Juguem a un joc. Les regles són simples: se’t presenten dues situacions i has de dir quina és la més contaminant. Per una banda, tenim una persona que viatja en avió cada setmana per anar a treballar. Per l’altra, en tenim una altra que va caminant a la seva oficina. La resposta pareix òbvia, no? En un primer nivell, sabem cert quin dels dos té una major petjada ecològica; se sap que l’aviació és una font enorme de gasos d’efecte hivernacle, molts més que no anar caminant a la feina.
Però aquí ve la trampa del joc: la persona que vola cada setmana és un científic climàtic que viatja arreu del món per parlar sobre el canvi climàtic i pressionar per l’actuació contra ell. La persona que cada dia va caminant fa feina per a una empresa de màrqueting que fa anuncis per a companyies petrolieres. Aquí ja és complica tot. Qui contribueix més a la crisi climàtica?
Ja fa vint anys de l’aparició del terme “petjada ecològica”. Un concepte que augmentaria la consciència climàtica i milloraria l’actuació, una campanya innovadora creada per grans activistes climàtics, l’empresa petroliera BP. Depenent de com de completa fos la calculadora, inclouria la teva petjada alimentària, el transport que empres, com escalfes casa teva… Amb algunes recomanacions finals sobre com reduir les emissions que tu emets cada dia, encara que les accions vertaderament importants són les que han de prendre les grans empreses contaminants.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
El problema amb la petjada ecològica és, com hem vist en la situació inicial, no mostren de manera acurada l’impacte individual que tenim sobre la crisi climàtica. Si la petjada ecològica és l’única eina per mesurar l’actuació davant la crisi climàtica, ens aseguram que les accions siguin a escala individual i fàcils de quantificar per tal de reduir el nombre que, una vegada fets els càlculs, apareix a la pantalla del nostre dispositiu. Qui controla la forma d’avaluar qualque cosa, en la pràctica, ho domina a la perfecció. Perquè a les calculadors de petjada de carboni no existeix la opció “faig pressió als polítics locals”, “faig xerrades sobre el clima”. Imaginau que Greta Thunberg i la resta d’activistes s’haguessin dedicat a reduir la seva petjada ecològica individual i no a crear un moviment que fa pressió als polítics per actuar de manera més ràpida contra l’Emergència Climàtica.
Si volem mitigar els efectes més nocius del canvi climàtic —el qual, segons Nacions Unides ha col·locat “el món en un camí catastròfic”— necessitam una altra manera d’avaluar l’impacte de les nostres accions, quelcom que englobi en major mesura les nostres actuacions contra la crisi climàtica.
És així com apareix el concepte “ombra ecològica”, creat per la periodista estatunidenca Emma Patee, que ha escrit sobre canvi climàtic per a diaris com The New York Times, The Washington Post, The Cut, The Guardian, CNBC o WIRED. La periodista exemplifica el teu impacte com una ombra al teu darrera. Et segueix allà on vagis i no només inclou si empres l’aire condicionat o quants quilòmetres has fet amb el teu cotxe, sinó que també compta a qui votes, quants de fills decideixes tenir, on treballes, com inverteixes els teus doblers, quant parles sobre el canvi climàtic i si fas arribar a l’altra gent un missatge urgència, d’apatia o de negació davant el canvi climàtic.
El poder de la teva ombra ecològica és que inclou accions males de quantificar. Hi ha gent que decideix tenir manco fills per reduir les seves emissions i d’altres que col·laboren en programes de conservació mediambiental; cap d’aquestes accions quedarien incloses en les petjades ecològiques. L’ombra ecològica també inclouria accions que es contagies com instal·lar panells solars, deixar de volar o parlar sobre canvi climàtic en el dia a dia.
L’ombra ecològica, explica Patee, estaria dividida en tres parts: el consum, les decisions i l’atenció. El bloc de consum incorporaria l’estil de vida, la tradicional petjada ecològica sumada als patrons de consum. Les decisions inclourien com invertesc i don doblers, quants de fills i animals domèstic tenc, per a quin tipus d’empresa faig feina i quin tipus de treball faig per a ells. L’atenció és manco clara, però alhora la més important: Quanta atenció es dona a la crisi climàtica? I la consegüent pregunta: quant de temps dedic a la crisi climàtica?
Quan BP creà la petjada ecològica, la lligà a petites accions amb un pes poc significatiu; accions com escurçar el temps que passes dutxant-te, no emprar l’assecadora. La intenció era desviar el pes de la crisi climàtica des de les empreses als individus, a partir d’aquell moment tot era una qüestió de responsabilitat individual. Una cop tothom tenia la petjada de carboni com a única eina de mesura, la indústria fòssil s’assegurà que els esforços no anirien dirigits a actuar en contra d’ells. La influència de les dades en les nostres vides ha augmentat de manera exponencial. Amb l’auge de les noves tecnologies, és comú fer cas als consells que el nostre rellotge electrònic ens fa. Però de vegades, aquests eclipsen el motiu pel què ho feim; arribar a les deu-mil passes ja no és un objectiu de salut, només és arribar al nombre. Emprar la petjada ecològica numèrica pot fer-nos oblidar què estam fent: reduir les nostres emissions el màxim en el mínim de temps possible.
Tot i això, sempre és positiu reduir la nostra petjada de carboni, però no cal complicar-ho tant. Les majors fonts d’emissions de la nostra vida són: l’alimentació, l’electricitat que consumim i els mitjans de transport que empram, l’efecte de la resta és mínim en comparació amb aquests. Un ciutadà espanyol emet de mitjana 5,58 tones (sense comptar les emissions dels productes que compram a altres països). Aquesta xifra s’ha de reduir a la meitat l’any 2030 i, si bé es necessiten canvis a nivell nacional, podem reduir aquesta xifra de forma significativa només canviant d’hàbits.
La transició ecològica és i serà un període complex, en què cada persona haurà de cercar solucions personals a problemes individuals, fet que indicadors com la petjada ecològica mai no trobarà. Quan es tracta de dur a terme la transició cap a un futur sostenible no ens podem basar en indicadors que ja arriben incomplets al públic. L’ombra ecològica pretén solucionar aquest pensament.
Mónverd 
Deixa un comentari