La presència de piscines a Mallorca no és novetat. Durant els darrers anys, la construcció de piscines s’ha popularitzat per unes condicions climàtiques —l’estiu càlid— i turístiques —amb l’auge del lloguer vocacional— favorables, tot i la cada cop major pressió hídrica que pateix l’illa. Emperò, les dades han arribat a nivells mai imaginats.
Un treball d’investigació de l’entitat ecologista Terraferida sobre els canvis territorials dels darrers sis anys constata que entre 2015 i 2021 s’han construït un total de 5271 noves piscines a l’illa. Si feim el càlcul, suposa unes 880 piscines per anys, és a dir, 17 piscines per setmana.
Terraferida es basa en fotografies aèries de tota la superfície illenca, a partir de les quals han determinat quines construccions es van fer durant aquest període, a més de la zona en qüestió. Encara que els resultats són preliminars, l’entitat ha decidit publicar aquestes dades.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Aquestes 5271 piscines se sumen a les 43.697 ja presents a l’illa abans del 2015, amb un total actual de 48.968 piscines. De tota manera, l’entitat assegura que aquestes xifres no són completament acurades i aquesta és simplement “una xifra mínima”. Entre els motius, destaquen la dificultat d’identificar les construccions “si estan cobertes, la imatge no és de prou qualitat o l’excavació observada genera dubtes”. A aquestes piscines cal afegir les piscines desmuntables, que, segons indica l’entitat, “també han proliferat al sòl rústic”.
Desglossades pel lloc de construcció, se n’han construït 1765 en sòl rústic i 3506 en sòl urbà. Des de l’entitat es mostren preocupats per la gran quantitat de piscines construïdes en sòl rústic, que “solen destruir molta superfície al seu voltant” per edificacions annexes.
Aquesta no és la primera investigació sobre el nombre de piscines a Balears. Tal com la mateixa entitat indica en el seu comunicat, un estudi de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salzburg realitzat entre 2006 i 2015 va comptabilitzar un total de 62500 piscines a l’arxipèlag. Aquest estudi ja posava de manifest la pressió que aquestes construccions afegien sobre els limitats recursos hídrics illencs. Segons aquest estudi, les piscines constitueixen una despesa de cinc milions de litres, l’equivalent a un 5% del consum urbà de l’arxipèlag.
Encara que Palma encapçala la llista de municipis amb més piscines construïdes amb 448, el més preocupant és Santanyí, amb 400 noves construccions amb una població molt menor, fet que la situa en el major ràtio de piscines construïdes per càpita. Els segueixen “Manacor (388), Marratxí (366), Llucmajor (318), Calvià (314), Campos (284) i Artà (151)”.
Un fet significatiu és que la majoria d’aquests municipis, segons l’entitat, ja tenen problemes d’abastiment d’aigua, amb pous salinitzats o contaminats per nitrats pous sobreexplotats o un consum depenent de les dessaladores illenques.
Aquesta investigació es publica poc després que municipis de l’illa com Deià i Artà —un dels que més piscines ha construït— hagin publicat mesures restrictives del consum d’aigua com la prohibició d’omplir piscines amb els recursos hídrics municipals, o la prohibició de regar els jardins.
Des de Terraferida reclamen la prohibició de la construcció de noves piscines exceptuant la creació de piscines públiques en els pobles d’interior, a més de la creació de mesures de depuració i de cobriment de les piscines inutilitzades per evitar l’evaporació excessiva. A més, també reclamen la creació d’un preu progressiu per als grans consumidors d’aigua.
Imatge de portada: Ortofoto 2021/IDEIB, Govern de les Illes Balears
Mónverd 
Deixa un comentari