La prohibició dels CFC ens donà més temps, afirmen els científics

Fou en el 1987 que la comunitat internacional prohibí les químiques que esgoten la capa d’ozó. L’Exseretari General de Nacions Unides, Kofi Annan, ha dit que “potser es tracta del tractat internacional més exitós”. Ara, els científics ens asseguren que ens salvàrem d’una catàstrofe. El Protocol de Montreal sobre Substàncies que Esgoten la Capa d’Ozó acabà amb químics com els clorofluorocarbonis, causants del forat de la capa d’ozó que es produí sobre el continent antàrtic i que s’espera que acabi de desaparèixer l’any 2050. En un estudi, els científics han simulat el món que vàrem abandonar amb la prohibició.

Sense aquest tractat internacional, el planeta i els seus ecosistemes haurien quedat exposats a molta més radiació de raigs ultraviolats. Un ús continuat i exponencial dels clorofluorocarbonis (CFCs) hauria contribuït que la temperatura de l’aire a nivell global augmentàs 2,5 ºC cap el 2100, així ho ha afirmat l’equip internacional de científics.

Part d’aquest escalfament seria causat directament pels CFCs, que ja en sí mateixos són uns gasos d’efecte hivernacle amb un impacte molt elevat. Emperò, els danys que provocarien a la capa d’ozó també haurien fet que encara més diòxid de carboni atrapat dins les plantes d’arreu del planeta, sortís a l’atmosfera.

“En experiments passats, s’ha exposat a plantes —bàsicament plantes torturades— a alts nivells de raigs UV”, afirmà l’investigador principal Dr. Paul Young, del Lancaster Environment Centre. “[Les plantes] queden molt atrofiades, cosa que fa que no creixin tant i no puguin absorbir tant de diòxid de carboni”.

Els científics han estimat que hi hauria 580 milers de milions de tones de CO2 més a l’atmosfera que no haurien pogut absorbir les plantes i entre 165 i 215 parts per milió (entre un 40% i un 50% de la concentració actual) de diòxid de carboni addicionals a l’atmosfera.

“El que veim en el nostre experiment sobre el món evitat és un escalfament addicional de 2,5 ºC damunt les nostres emissions actuals”, afirmà el Dr. Young. “La ciència fou escoltada i s’actuà en conseqüència: no hem vist això al mateix nivell amb el canvi climàtic” digué en un programa de ràdio de la BBC.

Aquest experiment ha estat considerat com a una petita esperança cap a un futur en què el canvi climàtic hagi estat mitigat.

“Però jo seria cautelós d’emprar-ho com un exemple positiu per a les negociacions climàtiques. No és [directament] comparable, però és bo tenir quelcom positiu a què aferrar-nos i veure que el món pot posar-se d’acord”.

Fotografia de portada: NASA Ozone Watch

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s