L’equip del Joint European Torus (JET) a Oxford ha aconseguit generar 59 megajoules d’energia a partir de la fusió nuclear. Aquesta xifra més que duplica el darrer rècord, aconseguit el 1997, segons afirma l’Autoritat Britànica d’Energia Atòmica (UKAEA)
Els resultats suposen bones notícies pels advocats de l’energia de fusió com a alternativa neta als combustibles fòssils.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
“A mesura que augmenten les pressions per abordar els efectes del canvi climàtic mitjançant la descarbonització de la producció d’energia, aquest èxit és un gran pas endavant en el full de ruta de la fusió com a mitjà segur, eficient i baix en carboni per fer front a la crisi energètica mundial”, va dir UKAEA en un comunicat.
“Els resultats rècord anunciats avui són la demostració més clara a tot el món del potencial de l’energia de fusió per oferir energia segura i sostenible amb baixes emissions de carboni”.
El conseller delegat d’UKAEA, Ian Chapman, diu que els resultats són una “fita” i ens portaran “un gran pas més a prop” d’una energia pràcticament lliure d’emissions.
“Està clar que hem de fer canvis significatius per abordar els efectes del canvi climàtic, i la fusió ofereix molt potencial”, diu Chapman.
“Estem construint el coneixement i desenvolupant la nova tecnologia necessària per oferir una font d’energia de càrrega de base sostenible i baixa en carboni que ajudi a protegir el planeta per a les generacions futures.
“El nostre món necessita energia de fusió”, afegeix.
Però quina és la diferència entre l’energia de fusió i la de fissió? Ambdues formes produeixen energia a partir dels àtoms, però són sistemes molt diferents.
La fissió nuclear és el mètode emprat actualment a les centrals nuclears, on àtoms d’urani, d’isòtops inestables, es descomposen en dos o més àtoms més lleugers i estables. És durant aquest procés que s’allibera energia i aquesta és captada per la central.
La fusió nuclear és el procés contrari: a partir de dos àtoms molt lleugers, se’n crea un de major. Aquest procés intenta replicar el funcionament del sol.
El JET, que presenta una forma de dònut, està fet per a contenir plasma, gasos molt ionitzats que s’escalfen fins als 150 milions de graus Celcius, deu cops més que el centre del sol.
És en aquestes temperatures que els nuclis atòmics es poden fusionar per formar nous elements i alliberar enormes quantitats d’energia.
Fins ara, els experiments al JET s’han centrat a saber si la fusió és possible amb un combustible format per dos isòtops de l’hidrogen: el deuteri i el triti, els quals es poden combinar per formar heli. Els darrers resultats pareixen indicar que sí és possible i són crucials per l’Iter, una planta de fusió que s’està construint al sud de França. S’espera que aquesta, molt major que la britànica, comenci a produir energia el 2035 i que finalment aconsegueixi produir més energia de la que necessita per mantenir el plasma a temperatures tan altes.
Si tot va bé amb l’Iter, el pla és construir una central europea ja connectada a la xarxa elèctrica i que produeixi més electricitat de la que empra. El procés de fusió nuclear és molt atractiu perquè no expulsa gasos d’efecte hivernacle i un kilogram de combustible conté 10000 més energia que un de combustibles fòssils.
Els defensors de la fusió nuclear la consideren la tecnologia del futur. El procés crea molts pocs residus que són molt manco radioactius que els creats en plantes nuclears convencionals.
És l’energia nuclear verda? Molts grups mediambientals tenen una llarga tradició d’oposició cap a aquesta font d’energia. Tant Amics de la Terra com Greenpeace han mostrat la seva oposició citant la capacitat de renovables, considerada suficient per les entitats ecologistes. A més, defensen que les inversions en aquestes tecnologies serien més útils si es destinessin a les energies renovables tradicionals.
Imatge de portada: UKAEA
Mónverd 
Deixa un comentari