El canvi climàtic ha ajudat els talibans

Les zones rurals d’Afganistan fa dècades que sofreixen els impactes del canvi climàtic. Durant els darrers trenta anys, les inundacions i les sequeres han destruït cultius i han duit la fam a la zona. Els talibans, segurament sense tan sols saber que era el canvi climàtic el causant dels fenòmens extrems, s’han aprofitat de la destrucció.

L’agricultura al país asiàtic és d’una importància cabdal: es tracta de la font d’ingressos de més del 60% dels afganesos. Emperò, un 80% dels conflictes que ocorren al país estan lligats als recursos naturals. Així ho va concloure un estudi conjunt del Programa Mundial d’Aliments, el Programa de Medi Ambient de Nacions Unides i l’Agència de Protecció Ambiental afganesa. L’any 2019, Afganistan arribà al sisè lloc en la llista de països que més impacte han rebut per mor del canvi climàtic segons l’Índex Global de Risc Climàtic Germanwatch.

Durant els darrers vint anys, l’agricultura ha suposat entre el 20 i el 40% del PIB d’Afganistan, segons el Banc Mundial. Durant anys han estat coneguts pels seus conreus de magranes, pinyons i panses. Emperò, el canvi climàtic ha fet que l’agricultura sigui cada cop més difícil.

Ja sigui per una intensa sequera o per un sòl els nutrients del qual han desaparegut per una intensa inundació, els treballadors del sector primari afganès no poden mantenir uns cultius o una ramaderia productius. És quan no guanyen diners de les seves granges que necessiten demanar fons i préstecs per sobreviure. Quan els afganesos no poden retornar-los, són els Talibans qui entren al joc i s’aprofiten del ressentiment cap al govern.


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


“Si has perdut la collita i la terra o el govern afganès no us ha prestat prou atenció, és clar, els talibans poden venir a explotar-ho”, va dir Kamal Alam a la CBS, un membre sènior no resident del South Asia Center de l’Atlantic Council.

Els talibans han aprofitat l’estrès que pateix l’agricultura i la desconfiança cap al govern per reclutar soldats. Alam afirmà que els talibans poden pagar un sou més elevat que no el que guanyarien a les seves granges, entre 5 i 10 dòlars.

Al nord muntanyós, la neu i les glaceres s’han fos més ràpidament i abans que mai, de vegades inundant camps i sistemes de reg, però també provocant una sequera relacionada amb la fosa a l’hivern, amb manco aigua emmagatzemada. Al sud i a l’oest, algunes zones han vist augmentar les precipitacions intenses entre un 10 i un 25% en els darrers 30 anys.

Aquestes regions sovint queden sense ajuts per part del govern que fins fa unes setmanes governava el país, sense recursos suficients per compensar els danys que l’economia afganesa pateix per mor del canvi climàtic sense quasi haver produït emissions en comparació amb els països desenvolupats.

“Amb la pobresa i la guerra i tota la resta, el canvi climàtic és la darrera cosa a la ment de tothom”, afirmà Alam.

A dia d’avui, un terç de la població afganesa es troba en nivells de “crisi” o “emergència” per inseguretat alimentària per mor de les sequeres, uns nivells molt més elevats que els de la sequera del passat 2018, que deixà milers d’afganesos morts.

Tampoc els que parteixen cap a les ciutats estan més segurs, sovint convençuts d’unir-se al grup fonamentalista per algun pagament. Moltes vegades els pagesos deixen les seves famílies als pobles i fan que els seus fills puguin ser reclutats més fàcilment pel grup extremista.

El cas d’Afganistan no és un cas aïllat. Boko Haram aconseguí suport per Àfrica Central el 2017 durant una profunda sequera. L’ISIS s’ha aprofitat de les comunitats pageses de l’Iraq i Síria que pateixen intenses sequeres. Segons els experts, les zones àrides o semi-àrides de països pobres amb un nivell d’educació baix i una infraestructura pobra són un brou de cultiu pels grups terroristes.

Els talibans, emperò, també s’han aprofitat dels pagesos una vegada es troben en la seva àrea de control rebent els impostos del cultiu de roselles. El país asiàtic és el major productor mundial de roselles d’opi, plantes que requereixen manco aigua i més resistents a les sequeres. És per aquest motiu que el cultiu de roselles és més important al sud del país, on les sequeres han estat més abundants i el suport dels talibans és major.

Si bé aquestes polítiques han ajudat els talibans fins ara, una nova amenaça sorgeix. Amb la seva arribada al poder, han declarat que pretenen prohibir el cultiu de roselles, un moviment polític que podria fer que la seva base rural, depenent d’aquest cultiu per sobreviure, es girés en la seva contra. Són molts els soldats que fan la jihad durant mesos per tornar als seus pobles per fer la collita de les roselles per tal que les seves famílies puguin menjar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s