‘No hi ha gaires esperances’: Els coralls del mediterrani col·lapsen sota la calor implacable

Article per Elizabeth Claire Alberts publicat per Mongabay, traduït per l’equip de Mónverd Notícies

L’any 2003, una onada de calor marina va devastar les comunitats d’esculls de corall al mar Mediterrani, inclosos els esculls de la reserva marina de Scandola, una regió protegida davant de la costa de Còrsega.

Més de 15 anys després, les comunitats d’esculls de corall de Scandola encara no s’han recuperat.

Els investigadors van determinar que les onades de calor marines persistents, que ara succeeixen cada any al Mediterrani, impedeixen que els esculls de corall de creixement lent de Scandola es recuperin.

El canvi climàtic induït per l’home n’és el culpable; l’augment persistent de les temperatures a l’oceà ha normalitzat les onades de calor marines, no només al Mediterrani, sinó als oceans globals.

Durant anys, Joaquim Garrabou es va posar l’equip de busseig i es va submergir a les aigües de la reserva marina de Scandola a Còrsega per trobar un paradís. A vint metres sota la superfície, hi havia parets d’esculls cobertes de corall vermell suau (Corallium rubrum) i gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), tot plegat de peixos i altres criatures marines. Però l’any 2003, una onada de calor marina va colpejar Scandola i va provocar la mort de molts esculls de corall. Més de 15 anys després, els esculls encara no s’han recuperat.

Ara, quan Garrabou es submergeix a Scandola, és rebut pels esquelets de coralls que abans n’hi havia.

“És com veure algú que està malalt, que té una malaltia a la qual no pots trobar la solució”, va dir Garrabou a Mongabay en una entrevista en vídeo. “Esperes que algun dia hi hagi una [solució] però veus que no hi ha gaires esperances”.

Després de l’onada de calor marina del 2003, Garrabou i els seus col·legues van començar a controlar els esculls de corall de Scandola per fer un seguiment de la seva recuperació. Però després d’acumular dades de sondeig dels esculls i dades de temperatura durant molts anys, finalment es van adonar que en realitat estaven fent un seguiment del col·lapse dels esculls. Els resultats del seu estudi a llarg termini es van publicar recentment a Proceedings of the Royal Society B.

“Sabíem que alguna cosa dolenta els passava als corals d’arreu del món, però no esperàvem un col·lapse de totes les poblacions que vam estudiar”, va dir a Mongabay en una entrevista en vídeo l’autor principal de l’estudi, Daniel Gómez-Gras, ecologista marí de l’Institut de Ciències del Mar a Barcelona. “L’objectiu de fer un seguiment d’aquestes poblacions durant tant de temps era mostrar la recuperació a llarg termini perquè esperàvem que les poblacions -potser no en cinc anys, però en 15 o 20 anys- [podien] recuperar-se. Tanmateix, vam veure un col·lapse”.

‘No ho anomenam blanquejament’

Les dades van mostrar que les onades de calor marines estaven succeint cada any a diferents parts del Mediterrani entre el 2003 i el 2018. Durant 12 d’aquests anys, la temperatura de l’aigua a una profunditat de 20 m va assolir més de 23 ° Celsius, que es considera un llindar subletal per als corals. I durant quatre d’aquests anys, 2009, 2016, 2017 i 2018, les temperatures a aquesta profunditat van superar el llindar letal dels coralls a 25 °C).


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


Els investigadors van determinar que la calor incessant no permetia que aquests esculls de corall de creixement lent es recuperessin.

“Francament, mai vaig pensar que ho veuria”, va dir Garrabou. “I està passant molt ràpid”.

Les espècies de corall tou a la Mediterrània no es “blanquegen” com ho fan els coralls tropicals, va dir Gómez-Gras. Això és perquè els coralls mediterranis no tenen una relació simbiòtica amb les zooxantelles, les algues que expulsen els coralls tropicals quan experimenten estrès per calor.

