La darrera esperança: comença la COP26, una cimera crucial per al clima

El passat diumenge, 31 d’octubre, començà la COP26, la vint-i-sisena cimera climàtica de les Nacions Unides, qualificada com a històrica per l’avenç de les negociacions climàtiques després de la crisi sanitària i els plans de recuperació post-pandèmia. Amb els activistes demanant una major acció, diumenge començaren dues setmanes de negociacions diplomàtiques entre els quasi dos-cents països que conformen les Nacions Unides amb la intenció de returar el cada vegada pitjor escalfament global i d’adaptar-nos als efectes ja presents del canvi climàtic.

Els oficials de Nacions Unides iniciaren la cimera a Glasgow just després que el G20, la reunió de les vint economies més importants del món, acabàs a Roma, en què els països aprovaren el finançament internacional de plantes tèrmiques de carbó a partir del 2022, però l’acord arribat és vague i no mostrà el clar avenç que molts desitjaven que es fes per donar moment a la cimera internacional.

Els líders mundials tenen dues opcions a Glasgow, afirmà Patricia Espinosa, directora de l’oficina climàtica de Nacions Unides a l’obertura de la cimera: Poden reduir ràpidament els seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i ajudar les comunitats i els països a sobreviure en un món més calent i més dur. O acceptam que a la humanitat li espera un futur lúgubre”.

“És per aquestes raons i més que hem de fer progressos aquí a Glasgow. Necessitam fer-ho un èxit.”

Però els líders del G20 es mostraren més propers a les promeses vagues que no als compromisos a l’acció ferma després d’afirmar que assolirien la neutralitat de carboni “a mitjan segle”. Si bé acordaren acabar amb la inversió en centrals tèrmiques a nivell internacional, no posaren data límit al seu ús a nivell nacional, amb països com la Xina i l’Índia augmentant la seva producció exponencialment.

Els països que conformen el G20 produeixen tres quartes parts de les emissions a nivell global, fet que suposa que l’acció d’aquests és essencial a l’hora de combatre el canvi climàtic. Països com la Xina i Rússia ja han afirmat que no tenen la intenció de sumar-se als compromisos de la Unió Europea i els EUA d’assolir la neutralitat d’emissions el 2050. Rússia fixà la seva data de neutralitat climàtica l’any 2060, tot i que no mostra cap interès a posar en marxa cap tipus de política de reducció d’emissions.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, amfitrió de la COP26 afirmà que l’objectiu de no sobrepassar els 1,5 ºC d’escalfament està en perill de no ser complit. “Si Glasgow falla llavors tot falla” afirmà Johnson als periodistes a Roma abans de partir cap a Glasgow.

Els líders del G20 a Roma. Pool Moncloa/Borja Puig de la Bellacasa

Fou dilluns que l’acció començà, amb una reunió entre els líders de tot el món en què els països exposaran els seus plans climàtics. No s’espera que Xi Jimping i Vladimir Putin assisteixin a la cimera, però sí ho faran representants dels respectius governs.

Els negociadors de l’ONU intentaran lluitar perquè els diferents països augmentin els seus esforços per evitar superar els 1,5 ºC d’escalfament, xifra a què ens acostam perillosament (actualment ja hem assolit 1,2 ºC d’escalfament). Els científics afirmen que les possibilitats d’aconseguir l’objectiu són cada vegada més minses. Amb les actuals mesures, s’espera que l’escalfament assoleix els 2,7 ºC l’any 2100, xifra molt superior.

El primer ministre hindú, Narendra Modi, afirmà que l’Índia assolirà la neutralitat d’emissions l’any 2070, un moviment esperat des de feia temps però que ha resultat en una data molt tardana en comparació amb els objectius que els científics han establert com a clau: obtenir la neutralitat climàtica abans de l’any 2050 i reduir les emissions a poc més de la meitat abans del 2030.

Alguns dels problemes que es discutiran han estat en l’agenda durant dècades, incloent com els països rics, que s’han aprofitat més històricament de les emissions, han d’ajudar els països pobres a adaptar-se al canvi climàtic i reduir les seves emissions. El president espanyol, Pedro Sánchez, afirmà que incrementarà les ajudes per als països en vies de desenvolupament en un 50% a partir del 2025, aquestes arribaran als 1,350 milions d’euros anuals.

Imatge de portada CC BY 2.0/Flickr/daniel0685

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s