Els humans hem alterat el 70% de la Terra, afirma l’ONU

L’expansió de l’agricultura arreu del planeta ha provocat que un 70% de la superfície terrestre hagi estat modificada. Aquest fet és la base per a una crisi, afirmen els autors d’un devastador nou informe de les Nacions Unides que demana la restauració de milions de quilòmetres quadrats de terres per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic.

L’informe és el segon publicat per la Convenció per Combatre la Desertificació de les Nacions Unides (UNCCD en les seves sigles en anglès), un grup de l’ONU que està fent pressió als governs i indústries per recuperar ecosistemes degradats.

“La nostra salut, la nostra economia, el nostre benestar depèn de la terra. El nostre menjar, la nostra aigua, l’aire que respirem provenen de la terra, almenys parcialment”, va dir Ibrahim Thiaw, secretari executiu de la UNCCD, en una trucada amb els periodistes que han publicat diversos mitjans. “La humanitat ja ha alterat el 70 per cent de la terra. Aquesta és una dada important”.

En desenvolupament durant cinc anys i escrit per experts en ecosistemes i ús del sòl de vint-i-una organitzacions, l’informe ens deixa amb conclusions tristes, com el fet que fins al 40% del sòl del planeta ja està degradat i aquest fet afecta a la meitat de la població mundial.


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


El medi natural es troba lligat a les societats i economies que habiten en aquest i —segons afirmen els autors— la meitat de l’economia global depèn dels recursos naturals, que els governs no han estat capaços de protegir. Conclouen que la restauració del medi serà crític per a la supervivència de les societats i economies del seu voltant.

Amb el ritme actual, el 2050 haurem de sumar una àrea similar a la de l’Amèrica del Sud a la llista de territoris degradats, fet que augmentarà les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 17% cada any per la pèrdua d’embornals naturals de carboni (selves, sabanes, zones pantanoses, manglars…), els quals es convertiran en zones urbanes o agrícoles.

Aquest informe ha estat publicat setmanes abans que la UNCCD es reuneixi en la seva COP, la cimera més important de l’organització, a Costa d’Ivori. Aquesta, en contraposició a altres cimeres de l’ONU, no ha rebut tanta cobertura mediàtica, eclipsada per altres reunions com la COP27, la qual es realitzarà a Egipte a finals d’any.

“La UNCCD és una convenció de la qual la majoria de la gent no ha sentit a parlar mai, siguem sincers”, va dir Nigel Sizer, expert en ús del sòl i polítiques de Dalberg Catalyst, una organització sense ànim de lucre que treballa en projectes de sostenibilitat a Inside Climate News. “Estan lluitant per cridar l’atenció sobre aquests problemes tan importants: per aconseguir que els principals governs donants prioritzin l’assistència i per aconseguir que els països del sud global donin prioritat a aquests problemes”.

“Una bona manera de fer-ho és elaborar un informe amb dades molt bones i ser més vocal del que solen ser les agències de les Nacions Unides”, va afegir Sizer.

L’ambició de l’UNCCD se centra en aconseguir fer entendre que la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels sòls formen part d’un mateix problema.

“Aquestes convencions s’estan negociant al mateix temps per una raó”, va dir Thiaw. “Són tres peces d’un trencaclosques”. Això es fa ressò del llenguatge de l’informe: “No podem aturar la crisi climàtica avui, la pèrdua de biodiversitat demà i la degradació de la terra passat-demà. Hem d’abordar tots aquests problemes junts”.

La degradació del sòl ocorre de diferents maneres: la desforestació, la desertificació i la pèrdua de zones de pastura i zones humides són maneres en què succeeix i totes poden ser causades per l’acció de l’home. La restauració, per altra banda, es produeix de diferents maneres com la creació de boscos o fent pasturar animals i fer créixer cultius entre arbres en explotacions agrícoles.

L’informe és clar, el culpable de la degradació és l’ésser humà i les seves pràctiques agrícoles. El sistema alimentari mundial és el causant del 80% de la desforestació mundial, del l’ús del 70% de l’aigua dolça i el principal causant de la pèrdua de biodiversitat, afirmen els autors. Els mètodes d’agricultura intensiva han “alterat al cara del planeta més que cap altre activitat humana”, varen afirmar.

Els autors culpabilitzen el sistema agrícola modern, que augmentà la seva productivitat, de la pèrdua de sòls sans i l’augment de les emissions de l’agricultura pel seu ús de fertilitzants.

El document fa èmfasi en el fet que la restauració de sòls és possible tot i la tendència actual i afirma que fins a cinc mil milions d’hectàrees (àrea cinc cops major que la de la Xina) es podrien arribar a restaurar abans del 2050. La majoria d’aquesta restauració es podria aconseguir a partir de canvis en les pràctiques agrícoles com la integració d’arbres, cultius i animals o la rehabilitació de boscos i pastures. Els consumidors també tenen el seu impacte: poden deixar de banda les dietes basades en carn obtinguda d’explotacions intensives com les macrogranges (amb les quals hi hagué una polèmica l’estiu passat), dietes que provoquen moltes emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Els canvis en el sistema alimentari podrien contribuir de manera significativa a l’èxit del projectes de conservació.

La majoria d’aquestes mesures són accessibles i no requereixen d’altes tecnologies ni gran quantitat de capital. S’estima que costaria uns 300 milers de milions de dòlars anuals (uns 190 milers de milions d’euros) per aconseguir una restauració “significativa” de cara al 2030, quantitat molt menor que la que reben els pagesos en els països desenvolupats.

Els països s’han compromès a restaurar mil milions d’hectàrees (aproximadament la mida dels EUA). La majoria d’aquesta superfície fou acordada el 2011 amb el nom d’Iniciativa Bonn, en la qual es va acordar recuperar 350 milions d’hectàrees. De moment, seixanta-un països li han donat suport.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s