“No en diem blanqueig aquí al Mediterrani per a aquestes espècies de corall, ja que no blanquegen”, va dir. “Moren directament amb una pèrdua de teixit i esquelets exposats”.

Tot i que els resultats de l’estudi són rellevants per a moltes comunitats de coralls de la Mediterrània, els investigadors van optar per centrar el seu estudi a Scandola perquè l’àrea s’havia establert com a àrea marina protegida (AMP) el 1975 i havia estat relativament lliure d’altres pressions humanes com la pesca i la contaminació. Aquest fet els va ajudar a eliminar altres possibilitats de col·lapse de la població dels esculls de corall i a identificar les onades de calor marines com la raó de la seva desaparició.

Els investigadors solien pensar que les comunitats d’esculls més profundes podrien protegir les espècies de corall de l’estrès per calor. Però cada cop és més evident que aquest no és el cas, no només a la Mediterrània, sinó a altres parts del món, inclosos les zones d’esculls de corall del Pacífic.

“Estem presenciant que si s’aprofundeix, [encara hi ha] impacte”, va dir Garrabou.

Mapes que mostren la logalització de Scandola en la Mediterrània, a més de les espècies, localització i profunditat de les cinc espècies motitoritzades dins de l’Àrea de Protecció Marina. El gràfic mostra les onades de calor entre 1982 i 2018 i la seva severitat. Imatge de Gómez-Gras et al (2022).

‘La nova normalitat’

El canvi climàtic antropogènic és responsable de l’escalfament dels oceans, i l’aigua és cada vegada és més calenta. Segons un altre estudi, els oceans globals han batut un rècord de calor per sisè any consecutiu. A mesura que els oceans s’escalfen, la calor penetra cap avall, i aquesta tendència d’escalfament continuarà fins i tot si les emissions s’aturen demà, va dir Kevin Trenberth, coautor d’aquest estudi separat, a Mongabay al gener.

Un estudi relacionat també va concloure que les onades de calor marines han esdevingut la nova normalitat per als oceans globals a mesura que el canvi climàtic transforma el nostre món.

La Mediterrània pot estar patint els impactes del canvi climàtic fins i tot de manera més intensa que altres parts del món. Un informe publicat l’any passat per WWF va concloure que la Mediterrània s’estava escalfant un 20% més aviat que la resta dels oceans mundials.

Gómez-Gras afirmà que l’escalfament accelerat en la Mediterrània és degut en part a la seva forma quasi tancada. Encara que aquest fet és sols present en aquesta regió, va afegir que la Mediterrània mostra el que passarà en altres parts dels oceans a causa del canvi climàtic.

“Les onades de calor marines s’estan convertint en la nova normalitat en la mar Mediterrània,” afirmà Gómez-Gras. “Així que podeu predir que, en el futur, pot esdevenir la nova normalitat [a qualque altre part] del món”.

Georgios Tsounis, biòleg marí a la Universitat de l’Estat de Califòrnia, el treball del qual es basà en la Mediterrània durant onze anys però no va formar part de la investigació, va lloar l’estudi a Proceedings of the Royual Society B per la seva “enfocament valuós”.

“Necessitem més estudis demogràfics a llarg termini com aquest per entendre millor cap a on es dirigeix el nostre entorn en el futur,” Tsounis digué a Mongabay en un correu electrònic.

Mentre que l’estudi se centrava en les comunitats de coralls tous de la Mediterrània, Tsounis digué que la investigació ens pot ajudar a entendre com altres comunitats coral·lines “poden o no recuperar-se d’un estrès continu durant un període de 15 anys”.

“També estem veient mortalitat de corall a altres parts del món”, va dir. “Els esculls de corall tropicals són titulars tristos que apareixen cada any. Però als tròpics ens preocupem principalment pels coralls durs que construeixen esculls (a diferència dels coralls tous en aquest estudi mediterrani). El rang de temperatura i tot el mecanisme causa-efecte difereixen entre aquests dos exemples. El que és comú a la majoria d’aquests escenaris és que els coralls s’han adaptat a un conjunt reduït de condicions ambientals, com ara la temperatura, durant un llarg període de temps, i són sensibles al canvi climàtic”.

