El futur del pingüí emperador es troba en els llimbs: l’escalfament global posa en perill el seu hàbitat natural mentre que els líders mundials no actuen per aturar el col·lapse del darrer continent verge del planeta.
En una reunió recent del Sistema del Tractat Antàrtic es va mostrar una proposta per protegir l’espècie símbol del continent austral. Dotzenes de països donaven suport a l’evidència científica i a donar un estatus de protecció especial dins del Protocol del Tractat Antàrtic a l’espècie. Emperò, el vot en contra de la Xina bastà per tancar la porta a la iniciativa.
Aquest estatus de protecció especial no hauria estat suficient per salvar l’espècie. Els experts ho tenen clar: per salvar el pingüí emperador cal disminuir les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle i evitar un major escalfament del planeta. Tot i això, sí que els hauria donat algunes proteccions davant la contaminació i els humans, amb límits damunt del treball de camp i el turisme que es produeix dins dels seus hàbitats.
Encara que la protecció internacional no va fructificar, és probable que alguns països posin en marxa les seves iniciatives en les seves operacions al continent. En un comunicat publicat per Alemanya, el país que ha acollit la reunió, afirma que “la majoria de parts han indicat que implementarien de tota manera l’esborrany de pla d’acció”.
Els darrers estudis científics donen un futur incert al pingüí emperador si no es redueixen els efectes del canvi climàtic. El darrer estudi publicat va concloure que si els governs no fan més ambicioses les seves polítiques climàtiques, les colònies de pingüins emperador es podrien extingir, o com a mínim reduir-se fins a nivells insostenibles, de cara al 2100.
Un altre estudi sobre el tema afirma que moltes de les colònies existents es podrien salvar si es compleixen els objectius de l’Acord de París i no se superen els 1,5 ºC d’escalfament.
Un gel imprevisible
El pingüí emperador és un cas únic en el món: és l’única espècie d’ocell que es reprodueix sobre el gel que cobreix l’oceà Antàrtic. De fet, quasi mai no té la necessitat d’estar damunt terra ferma.
A principis d’hivern, els pingüins emperador s’aparellen i les pingüins posen un on en el gel. Llavors, aquestes deixen la colònia per caçar durant l’estació mentre els mascles queden a incubar els ous. A finals d’hivern o principis de primavera, tornen les femelles, que donen aliments als mascles. Un cop han nascut els nadons, ambdós pares s’encarreguen d’alimentar-los. Ja durant l’estiu antàrtic, les cries tornen grans i comencen a engreixar: comença la nova temporada de cria.
Durant tot aquest procés, una capa de gel estable és essencial. La majoria d’espècies que cacen també necessiten el gel: aquest sovint esdevé el lloc on els peixos deixen els seus ous.
També les cries necessiten un gel estable. Fins que no aconsegueixen les seves plomes juvenils, la seva pell és permeable. Aquest fet suposa que, si una cria cau dins l’aigua, es morirà de fred.
És a dir, si desapareix el gel, també ho faran els pingüins.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
L’evolució del gel antàrtic és complexa. Mentre que el gel de l’Àrtic es fon a ritme alarmant, l’antàrtic no es reduí. De fet, fins al 2014 aquest s’expandí. Emperò, a partir d’aquell any, la tendència es va capgirar completament i el 2017 es va superar el rècord de menor quantitat de gel. Després va tornar a augmentar, però només per tornar a reduir-se un altre cop fins assolir un nou mínim el 2022. Aquest fet és degut a la complexitat que comporta l’Antàrtida, amb varis factors que el condicionen.
Les causes són vàries: de vegades són les fluctuacions naturals del clima antàrtic. Altres vegades és condicionat pel forat a la capa d’ozó, que s’ha anat recuperant des dels anys vuitanta. La recuperació d’aquest no només té un impacte en la quantitat de raigs ultraviolats que arriben al continent, sinó que també pot canviar els patrons de vent de la regió i, en conseqüència, el moviment del gel.
A tots aquests fets cal afegir-hi els efectes del canvi climàtic antropogènic, els quals cada cop prenen més força i s’espera que continuïn així a mesura que les temperatures augmentin. Un cop el canvi climàtic esdevingui el principal factor, el gel començarà a reduir-se ja a llarg termini.
Els ‘arguments’ xinesos
En la reunió del Tractat Antàrtic, la delegació xinesa va presentar una sèrie de documents que posaven en dubte la desaparició del pingüí emperador, els quals han estat revisats per diversos mitjans de comunicació.
Un dels principals arguments en contra d’aquestes mesures té relació amb els ossos polars, un animal que la comunitat científica considera en perill per mor del canvi climàtic. Segons algunes observacions, el nombre d’ossos polars ha augmentat en algunes regions de l’Àrtic i, atès que els models que prediuen les poblacions de pingüins es basen en les emprades pels ossos polars, aquestes poden estar equivocades.
Els científics argumenten que és difícil recaptar dades sobre la població d’ossos polar pel fet que són molt elusius. Emperò, saben cert i segur que estan amenaçats pel canvi climàtic.
La informació donada pel govern xinès prové de Susan Crockford, autoanomenada zoòloga i blogger, i no és una persona que hagi evitat la polèmica. En un ‘paper’ publicat el 2017 a la revista científica BioScience publicat de la mà de més d’una dotzena d’investigadors de prestigi, van afirmar que “Crockford no ha ni dut a terme cap investigació original ni publicat cap article revisat per parells sobre els efectes del gel oceànic en les dinàmiques de població dels ossos polars” i la van lligar a moviments negacionistes del canvi climàtic. En el document afirmaven que Crockford ha publicat diversos articles en la Global Warming Policy Foundation, un ‘think tank’ conservador conegut per qüestionar l’evidència científica sobre el canvi climàtic i en contra de les polítiques de reducció d’emissions.
Tot i que posteriorment ha publicat un article sobre les poblacions d’ossos polars, aquest no té en compte les dades actuals, sinó que es basa en restes arqueològiques amb centenars o milers d’anys d’antiguitat.
Aquests moviments s’inscriuen dins d’un context més ampli: la geopolítica de l’Antàrtic.
El continent antàrtic es regeix pel Tractat Antàrtic, un document signat el 1959 al qual s’han adherit una cinquantena de països. Aquest posa les bases per la investigació científica i explotació del continent antàrtic. El document suposa mantenir l’statu quo de l’any de la ratificació del tractat i bloqueja noves reclamacions territorials. Aquest fet suposa que països que han guanyat pes en el context internacional durant els darrers anys —com la Xina— s’hagin quedat endarrere en la batalla per aconseguir el darrer territori sense explotar del món.
Amb el tractat es prohibiren les operacions militars en tot el continent, fet que bloquejà cap canvi durant dècades. Emperò, aquest tractat expirarà el 2049, fet que eliminarà totes les proteccions del continent i permetrà la seva explotació.
Molts han considerat el moviment xinès d’una tàctica política, degut al fet que aquestes proteccions addicionals no provocarien cap canvi en les missions xineses en el continent.
Durant els darrers anys, les disputes han anat augmentat. En els darrers anys hi ha hagut disputes sobre les zones protegides i les zones de pesca, disputes en què una gran majoria s’oposa a una minoria de països.
L’any passat, per exemple, no va fructificar per cinquè any consecutiu la creació de noves àrees marines protegides per l’oposició xinesa i russa, països que s’han oposat a crear aquest tipus de reserves a parts de l’Oceà Glacial Antàrtic.
Mónverd 
Deixa un comentari