Què podem esperar del clima el 2022?

Tancam l’any superant els 1,2 ºC d’escalfament per sobre els nivells preindustrials, un 2021 que prometia tornar a la normalitat, amb la reentrada dels EUA a l’Acord de París i la COP26 de Glasgow. En la política climàtica ha estat un any intens, des de la promesa d’afegir la lluita contra el canvi climàtic a la constitució francesa i la conseqüent Assemblea pel Clima, la qual ha acabat amb una polèmica Llei de Canvi Climàtic, qualificada per molts com simple blanqueig verd. En aquest aspecte, cal destacar l’aprovació de la primera Llei de Canvi Climàtic espanyola. També ha estat un any important en l’àmbit judicial, on tribunals de molts països han donat la raó als demandant davant la inacció dels seus governs i de les multinacionals instal·lades a aquests països: a Alemanya això provocà l’avançament de la neutralitat climàtica fins a l’any 2045. Espanya no ha estat una excepció, amb una demanda per la gestió dels residus i l’adhesió de Joventut pel Clima a la demanda per inacció que es tramita al Tribunal Suprem.

Tot i aquests moviment i nous compromisos per part de varis governs d’arreu del món, les xifres dels experts són clares: segons l’ONU, amb les polítiques actuals ens esperen 2,7 ºC d’escalfament. Tampoc ha estat més optimista la primera part del sisè informe de l’IPCC, que afirma que els efectes del canvi climàtic són inevitables i irreversibles.

El temps no juga a favor nostre, i el 2022 en serà una clara mostra. A continuació us presentam alguns avenços del que modelaran la història climàtica durant aquest any que encetam.

De camí a Egipte

La COP26 havia de ser la cimera que marcaria la lluita climàtica. Poques reunions havien reunit tant d’interès a nivell mundial, la darrera fou la del 2015, en la qual se signà l’Acord de París. Emperò, es va produir poc moviment: noves promeses per assolir una major acció climàtica i un silenci eixordador per part dels dde sempre: Rússia, Brasil i Xina, als quals se sumen una llarga llista de països que han fet poc per augmentar els seus compromisos. Fins i tot després de les promeses, els informes optimistes situen l’escalfament en els 2,4 ºC el 2100, xifra molt llunyana als 1,5 ºC que recomanen els científics com a límit.

El temps per la COP27, que es realitzarà a Sharm El-Sheikh, a Egipte, s’escurça. Abans de la reunió, els països hauran de confirmar les seves promeses i expandir-les, és a dir, fer tangibles les reformes necessàries per assolir els objectius pactats i que la ciència defensa des de fa anys com a l’única solució a la crisi climàtica. Entre aquestes accions trobam el tancament de centrals tèrmiques i acabar amb els subsidis als combustibles fòssils, molt majors que no els rebuts per les energies renovables. També es requerirà una major inversió en els països en vies de desenvolupament, on els països que històricament han estat més contaminant, els occidentals, hauran de fer un esforç per impulsar una transició justa i que garanteixi que tot el planeta pugui realitzar-la.

Finançament climàtic

El 2021 havia de ser l’any en què els governs occidentals complissin les promeses de finançament: $ 100 milers de milions per als països en vies de desenvolupament. Però, tal com hem comentat, no fou així. Molts foren els que demanaren una major acció durant la cimera de Glasgow, en la qual es pretenia crear un fons per a danys causats pel canvi climàtic i, tot i les promeses d’alguns països com fou el cas d’Espanya, l’acord no va fructificar.

El problema del finançament es traslladarà a la COP28, ja el 2023. Això suposa una decepció per part dels països que esperaven ja aquestes ajudes per pal·liar els efectes que el canvi climàtic ja ha fet presents en el creixent nombre de desastres naturals.

Durant el 2022 s’espera que es resolguin els qüestions que envolten el finançament verd. Quina postura s’adoptarà per finançar la transició climàtica? Quines mesures es prendran per fer arribar els fons als països en vies de desenvolupament? Quins mecanismes es poden crear per combatre les pèrdues cada vegada majors del canvi climàtic? La presidència egípcia de la cimera intentarà lluitar per que aquests temes siguin tractats durant la cimera.

Alimentació

L’alimentació fou la gran oblidada de la COP26. El sector de l’alimentació té una gran importància en el canvi climàtic des de dues perspectives: el sector alimentari és un dels grans productors d’emissions i, alhora, n’és un dels grans perjudicats. Tot i que una sèrie de governs acordaren reduir les seves emissions de metà de cara a l’any 2030, no va atreure l’atenció que molts esperaven.

Durant el 2022, s’espera que l’alimentació tengui una major importància, amb un major pes a la cimera del clima. El govern egipci ja ha anunciat que aquest sector gaudirà de protagonisme durant la cimera: un dia de negociacions dedicat únicament als sistemes alimentaris.

Nous informes de L’IPCC

El Panell Intergovernamental d’Experts en el Canvi Climàtic fou notícia durant el 2021. Durant el passat agost es publicà la primera part del nou informe, el que tracta la ciència climàtica disponible i que mostra que ens trobam perillosament a prop dels 1,5 ºC d’escalfament. Aquest informe es feu ressò en la premsa, tres vegades més que no el darrer informe, publicat el 2018, abans del sorgiment dels grans moviments ecologistes juvenils.

Durant el 2022 es faran públiques la resta de parts de l’informe: la primera, que es publicarà a finals de febrer tractarà els impactes, l’adaptació i la vulnerabilitat de les societats; la segona, que es farà pública durant la primavera, que tractarà la mitigació, i la síntesi de les tres parts, que es publicarà durant el mes de setembre, poc temps abans de la COP27. Alguns experts són optimistes sobre la COP27 per aquest motiu, es produirà després que el sisè informe de l’IPCC es faci públic, el qual haurà marcat el to de les notícies climàtiques dels mesos anteriors.