Un dia a Espanya, 126 tones de plàstic que acaben al mar

Cada any, Espanya genera unes 1,6 milions de tones de residus plàstics i no en recicla ni la meitat. De fet, fou per aquest motiu que diverses associacions ecologistes denunciaren a l’Estat espanyol per incomplir una directiva europea que ho regula. A més a més, dins de les 17 milions de tones captades en els contenidors de rebuig es troben grans quantitats de plàstics reciclables, dues terceres parts de les quals no es recicles, segons afirmen les dades del Ministeri de Transició Ecològica.

Tots aquests residus acaben a abocadors (en el cas de Mallorca incinerats a Son Reus) o directament queden a la natura on s’han tirat des d’un principi, des d’on passa al seu destí final, la mar. Les mars espanyoles són importants no només a nivell ecològic, sinó que també comporten grans implicacions per l’economia,  sent la primera potència europea en pesca i amb la importància de la mar dins del sector turístic, tan prevalent dins comunitats com les Illes Balears.

Segons el programa pel Medi Ambient de Nacions Unides, des d’Espanya es tiren més de 126 tones diàries de plàstic a la mar. Si feim els càlculs són quasi 46000 tones a l’any.

Són tot aquest tipus de residus que ja han estat prohibits per la Llei de Residus Balear i que podrien quedar prohibits amb efecte immediat després de l’aprovació del projecte de Llei de Residus que d’aquí poc arribarà al Congrés dels Diputats. Tots els plàstics d’un sol ús prohibits per la llei balear i els quals vàrem explicar aquí, quedaran prohibits en tot el territori estatal. Aquesta prohibició ha estat demanada durant anys pels col·lectius ecologistes, que advoquen no per reciclar, sinó per reduir en un primer lloc. Fa temps que les 3R (Reduir, Reutilitzar, Reciclar —i Recuperar en alguns casos—) es tenen com a punt de referència en l’economia circular, que cerca l’eliminació completa del residus.

De vegades, pareix que hi ha més plàstic a les platges i no, no és una il·lusió. Quan el Programa de Rebuigs Marins del MITECO es posà en marxa l’any 2013, el nombre mitjà de plàstics per platja era de 172 durant cada estació. En el seu darrer informe se’n catalogaren quasi tres-cents per estació, sense dades durant la primavera degut al confinament. De tots els residus que es cataloguen en els informes unes tres quartes parts són plàstics.

Els residus que acaben a la mar no són només del litoral, sinó que també venen de l’interior. Segons diverses investigacions, residus de terra endins que, per exemple, es tiren a Castella la Manxa o a les províncies interiors de Catalunya i Andalusia, poden acabar a platges degut al seu moviment pel clavegueram. Segons les investigacions del MITECO, dos terços dels objectes identificats venien d’activitats terra endins, mentre que la resta de plàstics eren d’activitats marines.

A partir del 2023, s’establirà a nivell nacional que els comerços i restaurants hauran de cobrar els recipients per separat: taps, tassons, paquets de menjar per endur… A més, es crearà un impost de 0,45€ per cada kilogram de plàstic fabricat, a més d’una taxa per tots aquells residus que acabin a abocadors i no es reciclin. Això suposa manco producció i amb una vida útil més llarga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s