Durant els darrers anys s’ha viscut una pèrdua de biodiversitat clara arreu del món: espècies extintes, hàbitats destruïts. Un dels principals indicadors de la salut de la nostra biodiversitat és el Living Planet Index, un informe publicat cada dos anys per WWF i la Societat de Zoologia de Londres.
Aquest informe analitza les poblacions de més de cinc mil espècies de vertebrats arreu del món. Els nombres que mostra l’informe no signifiquen un descens en el nombre d’espècies, sinó en el d’exemplars, mitjançant “la tendència mitjana de desenes de milers de poblacions terrestres, marines i d’aigua dolça de tot el planeta”.
En total, 32000 poblacions de 5230 espècies diferents de vertebrats foren analitzats. Els resultats no foren bons. Segons el darrer estudi, s’han perdut un 69% de les poblacions des del 1970, una xifra que ha augmentat des del darrer informe.
Aquesta pèrdua de biodiversitat té vàries causes, totes relacionades amb l’acció humana. La urbanització o creació de nous terrenys agrícoles ha provocat la degradació o pèrdua total de diferents hàbitats; la sobreexplotació terrestre provoca que utilitzem més recursos dels que el planeta pot regenerar; l’augment de la contaminació de l’aire, el sòl o l’aigua; la introducció d’espècies invasores, i el canvi climàtic, que causa estrès sobre les diferents espècies.
Les dades de l’informe han estat criticada alguns cops per ser poc clares. El mètode que s’empra és la pèrdua mitjana per espècie, fet que provoca que espècies amb una gran reducció de la població provoquin que el nombre sigui major. També el fet que les dades no són completes —sinó que es basen el els registres que tendeixen a sobrerepresentar espècies amenaçades— pot fer pensar que aquesta xifra és major. Un estudi publicat a Nature que no té en compte aquestes espècies més extremes afirmen, fins i tot, que la població de vertebrats ha augmentat.
Emperò, aquest estudi no estigué exempt de polèmica. Segons els investigadors, si es replica l’estudi de Nature utilitzant el mateix sistema a ambdós extrems (és a dir, eliminant de les dades el 3% dels animals que presenten un major descens i un 3% dels que presenten un major increment), la població animal es veu reduïda en un 65%, xifra propera a la esmentada en l’informe.
També hi ha nombrosos científics que creuen que aquesta xifra podria ser pitjor, atès que les dades sobre amfibis no són completes.
Les dades que mostra l’informe són preocupants, encara més si ens centram en continents concrets. L’Amèrica del Sud, el Carib i l’Àfrica són les zones que més han patit la pèrdua de biodiversitat. Ambdós continents són els principals focus de biodiversitat mundial. Mentre que la reducció a Europa és sols del 18% i a l’Amèrica del Nord del 20%, la reducció a l’Amèrica del Sud és del 94%. A l’Àfrica, la reducció és del 66%, mentre que a Àsia-Oceania, en el 55%. Totes aquestes dades són en comparació als nivells de 1970, ja reduïts en comparació als nivells preindustrials.
Mónverd 
Deixa un comentari