El servei estatunidenc de fauna salvatge ha proposat de manera oficial eliminar un total de 23 plantes i animals de la llista d’espècies en perill d’extinció. La pressió humana i el canvi climàtic han estat els majors arguments que expliques per què aquestes espècies no s’han vist a la natura en els darrers anys.
D’ençà de l’aprovació de la Llei de les Espècies Amenaçades estatunidenc l’any 1973 només s’havien eliminat onze espècies de la llista.
La resolució del govern és una mostra de l’auge en el nombre d’extincions que s’estan produint arreu del món, amb el nombre d’espècies extingides directament per l’home arribant a les més de set-centes. El ritme a què l’extinció d’espècies —fenomen natural i propi de l’evolució— es de cinc espècies per any, segons Michael Reed, biòleg a la Universitat de Tufts. Segons Reed, a dia d’avui les espècies estan desapareixen a un ritme 1000 o 10 000 major que el normal.
Segons l’Organització de Nacions Unides, prop d’un milió d’espècies de plantes i animals estan en perill d’extinció, moltes d’elles amb la possibilitat de desaparèixer durant les properes dècades; aquest és un rècord en la història humana. Uns hàbitats en declivi, la pressió humana, el canvi climàtic i la contaminació són factors que incrementen el nombre d’extincions.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Les espècies que el govern estatunidenc ha declarat extintes inclou 10 tipus de ratpenats i ocells que es troben només a les illes del Pacífic, a més de vuit tipus de mol·lusc d’aigua dolça de les conques de l’est dels EUA.
L’espècie que ha captat l’atenció del públic és el picot de bec d’ivori, el qual fou un dels primers animals reconeguts a la llei del 1973. El major picot de l’Amèrica del Nord i el tercer més gran del món, el picot de bec d’ivori es trobava a boscos antics del sud-est americà i a l’illa de Cuba. Quan els boscos i pantans de la zona començaren a ser destruïts pels nous pobladors a principis del segle XIX, l’espècie començà el seu declivi, només grups reduïts aconseguiren arribar a l’actualitat.
El picot de bec d’ivori ha estat un ocell que sempre ha intrigat els conservacionistes. Ja el 1907, Teddy Roosevelt, president dels Estats Units en aquella època, escriví sobre la dificultat i ganes de veure aquest ocell durant un viatge de caça a l’estat de Louisiana.
Quan un home que feia kayak a Arkansas va veure el que pareixia ser un d’aquests ocells, impulsà un projecte de cerca per part de científics i naturalistes, que volien aconseguir trobar els darrers exemplars vius. En total es cercà en més de dues-centes hectàrees en vuit estats diferents, però no s’arribà a saber si es tractava de picots de bec d’ivori o si era una espècie similar. No se’n trobaren exemplars.
El públic ara té 60 dies per fer comentaris sobre la resolució abans que s’oficialitzi i alguns biòlegs encara no han perdut l’esperança. John Fitzpatrick, ornitòleg de la Universitat de Cornell afirma que “es guanya poc i es perd molt” amb la declaració d’extinció de l’ocell.
Mónverd 
Deixa un comentari