Després de l’Acord de París, els països i empreses han anat publicant els seus plans de reducció d’emissions, sempre acabant en una fita: la neutralitat d’emissions. Això no significa que deixin d’emetre emissions, sinó que de qualque manera establiran processos pels quals es reabsorbiran aquestes emissions, amb els boscos com a opció majoritària. És aquesta carta que, emprada massa sovint, pot augmentar en gran mesura els preus dels aliments a països subdesenvolupats i en vies de desenvolupament, ha comunicat l’ONG Oxfam Intermón.
Són molts els projectes de reforestació que s’han iniciat, però la quantitat de terrenys necessaris per absorbir les emissions que se seguiran emetent serà de proporcions gegantines. L’informe de l’organització que parla sobre aquest fenomen, Tightening te net: Net zero climate targets implications for land and food equality (Estrenyent la xarxa: les implicacions dels objectius de neutralitat climàtica per al sòl i la igualtat alimentària), afirma que sembrant només una fracció de l’àrea necessària ja posaria en tensió la seguretat alimentària en països on la desnutrició encara és present.
L’estudi calcula que es necessitarien 1,6 milers de milions d’hectàrees —l’equivalent a cinc vegades la mida de l’Índia— per tal d’assolir la neutralitat climàtica al 2050 només sembrant arbres, sense cap altre tipus de mesura. Clarament aquesta mai ha estat una opció a tenir en compte, però ens pot servir per establir les proporcions dels boscos a sembrar (molts dels quals patirien intensos incendis fruit del canvi climàtic).
La coautora de l’informe i cap de política climàtica a Oxfam, Nafkote Dabi, explicà que “és difícil dir quanta superfície seria necessària, així com els governs no han estat transparents en com pensen assolir els seus objectius de neutralitat climàtica. Però molts països i empreses estan parlant sobre forestació i reforestació, i la primera pregunta és: d’on vendrà tot el sòl?”
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Si s’abusa d’aquesta pràctica, el preu dels aliments podria augmentar en un 80% al 2050. L’estudi afirma que es podria disposar d’una àrea de 350 milions d’hectàrees —aproximadament la mida de l’Índia— per a reforestació sense provocar un impacte negatiu en la producció agrícola. Emperò, quan es comencen a sumar tots els plans dels diferents països aquesta xifra se supera amb facilitat.
Dabi afirmà que “a hores d’ara, centenars de milions de persones a tot el món passen gana. Necessitam consultar els països sobre com pretenen emprar la seva terra, i els països i corporacions han de reduir les seves emissions abans [de dependre de la forestació]. Necessitam també reduir les emissions de l’agricultura, que és la segona major font d’emissions a escala global.
L’informe també va concloure que la forestació i reforestació, fins ara les opcions de compensació més comunes, són les pitjors quant a impacte sobre la seguretat alimentària. Segons aquest, altres pràctiques que se centren en la gestió forestal, l’agroforesteria —que consisteix a combinar arbres amb cultius o zones de pastura— i els terrenys de pastura serien molt més positives, ja que permetrien reduir les emissions mentre que se segueix emprant el terreny per produir aliments.
“No estam en contra de la forestació i reforestació, i no volem que la gent s’aturi de fer-ho. Però [aquestes tècniques] no s’haurien d’emprar a gran escala i s’han de combinar amb altres mètodes com l’agroferesteria.”
Danny Sriskandarajah, cap d’Oxfam Regne Unit, feu una crida als governs i empreses perquè retallin les seves emissions dràsticament envers de dependre en aquestes tècniques. “Massa corporacions i governs s’estan amagant darrere la cortina de fum de la neutralitat climàtica per continuar els seus negocis bruts usuals. Un exemple important el podem veure en les empreses petrolíferes, que justifiquen la seva actual extracció de combustibles fòssils prometent plans d’eliminació de carboni de l’atmosfera poc realistes que requereixen quantitats ridícules de terra”, afirmà.
“Els objectius de neutralitat climàtica són essencials per combatre el canvi climàtic. Alguns governs i empreses estan duent a terme accions importants per reduir les seves emissions però n’hi ha massa pocs per donar-nos una possibilitat realistes d’evitar la catàstrofe climàtica i la fam generalitzada i la devastació que ve amb aquesta.”
Un portaveu de BP, una de les principals companyies petrolíferes, afirmà que “BP no pretén dependre de compensacions per assolir els nostres objectius de reducció del 2025 i 2030. Tot i això, aquests poden ajudar-nos a anar més enllà de les nostres metes si podem. Nosaltres donam suport a l’ús dels compensadors climàtics o crèdits a empreses, països i la societat per aconseguir camins més fàcils i ràpids cap a la neutralitat climàtica i ajudar-nos a assolir els objectius de París.”
Shell ha afirmat que no reconeix les estimacions d’Oxfam. “Aconseguir la neutralitat climàtica requereix un canvi fonamental en les formes d’energia que Shell ven i després usar mesures compensatòries al marge per rescabalar la resta d’emissió, és a dir, que estam canviant els productes que venem”, afirmà un portaveu de l’empresa.
“Així com Shell apropa la seva cartera cada vegada més cap a les energies renovables i de baix carboni, és quelcom positiu que les emissions associades amb l’energia venuda per Shell l’any 2050 sigui menor als crèdits de carboni que pensam poder donar als nostres clients al 2030.”
Mónverd 
Deixa un comentari