El Brasil superarà els compromisos de París en un 137% si Bolsonaro continua com a president

• El Brasil podria superar en un 137% al 2030 les emissions a les quals es va comprometre el país a l’Acord de París, segons un nou estudi.
• Fins a un 23% de l’Amazones brasiler podria ser desforestat, fet que provocaria que bona part del seu territori es convertís en una sabana si la tendència no es reverteix.
• Amb Luix Inácio Lula da Sliva, candidat a vèncer l’actual president el proper diumenge, els especialistes afirmen que els resultats de les eleccions podrien suposar una nova era en la política mediambiental, però requeriria una intensa mobilització de la societat civil perquè es produís un canvi significatiu.

Article de Jqueline Sordi, traduït per la Redacció de Mónverd notícies.

Aquest article va aparèixer per primera vegada a Mongabay i és part de a Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.

En un món civilitzat, els compromisos s’han de mantenir. De vegades és impossible a causa de factors incontrolables, com una pandèmia o un esdeveniment extrem. Però quan es tracta del Brasil i de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’administració de Jair Bolsonaro ha demostrat que no respectar els compromisos internacionals és una política governamental intencionada i estructurada.

La desforestació a l’Amazònia ha augmentat un 56% des que Bolsonaro va assumir el càrrec com a president, i un nou estudi mostra que el Brasil podria incomplir els objectius d’emissions de gasos d’efecte hivernacle establerts a l’Acord sobre el Clima de París en un 137% si les seves polítiques mediambientals continuen durant els propers anys. L’informe també preveu que l’Amazones arribarà al seu punt d’inflexió durant aquesta dècada, més enllà del qual el bioma començaria a passar d’un bosc tropical exuberant a una sabana.

L’estudi, titulat “Escenari de continuïtat“, va ser encarregat per l’Instituto Clima e Sociedade (Institut Clima i Societat, iCS), una organització sense ànim de lucre que dona suport a iniciatives climàtiques, i l’Institut Talanoa, un grup de reflexió sobre polítiques climàtiques. L’anàlisi, realitzada per investigadors de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), mostra que el Brasil incompleix per primera vegada el seu compromís amb la comunitat internacional si no reverteix la política ambiental actual. Si la tendència actual d’augment de les taxes de desforestació continua, els investigadors diuen que tindria un impacte econòmic negatiu que podria provocar més atur, desigualtat i una pitjor qualitat de vida per a la població brasilera.

El setembre de 2016, el Brasil va ratificar l’Acord de París, comprometent-se a reduir les emissions en 1.200 milions de tones mètriques de CO2 equivalent per a l’any 2030 (una reducció del 43% basada en les emissions de 2005) i a presentar les seves Contribucions Determinades Nacionalment (NDC) actualitzades cada cinc anys a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Els NDC són plans i estratègies nacionals fets pels països per mantenir l’augment de la temperatura global per sota dels 2 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials, alhora que pretenen 1,5 graus centígrads per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic. En el seu darrer NDC actualitzat, presentat a l’abril, el Brasil va confirmar el seu objectiu de reduir el 37% dels seus gasos d’efecte hivernacle el 2025 i el 50% el 2030, basant-se en les emissions del 2005.

A diferència d’altres grans contaminants com els Estats Units i la Xina, on la majoria de les emissions provenen de la crema de combustibles fòssils per a l’electricitat, la calor i el transport, un dels principals motors de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al Brasil es deu a la desforestació. Les pèrdues importants en la coberta forestal són causades per una demanda nacional i mundial de fusta, carn de boví, soja, cotó, blat de moro i altres productes bàsics de l’agroempresa i, en menor mesura, per l’agricultura de subsistència de tala i crema.

Des que Bolsonaro va assumir el càrrec a principis del 2019, la seva administració ha desmantellat l’agència federal de protecció del medi ambient, IBAMA, i es va comprometre a obrir l’Amazones a l’agricultura i la mineria. Des de llavors, la taxa de desforestació anual a la selva tropical més gran del món gairebé s’ha duplicat. Les dades del sistema d’estimació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (SEEG) de l’Observatori Climàtic sense ànim de lucre publicades l’any passat van mostrar que el 2020, mentre que les emissions mundials van caure un 7% com a conseqüència de les mesures d’estada a casa de la COVID-19, al Brasil van créixer un 9,5%. i la desforestació va ser el motor clau.

“La política mediambiental de l’administració actual és una catàstrofe pel que fa a l’ús dels recursos naturals, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i els compromisos internacionals”, va dir Paulo Artaxo, membre del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), a Mongabay per telèfon. “El govern de Bolsonaro està en contra d’una tendència global de reduir els gasos contaminants. El pitjor ús d’un recurs natural tan ric com la selva amazònica és cremar-lo i convertir-lo en un gas d’efecte hivernacle”, va dir.

