L’hidrogen ‘blau’ és un 20% més perjudicial que el gas natural

«L’hidrogen blau té grans conseqüències climàtiques. No veim cap manera que l’hidrogen blau es pugui considerar “verd”», aquesta és la conclusió a què arriba un estudi publicat el passat dijous, 12 d’agost a la revista científica Energy Science & Engineering amb el títol “How green is blue hydrogen?” o “Com de verd és l’hidrogen blau?” en català. Aquest fou elaborat per investigadors de les Universitats de Cornell i Stanford. Segons la investigació, que en les conclusions afirmen que es basa en el millor escenari possible per aquesta tecnologia, els gasos d’efecte hivernacle produïts per l’hidrogen blau són un 20% més perjudicials que no les emeses en la combustió de gas natural.

Durant els darrers anys hem començat a sentir a parla cada vegada més de l’hidrogen com el combustible del futur, però aquesta afirmació duu uns matisos que moltes vegades no apareixen en les infraestructures d’aquest tipus.

D’hidrogen n’hi ha de vuit tipus, depenent de com s’obté, però els principals són tres. L’hidrogen gris o d’altes emissions és el més emprat a dia d’avui i s’obté tractant gas natural per separar els seus components. Durant el procés es produeixen emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’hidrogen verd, per altra banda, és el que s’obté mitjançant el procés d’electròlisi (aplicar un corrent elèctric) utilitzant l’energia renovable sobrant en un procés sense emissions. On es col·loca el blau? Doncs entremig dels dos.


Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.


L’hidrogen blau, sovint anomenat de baixes emissions, s’obté mitjançant el mateix procés que l’hidrogen gris però emmagatzemant les emissions resultants amb tècniques de Captura i Emmagatzemat de Carboni (CCS en les seves sigles en anglès), de les quals ja hem parlat en altres articles.

Són varis els investigadors que han avisat del problema que suposen aquestes tecnologies de CCS. En una entrevista recent, el doctor en Física Teòrica i investigador del CSIC Antonio Turiel, afirmà que l’hidrogen “no té les característiques per a què es pugui fer un desplegament massiu; hem d’evitar caure en la trampa de les falses promeses tecnològiques”. Aquesta mena de promeses solen ser fetes per empreses contaminants que cerquen reduir la seva petjada climàtica sense aturar els processos contaminants. Fins ara no hi ha hagut cap èxit a nivell comercial en aquestes tecnologies.

La investigació de les universitats estatunidenques corrobora la idea que Turiel presentà després de dir que intentar basar el model energètic mundial en aquestes tecnologies podria retardar la transició energètica envers d’accelerar-la.

Segons l’estudi, en l’actualitat només trobam dues instal·lacions d’hidrogen blau a nivell comercial: una a Alberta, propietat de Shell i una a Texas, que pertany a Air Products, corporació que ven gasos i productes químics per a usos industrials.

Però la seva alternativa ecològica, l’anomenat hidrogen verd, tampoc surt indemne, ja que alguns estudis han afirmat que el seu ús podria continuar la dependència als combustibles fòssils, les emissions de les quals són el principal causant de la crisi climàtica.

Els diferents governs mundials han començat una transició cap a l’hidrogen. Ja el govern espanyol va llençar un full de ruta de l’hidrogen el qual suposa la construcció d’una planta d’hidrogen verd al poble mallorquí de Lloseta. “Espanya està en les millors condicions per a ser no un pol més, sinó el pol industrial de l’hidrogen verd a Europa”, afirmà el president del govern en un acte a Toledo. El govern japonès va afirmar que els Jocs Olímpics de Tòquio serien les “Olimpíades de l’hidrogen”, amb plans per instal·lar punts d’hidrogen a no més de quinze minuts en cotxe a la capital nipona.

Les conclusions de l’estudi ho diuen de manera clara:

«Destaquem que la nostra anàlisi en aquest document és el millor dels casos per a l’hidrogen blau. Suposa que el diòxid de carboni que es capta es pot emmagatzemar indefinidament durant dècades i segles en el futur. De fet, no hi ha experiència a escala comercial amb l’emmagatzematge de diòxid de carboni a partir de la captura de carboni, i la major part del diòxid de carboni que es captura actualment s’utilitza per millorar la recuperació del petroli i s’allibera de nou a l’atmosfera. A més, la nostra anàlisi no té en compte el cost energètic i les emissions associades de gasos d’efecte hivernacle derivades del transport i emmagatzematge del diòxid de carboni capturat. Fins i tot sense aquestes consideracions, però, l’hidrogen blau té grans conseqüències climàtiques. No veiem de cap manera que l’hidrogen blau es pugui considerar “verd”. »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s