Des de tots els mitjans de comunicació que parlam de negociacions climàtiques, de transició ecològica, de terminis i de nombres, no podem evitar mencionar una xifra que moltes vegades no entenem què duu inclòs, els 1,5 ºC d’escalfament. L’Acord de París ho deia clarament: no hem de superar els 2 ºC d’escalfament, però preferiblement no hauríem de superar els 1,5 ºC. Totes les organitzacions mediambientals lluiten per no superar aquesta xifra, a la qual ens estam acostant de forma perillosa i que podríem superar en els propers 5 anys segons un informe de l’Organització Meteorològica Mundial.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Són moltes les entitats i governs que pretenen que a la pròxima conferència internacional pel clima, la COP26, que se celebrarà el proper mes de novembre a Glasgow, Regne Unit, suposi una major concreció de les mesures a adoptar per evitar superar aquest nombre que suposa un punt d’inflexió per al canvi climàtic.
Els 1,5 ºC són el final de l’empitjorament lineal i l’inici del caos. Mentre que fins a aquesta temperatura les conseqüències del canvi climàtic —desastres naturals, destrucció d’ecosistemes, augment del nivell del mar…— augmenten de forma proporcional, és a partir d’aquest punt que cada dècima d’escalfament tendrà un impacte major que l’anterior.
Les conseqüències del canvi climàtic ja són visibles: onades de calor de 47 ºC al Canadà i Sibèria, inundacions històriques a Alemanya, incendis a Grècia, Turquia i Espanya. Tots aquests esdeveniments s’han produït durant el que duim d’any. Si bé el seu origen no és degut únicament al canvi climàtic, aquest fa que desastres naturals d’aquesta envergadura siguin cada cop més freqüents.
“El canvi climàtic es mou més aviat que nosaltres” afirmà el Secretari General de Nacions Unides, António Guterres l’any 2018 a l’Assemblea General de l’ONU.
Emperò, amb els actuals nivells de concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera que arriben a les 420 parts per milió —la màxima concentració des de fa centenars de milers d’anys—, la fita pareix difícil d’aconseguir si no es prenen mesures ràpidament.
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle arribaren a les 59,1 tones de diòxid de carboni equivalent. Encara que el 2020 aquest nombre baixà per mor dels confinament a causa de la COVID-19, s’ha demostrat que aquesta reducció tendrà uns efectes negligibles. L’Agència Energètica Internacional (IEA) ha projectat l’arribada a un nou màxim el 2023.
L’IEA afirmà que, en el segon trimestre de 2021, només un 2% dels ajuts governamentals gastats per combatre la crisi de la COVID-19 (uns 380 milers de milions de dòlars) s’havien gastat en finançar projectes d’energies renovables. Aquesta quantitat és només un terç de la quantitat que necessitam invertir per arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050.
Segons l’informe de Nacions Unides que analitza l’escenari en què arribam als 1,5 ºC d’escalfament, els grans emissors de diòxid de carboni hauran d’actuar aviat: a nivell mundial hem de reduir les emissions dels nivells del 2010 un 45% abans de 2030, i arribar a la neutralitat climàtica el 2050. Si bé alguns països tenen plans de seguir aquestes dades, amb la Unió Europea com a principal impulsor, és necessari arribar a aquesta fita a nivell mundial.
Encara que es tracti d’una tasca difícil, Faith Birlo, director de l’IEA remarcà que les inversions verdes encara poden “canviar el món cap a un camí en direcció a la neutralitat climàtica al 2050”. “El camí és estret, però encara es pot aconseguir”.
Mónverd 
Deixa un comentari