En l’estudi, els investigadors van utilitzar models matemàtics per simular dos escenaris hipotètics. Per a “Escenari de continuïtat 1”, van considerar altres quatre anys amb la mateixa política ambiental (que és la durada dels mandats al Brasil), amb un creixement de la desforestació seguint el ritme del període 2018-2021 a l’Amazones, Cerrado i Selva Atlàntica, estabilitzant-se. a partir del 2026. En aquesta projecció, el Brasil arribaria al 2030, amb una emissió de 2.400 milions de tones mètriques de CO2 equivalent, incomplint l’objectiu d’emissions en un 91%.

Per a “Escenari de continuïtat 2”, els investigadors van considerar vuit anys més amb la política ambiental de Bolsonaro. L’any 2030, el país emetria 3.000 milions de tones mètriques d’equivalent de CO2 i l’objectiu es compliria en un 137%.

“El Brasil necessita un canvi radical per poder tornar a una ruta de transició que conduirà a una economia baixa en carboni”, va dir Natalie Unterstell, presidenta de l’Institut Talanoa, a Mongabay per telèfon.

Destrucció irreversible

Emilio Lèbre La Rovere, professor de la UFRJ i un dels autors de l’estudi, va dir que l’anàlisi era un avís sobre el punt d’inflexió que està portant l’actual política ambiental a l’Amazònia. Segons La Rovere, la selva amazònica ja ha perdut al voltant d’un 17% de la seva cobertura, i el “punt de no retorn” estarà al voltant d’un 20-25% de pèrdua de coberta forestal.

En l’escenari de continuïtat 1, el bosc arribaria al 2030 amb un nivell de destrucció del 22,5%, segons La Rovere. En l’escenari de continuïtat 2, es perdria més del 23% del bosc, va afegir.

El bosc arribaria a una destrucció irreversible en menys d’una dècada en ambdós escenaris. Per a Unterstell, això afectaria el món sencer.

“El que podria passar és una transformació ecològica total de l’Amazònia, amb efectes molt més enllà de la mateixa Amèrica del Sud”, va dir. “Estem parlant d’efectes sistèmics en la regulació global del clima i les pluges, especialment a Amèrica del Sud. En termes econòmics, podria afectar la capacitat de producció agrícola brasilera i sud-americana, amb implicacions per a les balances comercials mundials i la seguretat alimentària”.

El 2 d’octubre, els brasilers van anar a les urnes per a la primera volta de les eleccions presidencials i al Congrés, en un moment crític per al destí de l’Amazònia al Brasil, diuen els experts. L’expresident d’esquerres Luiz Inácio Lula da Silva va obtenir el 48,43% dels vots, i Bolsonaro va quedar segon amb un 43,2%.

Segons la politòloga Nirvia Ravena, professora del Centre d’Estudis Avançats de l’Amazones de la Universitat Federal del Pará, si Bolsonaro és reelegit, els escenaris previstos en l’estudi podrien ser encara pitjors.

“El que podem esperar és que la política ambiental actual empitjori”, va dir Ravena a Mongabay per telèfon. “De fet, això ja està en marxa tenint en compte que el 20 de setembre es van anul·lar multes ambientals de 16.200 milions de R$ [3.100 milions de dòlars]”, va dir.

La professora va dir que creia que l’elecció de Lula podria representar l’inici d’una nova era per a la política ambiental, però caldria una intensa mobilització de la societat civil per a un canvi concret i significatiu.

“Lula ha assumit compromisos internacionals per aconseguir els objectius de reduir les taxes de desforestació a l’Amazònia”, va afegir Ravena. “No obstant això, també estarà sota la pressió del sector agroalimentari, que vol l’expansió de matèries primeres com la soja i l’oli de palma. El suport de la societat civil serà necessari a nivells subnacionals per protegir el medi ambient i els territoris indígenes, i per assolir els objectius de l’Acord de París”.

Segons l’estudi, el Brasil podria assolir els objectius del seu Acord de París si les taxes de desforestació comencen a disminuir el 2023 i si el govern també adopta estratègies de mitigació en diferents sectors de l’economia (com el transport, la indústria i l’energia). “Si arribem a la desforestació zero el 2030, també serà possible limitar la destrucció de l’Amazònia en un 18,5%, per sota del llindar que portaria a un punt d’inflexió”, va dir La Rovere.

Imatge de portaa: Flickr/Jesso Carneiro/CC BY-NC 2.0