La invasió d’Ucraïna ha provocat una situació inèdita en les darreres dècades. Amb sancions cada cop més fortes cap a Rússia, els gegants petroliers estatunidencs veuen en Europa un mercat a explotar ara que pareix voler abandonar els recursos fòssils russos. Emperò, molts països, i especialment Alemanya, pareixen cercar una altra via: accelerar la transició energètica cap a les renovables. Amb un marge de maniobra cada cop menor, les accions que es prenguin per contrarestar els efectes de la guerra poden decidir si complim l’Acord de París o no.
Europa depèn dels combustibles russos: un 47% del carbó alemany i almanco un 38% del seu gas (algunes font el situen en el 55%) provenen d’aquest país. Just després de l’inici de la invasió ucraïnesa, el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz va cancel·lar els plans per a la construcció d’un gasoducte molt polèmic, el Nord Stream 2, el qual duplicaria la capacitat d’importació de gas rus.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
A principis de març, el vicecanceller i ministre d’economia i clima alemany, Robert Habeck, va anunciar la intenció d’implementar esmenes en la Llei de Fonts d’Energia Renovables amb el primer de juliol com a data màxima. Aquesta llei doblaria la capacitat d’energia eòlica terrestre des dels cinquanta-cinc fins als cent deu gigawatts i alhora s’incrementaria l’eòlica marina fins als trenta GW. Per posar aquestes dades en perspectiva, s’estima que Espanya podria arribar a produir entre un i tres gigawatts d’electricitat eòlica marina el 2030.
Quant a l’energia fotovoltaica, la llei alemanya pretén multiplicar la capacitat fins als dos-cents GW el 2028 des dels 5 GW ara instal·lats. A més, la llei donarà una moratòria a les subvencions per a plaques solars per tal d’impulsar la instal·lació en les llars del país.
A més, el govern alemany pretén assolir un 100% d’energia renovable el 2035 amb un 80% de l’energia de caire renovable el 2030. En comparació, l’anterior versió de la llei sols demanava un 65% d’energia renovable el 2030 i el 2040 com a data límit per a assolir el 100% d’energia renovable.
A més, la UE va presentar la proposta RePowerEU per tal de reduir la dependència del gas rus. La proposta inclou un compromís per diversificar les fonts d’energia amb l’objectiu de reduir les inversions i el pes de Rússia de cara al 2030. De la mateixa manera que la nova llei alemanya, aquest pla posa èmfasi en l’energia eòlica i solar mentre alhora crea la oportunitat per a l’ús del biometà (la crema del qual segueix sent perjudicial per al planeta) amb una producció de 35 milers de milions de metres cúbics d’aquest gas de cara al 2030 a més d’entre 25 i 50 milers de milions de metre cúbics d’hidrogen renovable.
Emperò, les coses no són tan fàcils com pareixen. Una de les principals dificultats d’aquest pla serà l’escalfament de les llars. Aquests plans de diversificació tardaran anys a produir-se i molts països segueixen sent dependents del gas per a abastir el seu sistema elèctric. És per aquest motiu que Alemanya ha aprovat la construcció de dues noves terminals de gas liquat: una despesa de 1500 milions d’euros per abastir el país amb gas no rus. El gas liquat és un procés mitjançant el qual es refreda el gas fins a transformar-lo en líquid per poder-lo transportar amb major eficiència. La necessitat de mantenir el gas en tancs criogènics provoca que aquest gas tengui una empremta ecològica encara major, fet que podria contrarestar els esforços en renovables.
Un dels nous requeriments inclosos en la proposta de llei europea és que tots els països europeus tenguin les seves reserves de gas situades en almanco el 90% dia primer d’octubre per tal d’assegurar un subministrament constant durant els mesos d’hivern. Amb la crisi energètica a més de guanyar pes el gas liquat, alguns legisladors han començat a criticar el tancament de les centrals tèrmiques de carbó, les més contaminants.
Molts estats tenien previst emprar el gas com a pont entre les centrals de carbó i les energies renovables, però si desapareix el gas els països podrien allargar la vida útil de les centrals tèrmiques. Segons el mitjà Politico Itàlia i Polònia han començat a repensar el tancament de centrals de carbó.
Mónverd 
Deixa un comentari