A mesura que pugen les temperatures, l’Antàrtida es torna verda

Les illes Òrcades del Sud es troben a 600 km de la costa antàrtica. Reclamades tant per britànics com argentins, ambdós països han establert bases d’investigació a l’arxipèlag.

Un estudi sobre l’illa de Signy, on es troba la base britànica, ha tengut en compte les dades registrades des de la dècada dels anys cinquanta i el resultat és interessant: l’augment de les temperatures ha fet proliferar les plantes vasculars pròpies de la zona. Aquest fet ha provocat que l’illa sigui cada com més verda, amb una tendència que ha anat en augment i que ha pres força a partir del 2009. L’estudi, “Acceleration of climate warming and plant dynamics in Antarctica”, fou publicat a la revista Current Biology per Nicoletta Cannone, de l’Università degli Studi dell’Insubria, al nord d’Itàlia.

Tot i que les Òrcades del sud estan separades de la costa antàrtica per 600 km, les illes es troben dins de la influència del clima polar. De fet, al 2009 un 90% de la seva superfície estava coberta per glaciars, amb estius curts i freds i una mar coberta de gel de l’abril al novembre.

Però aquest estudi mostra un canvi en aquestes illes remotes. Segons l’estudi, les dues espècies natives de l’illa estan avançant amb força degut a l’acceleració del canvi climàtic.

“Aquesta és la primera evidència a l’Antàrtida de respostes accelerades dels ecosistemes a l’escalfament global, confirmant observacions similars a l’hemisferi nord”.

Emperò, l’escalfament a les illes no ha seguit una tendència contínua. De fet, les temperatures a la zona baixaren de cop al 2012. Tot i això, les temperatures augmentaren ràpidament, fet que provocà l’expansió accelerada de les dues espècies de plantes.

“També plantegem la hipòtesi que l’esdeveniment climàtic ‘de pols’ del fort refredament de l’aire detectat el 2012 no semblava influir en la dinàmica de la comunitat de vegetació d’aquesta illa”, escriuen els autors. “La manca d’impactes negatius del fort esdeveniment de refredament del pols el 2012 en ambdues espècies es podria explicar per la seva capacitat de realitzar la fotosíntesi a temperatures ambient baixes.”

Aquesta imatge mostra l’es temperatures estivals a l’illa de Signy. Els punts en blau corresponen a les dades d’entre el 1960 i el 2011, mentre que els punts taronges mostres les dades des de 2012 fins al 2018. Imatge de Cannone et al. 2022

.

Altres investigacions mostren que el mateix tipus d’esdeveniments ocorren a l’Àrtic. En un estudi de l’any 2018 s’afirmà que les zones verdes situades en la zona més septentrional de l’Àrtic són més denses i les plantes més altes. Un estudi del 2020 va concloure que l’escalfament climàtic provoca que el nombre d’algues terrestres augmenti enormement a l’Antàrtida, però els seus autors admeten que el seu és el primer estudi a mostrar aquest fenomen. A més, afirmen que el canvi climàtic antropogènic tendrà un impacte molt significatiu en la regió.

“Aquesta és la primera evidència a l’Antàrtida de respostes accelerades dels ecosistemes a l’escalfament climàtic, confirmant observacions similars a l’hemisferi nord”, expliquen en el seu informe. “Els nostres resultats donen suport a la hipòtesi que l’escalfament futur provocarà canvis significatius en aquests fràgils ecosistemes antàrtics”.

Trobam dues espècies de plantes vasculars natives de l’illa de Signy. Una és la Deschampsia antarctica, una planta amb flor coneguda com gespa antàrtica. L’altra, la Colobanthus quitensis, és una planta amb flor coneguda com la perla antàrtica.

“En les gairebé sis dècades fins al 2018, D. antarctica va mostrar un augment molt gran en el nombre de llocs d’aparició, que es va duplicar entre 1960 i 2009 i després de nou entre 2009 i 2018″, escriuen els autors. C. quitensis es va expandir encara més. “Colobanthus quitensis també va mostrar una gran expansió, fins i tot més que D. antarctica en l’última dècada, que va implicar tant el nombre de llocs d’aparició com la seva extensió…”, diu el document.

Emperò, l’augment de les temperatures no és l’únic element a considerar en la seva expansió. Durant els darrers anys, s’ha vist una disminució en el nombre de gavines, fet que provoca que les plantes puguin créixer amb més llibertat. Si bé alguns poden considerar que aquest és el principal causant de l’expansió, els autors ho descarten en les seves conclusions:

“També plantegem la hipòtesi que l’expansió accelerada de la població de D. antarctica i C. quitensis podria resultar d’una combinació de l’escalfament climàtic i els impactes recentment reduïts de la pertorbació animal. Aquesta hipòtesi és compatible amb les observacions a l’hemisferi nord, en particular a Europa, on el canvi d’ús del sòl es correlaciona amb el canvi de vegetació, però, com aquí, el principal motor d’aquestes respostes va ser l’escalfament climàtic”, escriuen.

Què suposa el creixement de la població de plantes a la zona. En una primera instància, pareix que hi hauria beneficis: més plantes suposen manco CO2 en l’atmosfera gràcies a la fotosíntesi. Per l’altra, obre la porta a un fet perillós: l’augment de temperatures podria provocar l’entrada de noves plantes en l’ecosistema que podrien provocar una pèrdua de biodiversitat i canvis en els ecosistemes antàrtics, especialment febles i únics.

Articles relacionats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Comentaris (

0

)

Create a website or blog at WordPress.com