Una població de corall vermell amb colònies mortes després d’una onada de calor el 2016. Imatge d’Olivier Bianchimani.

‘Ha d’ocórrer aviat’

Els investigadors van dir que estan buscant “refugis” al Mediterrani, llocs que ofereixen protecció als esculls de corall de l’estrès tèrmic. Un lloc possible podria ser les aigües de la costa de les Calanques prop de Marsella, França, que sembla tenir prou aigua freda per protegir els seus corals, va dir Garrabou. No obstant, les comunitats d’esculls de corall aquí van experimentar morts massives durant les onades de calor marines tant el 1999 com el 2003. Però des d’aleshores, la regió no ha tingut cap escalfament important i els corals s’han pogut recuperar lentament, va dir.

Tot i que actualment hi ha molts refugis per a les comunitats de corall a tot el món, un nou estudi va trobar que la majoria d’aquests llocs desapareixeran un cop el món arribi a 1,5 °C d’escalfament per sobre dels nivells preindustrials, cosa que és probable que passi durant la propera dècada. .

Però no només el canvi climàtic exerceix pressió sobre la Mediterrània: la pesca i la contaminació són factors d’estrès addicionals per a la regió. Per això, Garrabou va dir que és important establir AMP amb mesures de protecció estrictes per millorar la resiliència de les comunitats d’esculls de corall.

Actualment, hi ha més de 1.200 AMP (Àrees Marines Protegides) a la Mediterrània, però només al voltant del 0,02% de la superfície que cobreixen està tancada a la pesca durant tot l’any.

Tot i que el futur sembla trist per als esculls de corall, Garrabou va dir que se sent esperançat amb l’impuls que s’està generant per a l’establiment d’AMP, especialment amb els esforços globals per protegir el 30% dels oceans del món per al 2030.

“Quan proporcionem les condicions adequades i les eines adequades, la natura pot ser realment generosa i la natura ha demostrat que pot recuperar-se”, va dir.

Però va dir que cal establir amb urgència les AMP perquè els oceans obtinguin els seus beneficis. “Ha de passar”, va dir, “i ha de passar ràpidament”.

Cites:

Bongaerts, P., Ridgway, T., Sampayo, E. M., & Hoegh-Guldberg, O. (2010). Assessing the ‘deep reef refugia’ hypothesis: Focus on Caribbean reefs. Coral Reefs, 29(2), 309-327. doi:10.1007/s00338-009-0581-x

Cheng, L., Abraham, J., Trenberth, K. E., Fasullo, J., Boyer, T., Mann, M. E., … Reagan, J. (2022). Another record: Ocean warming continues through 2021 despite La Niña conditions. Advances in Atmospheric Sciences. doi:10.1007/s00376-022-1461-3

Dixon, A. M., Forster, P. M., Heron, S. F., Stoner, A. M., & Beger, M. (2022). Future loss of local-scale thermal refugia in coral reef ecosystems. PLOS Climate, 1(2), e0000004. doi:10.1371/journal.pclm.0000004

Gómez-Gras, D., Linares, C., López-Sanz, A., Amate, R., Ledoux, J. B., Bensoussan, N., … Garrabou, J. (2021). Population collapse of habitat-forming species in the Mediterranean: A long-term study of gorgonian populations affected by recurrent marine heatwaves. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 288(1965). doi:10.1098/rspb.2021.2384

Jeffries, E., & Campogianni, S. (2021). The climate change effect in the Mediterranean. Six stories from an overheating sea. Retrieved from WWF website: https://www.wwf.de/fileadmin/fm-wwf/Publikationen-PDF/Meere/WWF-Report-The-Climate-Change-Effect-in-the-Mediterranean-2021.pdf

Tanaka, K. R., & Van Houtan, K. S. (2022). The recent normalization of historical marine heat extremes. PLOS CLIMATE. doi:10.1371/journal.pclm.0000007

Imatge de portada: Medrecover

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s