L’agricultura: la gran oblidada a la COP26

Quan els polítics, científics, activistes i periodistes dels 196 països membres de Nacions Unides es reuniren a principis de mes a Glasgow per la COP26, es tractaren una gran varietat de temes. Emperò, el que no va estar damunt la taula fou un pla per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents de la producció alimentària o com preparar les granges d’arreu del món al clima més extrem que ens espera.


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


La cimera climàtica fou declarada per molts, inclosos els seus organitzadors, com “la millor darrera oportunitat per aconseguir posar el canvi climàtic sota control”. En aquesta, els diferents països mostraren les seves estratègies de reducció d’emissions, les seves promeses i les polítiques que s’haurien de dur a terme a nivell global per no superar els 1,5 ºC a què ens estam acostant perillosament. Però dels seus deu dies de durada, no en dedicà ni un a l’agricultura i l’alimentació, un sector que és responsable de quasi una quarta part de les emissions globals.

De qualque manera, abans que la COP26 hagués començat, ja ens havia condemnat a un món amb una escassa seguretat alimentària. Dies abans de l’inici de les negociacions, el programa mediambiental de les Nacions Unides publicà un informe en què assegurà que les polítiques actuals ens faran arribar als 2,7 ºC d’escalfament mentre que l’objectiu és no superar els 1,5 ºC (actualment ja duim 1,2 ºC). Aquestes són males notícies per a la teva gelera.

En un informe del 2017 de Proceedings of the National Academy of Sciences, un grup d’investigadors a nivell mundial varen investigar els efectes de l’increment en les temperatures en camps de blat, arròs, blat de les índies i soja, els quals suposen dos terços de la ingesta calòrica humana a nivell mundial. Varen concloure que “cada augment d’un grau Celsius a la temperatura a nivell global redueix els camps de blat un 6%, l’arròs un 3,2%, el blat de moro un 7% i la soja un 3,1%.

L’augment de temperatures ja provoca la manca de recursos hídrics a bona part dels cultius, especialment els de fruites.

Emperò els grans esdeveniments com les cimeres de les Nacions Unides poden tenir un impacte en la política climàtica, però no en el nivell que molts poden pensar. Aquest tipus de reunions sovint tenen com a efecte la mobilització de l’acció a un nivell subnacional, manco pressionats per lobbies. Un exemple és la Declaració d’Alimentació i Clima de Glasgow, que pretén sumar ajuntaments i governs regionals per desenvolupar polítiques alimentàries sostenibles i fer pressió perquè els governs nacionals actuïn per fer de l’agricultura i la ramaderia un pilar bàsic de la transició ecològica. Ja l’han signada un total de setanta governs de tot el món, entre les quals s’inclouen els ajuntaments de Barcelona, Bilbao, Granollers i València, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Vitoria-Gastiez a nivell estatal i ajuntaments ciutats com Londres, París i Edimburg i el govern escocès a nivell internacional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s