El govern espanyol pretén que el país es converteixi en un referent a la Unió Europea en energia eòlica marina i Menorca tendrà un paper important a desenvolupar. En el darrer informe del Ministeri per a la Transició Ecològica es considera viable la instal·lació d’aerogeneradors flotants al nord-est i el sud-est de l’illa, llocs on el vent bufa amb més intensitat durant l’any i la profunditat del terreny, amb manco de 1000 metres, permet la instal·lació del cable encarregat de fixar-los al fons marí. És aquest el tret més innovador dels molins, ja que usualment es fixen al sòl (motiu per el qual les zones amb una profunditat baixa com la mar del Nord han tengut tant d’èxit). L’informe elaborat pel MITECO també proposa la construcció de parcs similars a les costes cantàbrica i andalusa, a les illes Canàries i al golf de Roses, parcs que generarien entre 1 i 3 gigawatts abans del 2030 seguint amb els plans ministerials.
“Potser a Menorca no fa tant de vent com a Roses o a les Canàries, però està per damunt del mínim necessari perquè sigui viable”, explica el director general de l’Institut per a l’Estalvi i la Diversificació de l’Energia, oficina que depèn del MITECO, el mallorquí Joan Groizard.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Tot i això, els molins menorquins serien dels manco eficients d’aquests nous parcs a construir. Segons els plans d’ordenació de l’espai marítim, es requereix un mínim de 7,5 metres per segon (27 quilòmetres per hora) de velocitat mitjana anual. Mentre que a Menorca s’arriba als 8 m/s, al cap de Creus o al cap de Gata se superen els 9.
En el document no s’especifiquen els detalls del projecte, encara a concretar. No obstant això, aquest sí pareix indicar tindria entre 550 i 750 watts de potència per metre quadrat. Tampoc fixa la ubicació d’aquestes instal·lacions, però alguns mapes adjunts els mostren a una distància considerable de la costa, sempre suficientment a prop per connectar-los a la costa amb un cable, encara que Groizard afirmà que altres tecnologies més noves, com emprar els molins per a la creació d’hidrogen, que seria recollit per vaixells, faria que no fos necessari connectar-los a la costa. De fet, comentà la possibilitat que Menorca es convertís en un punt de subministrament per a altres països, encara que la opció més beneficiosa seria el consum local.
De moment tant associacions ecologistes balears com el Govern veuen positivament la creació d’aquestes instal·lació, però exigeixen una màxima preservació del medi ambient.
A partir d’aquest moment són el Govern Balear, el Consell de Menorca, ajuntaments i entitats qui poden fer al·legacions al document que, en el cas que sigui aprovat, passarà a una fase posterior de delimitació de les zones d’explotació de propietat estatal i que l’explotació de la qual serà subhastada a empreses privades.
El gerent de l’Institut Balear de l’Energia del Govern balear, Ferran Rosa, considera la proposta com a positiva sempre i quan es conservi “al màxim” medi ambient. “Cal tenir en compte que la zona costanera de Menorca forma part de la Reserva de la Biosfera i que està protegida per altres figures de conservació”. Si bé Rosa creu que l’explotació d’energies eòliques permetrà un major horari enfront la solar, considera que és una tecnologia “poc madura”, encara que altres projectes a nivell internacional demostrin la seva efectivitat. A més, Rosa ha comentat que quan més enfora es trobin els molins, millor.
Mónverd 
Deixa un comentari