó han de caure de Entre 15 i 1.000 milions de tones anuals l’any 2040.
“El 2030, si els països compleixen els seus compromisos climàtics, un de cada dos cotxes venuts a la Unió Europea, la Xina i els Estats Units serà elèctric”, declara l’AIE.
Aquesta línia de pensament “finalment fa esclatar la bombolla de la indústria del petroli i el gas sobre el mite del gas com a “combustible de transició”. En els tres escenaris WEO, el petroli, el gas i el carbó ara “pic” o “altiplà”. La nova infraestructura de gas és arriscada. , car i innecessari, a més de ser un pont cap al desastre climàtic”, va dir Kelly Trout, codirectora de la investigació del canvi d’oli.
“Però per mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5 °C, els pics i els altiplans no són suficients. Els governs han de garantir que comenci immediatament una eliminació ràpida dels combustibles fòssils, juntament amb una inversió creixent en una economia d’energia neta que no deixi ningú enrere”.
I tots aquests guanys dependran d’un augment dràstic de la inversió en energia neta, amb les economies emergents i en desenvolupament que actualment s’enfronten als dèficits més grans. El model de l’IEA demana que la despesa pública i privada augmenti d’1,3 bilions de dòlars actuals a entre 2 i 4 bilions de dòlars per al 2030, amb els governs que prenguin el lideratge i proporcionin la “direcció estratègica forta” per incorporar inversors privats.
“Les inversions necessàries estan molt més enllà de l’abast de les finances públiques”, diu l’informe. “És vital aprofitar els immensos recursos dels mercats i incentivar els actors privats perquè facin el seu paper”. Però l’AIE adverteix que aquests canvis depenen “d’una sèrie de problemes més granulars” que fan que la transició sigui més complicada que l’emissió d’una declaració o un informe de modelització.
“Les cadenes de subministrament són fràgils i la infraestructura i la mà d’obra qualificada no sempre estan disponibles”, diu l’informe. “Les disposicions i els terminis d’autorització solen ser complexos i requereixen temps. Els procediments clars per a l’aprovació de projectes, recolzats per una capacitat administrativa adequada, són vitals per accelerar el flux de projectes viables i invertibles, tant per al subministrament d’energia neta com per a l’eficiència i l’electrificació.
Els combustibles fòssils, en declivi
Si la despesa en energia neta no s’accelera, “caldria una major inversió en petroli i gas per evitar una major volatilitat dels preus dels combustibles, però això també significaria posar en perill l’objectiu d’1,5 °C”, adverteix l’AIE. Però el futur, la inversió important en petroli i gas “no es pot donar per fet”, sense que cap productor de fòssils fora de l’Orient Mitjà, ni tan sols els desenvolupadors de fracking als Estats Units, gastin més en exploració i desenvolupament que abans de la pandèmia de la COVID-19.
Això es deu al fet que la guerra de Vladimir Putin ha provocat “una reorientació a l’engròs del comerç mundial d’energia” que ha accelerat el declivi de Rússia com a proveïdor d’energia fòssil influent i ha posat fi a l’era de la demanda de gas natural en ràpid creixement. Com a molt, l’AIE veu que la demanda de gas creixerà menys d’un 5% aquesta dècada abans d’anivellar-se, i les polítiques de la Unió Europea i els Estats Units acceleren el canvi.
Tots aquests factors fan que la crisi energètica global actual sigui “un punt d’inflexió històric cap a un sistema energètic més net i segur”, escriu l’IEA. “El cas ambiental de l’energia neta no necessitava cap reforç, però els arguments econòmics a favor de tecnologies netes assequibles i competitives en costos són ara més forts, i també ho és el cas de la seguretat energètica”.
Però “queda molt més per fer i, a mesura que aquests esforços van agafant impuls, és essencial incorporar a tothom, especialment en un moment en què les fractures geopolítiques sobre l’energia i el clima són encara més visibles”.
Més enllà del sistema energètic mundial, l’Informe de la bretxa d’emissions diu que les reduccions importants de la contaminació climàtica no es produiran a temps sense les grans contribucions dels sectors alimentari i financer. Els canvis en la dieta, la protecció dels ecosistemes, la producció d’aliments més eficient i les cadenes de subministrament descarbonitzades poden reduir les emissions del sistema alimentari a un terç dels nivells actuals l’any 2050, afirma el resum de l’UNEP. Mentrestant, el sistema financer “ha de superar les limitacions internes i externes per convertir-se en un facilitador crític de la transformació en tots els sectors”, amb inversions baixes en carboni que s’eleven a un mínim de 4 a 6 bilions de dòlars anuals que encara representen només entre l’1,5 i el 2% dels actius globals.
Mónverd 
Deixa un comentari