Una nova estimació col·loca el cost d’adaptar i reparar la infraestructura costanera danyada pel canvi climàtic als EUA en els centenars de milers de milions de dòlars a l’any. Quan més prest ocorri l’adaptació, menys cara arribarà a ser.
Article de Michael Allen, traduït per l’equip de Mónverd notícies
Aquest article va aparèixer per primera vegada a Hakai Magazine i és part de Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.
A mesura que el canvi climàtic s’intensifica, el preu d’adaptar habitatges i infraestructures per fer front a l’augment de les temperatures, les pluges més intenses, les tempestes més fortes i l’augment del mar serà aclaparador. Amb la intenció de construir millor, una nova investigació dirigida per Paul Chinowsky, enginyer ambiental de la Universitat de Colorado Boulder, mostra que el cost de reparar i mantenir la infraestructura als Estats Units podria arribar a centenars de milers de milions de dòlars anuals l’any 2090. Però si la societat actua aviat, aquest preu es podria reduir fins a 30 vegades. Aquestes dades, si bé varien depenent de l’estat, mostren una clara tendència que ocorrerà arreu del món.
Mitjançant una sèrie de models climàtics i escenaris d’emissions, Chinowsky i els seus col·legues van projectar els efectes probables del canvi climàtic als Estats Units, analitzant els danys als ferrocarrils, carreteres i propietats costaneres. Van projectar el preu en tres escenaris: sense adaptació, adaptació reactiva i adaptació proactiva.
En el seu disseny, el model sense cap adaptació és un enfocament de gestió d’infraestructures “com sempre” que no té en compte els riscos que suposa el canvi climàtic. L’escenari reactiu no pren cap acció per reduir els impactes futurs del canvi climàtic, sinó que implementa modificacions o reforços per reparar els danys que ja s’han produït. Ser proactiu pretén prevenir els danys dels futurs riscos climàtics.
Per a una propietat costanera com una casa de platja, exemples d’aquests tres enfocaments podrien ser: deixar la casa desprotegida i després abandonar-la un cop es veu aclaparada per la pujada del mar; no fer res per protegir la propietat però després posar la casa sobre xanques després d’una inundació; i aixecar preventivament la casa o construir una muralla per evitar les inundacions.
Per a les propietats costaneres, la investigació de Chinowsky i els seus col·legues mostren que els beneficis financers de l’acció primerenca varien significativament als Estats Units. A la regió de l’Atlàntic Sud, des de Delaware fins a Florida, el cost de no adaptar-se podria ser de gairebé 600.000 milions de dòlars anuals per al 2090. La implementació de mesures proactives podria reduir la càrrega financera a menys del 10 per cent.
El problema a la regió de l’Atlàntic Sud, diu Chinowsky, és que la costa s’inclina suaument cap a l’interior amb pocs canvis d’elevació durant quilòmetres. Això significa que les tempestes poden sorgir terra endins, danyant infraestructures lluny de la costa i fent que els costos de neteja es descontrolin ràpidament.
L’amenaça que suposa l’augment del nivell del mar i les tempestes més fortes per a les infraestructures vitals varia a tot el país. A Califòrnia, per exemple, els penya-segats alts protegeixen moltes propietats. “Has de preocupar-te per l’erosió, però no et preocupes que una que pugui entrar sense obstacles”, diu Chinowsky.
De fet, s’espera que l’impacte econòmic sigui el més baix a la regió del Pacífic, amb el cost de la infraestructura arribant als 45.000 milions de dòlars anuals el 2090 sense adaptació. Actuar de manera proactiva reduiria això en uns dos terços.
Chinowsky diu que per mantenir els costos baixos, hem de començar a ser proactius ara. La infraestructura necessita temps per planificar, dissenyar, finançar i construir. “Quan parlem de regions costaneres, no tenim el luxe de seure i esperar”, diu.
Afegeix que els gestors ja tenen solucions viables i proactives que es poden implementar, com ara l’alçament d’infraestructures o la reubicació de comunitats en risc, però també la restauració de les barreres naturals contra les inundacions com ara salines, manglars i dunes de sorra. “No és tant que haguem de trobar una solució”, diu. “És que hem de prendre una decisió per posar una solució”.
A. R. Siders, un expert en adaptació climàtica a la Universitat de Delaware que no va participar en l’estudi, diu que el sistema de dics dels Estats Units mostra què passa si no es paguen els costos inicials. “No mantenim el nostre sistema de dics i no ho feim perquè és car. Però després els dics es trenquen i hi ha una gran inundació i un gran desastre, i llavors estam mirant costos que són astronòmicament més alts que els que caldria per mantenir els dics”.
Siders diu que els costos descrits per Chinowsky semblen raonables. Explica que Key West, Florida, va estimar recentment que costaria 1.800 milions de dòlars elevar 250 quilòmetres de carreteres, prou per protegir-les durant les properes dècades. Si ho escala a tot el país, diu, “de sobte desenes de milers de milions de dòlars no sonen gens irreals. O fins i tot centenars de milers de milions si no controlam el canvi climàtic”.
Mónverd 
Deixa un comentari