Amb l’onada de calor que va assolar Europa durant del me de juliol, els centres de dades del núvol de Google de Londres es van tancar durant un dia sencer degut a errors en els sistemes de refredament. Aquest fet no va impactar només als usuaris propers, usuaris estatunidencs i del Pacífic van estar sense poder accedir als serveis del gegant tecnològic durant hores. Tampoc va ser l’única companyia, amb Oracle també tancant el seu centre a la capital britànica per les “temperatures fora de temporada”. L’Agència Meteorològica Britànica, la MET Office, afirma que les temperatures sofertes durant aquesta onada de calor són un tast dels efectes del canvi climàtic al país.
A aquest avís també s’ha sumat el de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO, en les seves sigles en anglès): aquesta afirma que hi ha un 93% de probabilitats que abans del 2026 tornem a tenir un any que superi el rècord mundial actual. “Mentre continuem emetent gasos d’efecte hivernacle, les temperatures continuaran augmentant”, afirmà Petteri Taalas, Secretari General de l’Organització. “I a banda d’això, els nostres oceans continuaran escalfant-se i tornant més acídics, el gel oceànic i els glaciars es continuaran fonent, el nivell del mar continuarà augmentant i el nostre temps serà més extrem.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Tots aquests canvis posaran a prova les societats humanes i les seves infraestructures i aquestes inclouen els centres de dades, un recurs cada cop més important per preservar els coneixements humans a l’abast de tothom a la xarxa. La pregunta a respondre és si estan preparats per patir les conseqüències del canvi climàtic.
Els centres de dades són edificacions complexes i els seus sistemes de refredament es construeixen tenint en compte moltes dades. Abans de començar a planificar-los, els dissenyadors es basen en les temperatures enregistrades per les estacions meteorològiques properes i en les dades històriques. El problema és que la sèrie històrica està deixant de ser una mostra de la realitat i, quan el Regne Unit arriba als 40 graus Celsius, els equips no poden respondre.
“No fa molt que dissenyàvem sistemes de refredament per a una temperatura exterior màxima de 32 graus”, digué Jon Healy a la revista estatunidenca Wired, de la consultoria britànica Keysource. “Es troben vuit graus per damunt del que estaven dissenyats”. Aquest fet suposa que els costos de construcció de nous centres hagi augmentat significativament. La consultora Turner & Townsend afirma que el cost de construcció ha augmentat a quasi tots els mercats mundials alhora que les empreses redueixen les despeses de construcció.
“Ha passat dels 32 graus a 42 de cop”, afirma Healy. “Tot s’ha de fer significativament més gran per suportar aquell petit percentatge de l’any” en què augmenten les temperatures.
És per aquest motiu que les empreses dedicades a la construcció d’aquests centres comencen a tenir en compte no tan sols la sèrie històrica, sinó també les projeccions per als propers anys.
La majoria de centres no operen a capacitat màxima —encara que a nivell mundial n’hi ha vuit que operen a més del 95% de capacitat— i això és bon senyal. Si els centres de dades tenen marge de maniobra poden combatre més bé la calor, atès que un error de part del sistema és més bo de tolerar. Però això sens dubte canviarà a mesura que les temperatures augmenten i el marge de maniobra disminueixi. Actualment, les recomanacions de la Societat Americana d’Enginyers d’Escalfament, Refredament i Aire Condicionat (ASHRAE), recomana que els equips electrònics dels centres no rebin aire més calent de 27 graus. Tot i que els equips tenen garantit el seu funcionament fins als 32 ºC, el marge de maniobra no és ample.
Per pal·liar els efectes, han sorgit nous projectes. Un d’ells fou el Projecte Natick, del gegant tecnològic Microsoft, que consistí a submergir un centre de dades al Mar d’Escòcia, amb resultats positius. Una altra tècnica és el refredament líquid, que l’empresa de Washington ja ha provat. Emperò, no és una tècnica força desenvolupada per la seva complexitat, atès que els creadors dels equips informàtics han de treballar amb els encarregats de refredar-los, fet que no ocorre a l’actualitat.
També construir els centres de dades a zones més fredes pot ajudar, però comporta els seus problemes. Nous desenvolupaments s’hauran de fer i la competència entre empreses serà important per aconseguir el lloc ideal, més encara quan les dades són consumides cada cop amb major pes per les societats urbanes, amb temperatures ja de per si més elevades. Al final, totes les solucions acaben per ser més cares. La més efectiva, la prevenció del canvi climàtic.
Mónverd 
Deixa un comentari