Les escultures subaquàtiques s’han posat de moda en esculls degradats. Estan ajudant els esculls a recuperar-se o simplement són un reclam turístic?
Article de Gemma Conroy, traduït per la Redacció de Mónverd notícies
Aquest article va aparèixer per primera vegada a Hakai Magazine i és part de a Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.
El març del 2017, el cicló tropical Debbie va batre la regió dels Whitsundays, al sud de la província australiana de Queensland. La força desmesurada de la tempesta va destruir una gran quantitat d’esculls de la Gran Barrera de Corall, substituïts per simples sediments. Aquest desastre natural va causar a la indústria turística regional entre $83 i $125 milions (xifres idèntiques amb el canvi a l’euro actual).
“Els practicants d’snorkel no volien ficar-se a l’aigua. Fou bastant horrible”, afirma Adam Smith, director de Reef Ecologic, empresa que aconsella i desenvolupa solucions de gestió dels esculls. “No gaire corall, no gaire per veure. Estaven contents de caminar per les illes, però ningú no se sentia còmode amb la devastació que havia causat el Cicló Debbie”.
Com a jove biòleg marí, Smith era optimista que l’escull es pogués recuperar de qualsevol cosa que se’l llencés. Però a dia d’avui està més centrat en fer el que pot fer per tenir-ne cura. “Tenc una visió diferent”, afirma Smith. “El medi marí i la meva apreciada Gran Barrera de Corall és gran, però també és bastant fràgil, i hem de tenir una relació diferent amb ella”.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Un any després del cicló tropical Debbie, en una aposta per aconseguir que la gent tornés a l’escull i es mostrés més activa en la seva conservació, Smith i el seu equip a Reef Ecologic va presentar el Projecte de Recuperació de l’Escull dels Whitsundays i d’Art Públic. Finançat amb 5 milions de dòlars del fons de recuperació turística del govern australià, el projecte consistí a instal·lar una sèrie d’escultures subaquàtiques en zones danyades de l’escull.
La instal·lació és constituïda per quatre escultures amb motius marins creats per l’artista local Adriaan Vanderlugt; un nudibranquis de calcària, un cranc soldat d’alumini, un “peix-capsa” (Ostracion cubicus) d’alumini i un altre “peix-capsa” de marbre. A més a més, Reef Ecologic treballà amb operadors turístics, voluntaris i científics de la zona per crear infermeries per esculls per tal de recuperar els coralls destruïts pel cicló.
Com a prova, els investigadors varen col·locar les escultures a un escull a Langford Island, lloc popular de submarinisme a l’extrem nord-occidental dels Whitsundays. Varen moure les estàtues entre tres llocs diferents cada més: terra ferma, la zona intermareal i sota l’aigua.
Smith i el seu equip varen enquestar els turistes sobre les vistes i compararen les dades amb estadístiques similars realitzades entre 2013 i 2017, any en el qual es va produir el cicló. Els resultats foren interessants. Encara que els turistes no estaven impressionats després que l’escull fos destruït pel cicló, varen mostrar una opinió més positiva després que s’instal·lessin les escultures.
Yolanda Lee Waters, candidata a doctorat en ciències socials marines a la Universitat Tecnològica de Queensland, no està tan segura que les escultures puguin conscienciar sobre el medi marí, o que siguin especialment atractives per als turistes. En canvi, suggereix, els visitants poden haver semblat entusiasmats amb l’escull carregat d’escultures perquè les seves expectatives havien arribat a un mínim històric després d’anys de blanqueig de corall, diu.
“No estic convençuda que la gent gaudeixi [les escultures] millor que l’escull en si mateix”, diu Waters, que no va participar en la investigació. “La satisfacció augmenta perquè no han de veure gaire per pensar, Vaja, no tot està mort o morint”.
Els investigadors van preguntar a més de 400 turistes i locals si pensaven que les instal·lacions d’art submarines eren una bona idea, i el 70 per cent va estar d’acord que les escultures podrien ajudar a impulsar el turisme i fins i tot ajudar a restaurar els esculls danyats a la seva antiga glòria, per exemple proporcionant noves, encara que artificials, estructures on podrien créixer els coralls.
Els turistes estaven més interessats en la idea de les escultures que els residents, però només si la seva temàtica estava lligada a l’entorn marí. “La gent estava molt contenta de tenir alguna cosa innovador com l’art submarí, sempre que estigués relacionat amb una educació millorada o explicant històries de l’escull”, diu Smith. “No volien art que estigués fora de lloc”. Els turistes també van dir que eren més propensos a visitar l’escull si hi havia instal·lacions d’art.
L’any següent, el 2019, Reef Ecologic va instal·lar sis escultures permanents a diversos esculls dels Whitsundays, incloent una tortuga gegant d’acer inoxidable i un grup de mantes gegants. Segons el seguiment de Smith, la diversitat i l’abundància de peixos ha augmentat prop de les escultures durant els últims tres anys. Reef Ecologic també va publicar una base de dades de ciència ciutadana on els submarinistes i els snorkelers poden compartir les seves observacions de vida marina.
Però les instal·lacions d’art submarines poden realment marcar la diferència? Waters es manté escèptic. Perquè qualsevol eina de participació pública sigui eficaç, ha de tenir un objectiu final que estigui clar des del principi fins al final, com ara convèncer la gent perquè doni suport a les activitats de recerca a l’escull, diu. “Tothom crea consciència, però què vol dir això?” diu Waters.
Mónverd 
Deixa un comentari