Manco carn als menjadors escolars. Prohibició de vols de curta distància. Prohibició d’estufes de gas a les terrasses dels restaurants. Aquestes són algunes de les mesures que la nova Llei de Canvi Climàtic francesa incorpora, no sense gran polèmica.
El president francès, Emmanuel Macron, intenta convertir França en un bastió a la lluita contra el canvi climàtic, i aquesta llei és una peça clau per aconseguir-ho. L’Assemblea Nacional Francesa aprovà una llei aquest mes de maig la qual promet canviar completament la manera en què el país viu, treballa i consumeix béns.
Les mesures que han tengut un major ressò han estat l’augment dels plats vegetarians a les cantines escolars, el bloqueig de l’expansió dels aeroports francesos i reduir la quantitat de plàstic d’un sol ús. Qui contamini podrà ser acusat d’”ecocidi”, un nou delicte que té una pena màxima de deu anys per destruir el medi ambient. Si tot va bé, Macron intentarà afegir la lluita contra el canvi climàtic a la Constitució francesa mitjançant un referèndum.
Emperò, totes aquestes ambicions s’han trobat amb una gran resistència des de àmbits oposats de la societat. Els ecologistes i polítics del Partit Verd francès, han acusat al govern de Macron de reduir les mesures ambicioses proposades per la seva Assemblea Ciutadana i de posar per davant els interessos de les corporacions.
Mentrestant, les federacions de negocis han sumat forces per tal de lluitar contra el que consideren una sobrreregulació i una política populista que podria eliminar llocs de feina i posar en perill la recuperació econòmica després de la crisi de la COVID-19.
Actualment la llei ha passat al Senat on, si s’aprova, passaria per una comissió plenària conjunta per la seva aprovació final. Si aquesta no es posa d’acord, serà l’Assemblea controlada pel partit de Macron la qual tendrà la darrera paraula.
Aquesta lluita ve donada a un any de les eleccions presidencials de les quals Macron vol sortir reelegit, però s’enfronta a varis contrincants. Amb aquesta llei, el president de la República vol posicionar-se com un defensor de la lluita contra el canvi climàtic.
Fou per aquest motiu que desenes de milers d’activistes climàtics sortiren al carrer per denunciar la llei. Afirmaren que el document és tan poc ambiciós que no arribarà als objectius establerts a l’Acord de París, signat a la pròpia capital francesa.
Macron ha intentat posicionar-se com a líder en la lluita climàtica d’ençà de la sortida dels EUA de l’Acord. Fou el mateix dia en què el govern de Trump realitzà el moviment que Macron emprà l’eslògan del president del partit republicà: digué que volia “fer el planeta gran de nou”.
D’ençà d’això, els països europeus han aprovat lleis per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 40% al 2030 en comparació amb els nivells de 1990. El passat desembre es votà a favor de pujar aquest percentatge fins al 55%.
En els darrers anys, tal i com ha passat a la resta del món, el canvi climàtic i les seves conseqüències ha guanyat ressò i preocupacions a França. Des de les estufes de les terrasses fins a les zones de patinatge sobre gel han guanyat crítics. Els estudiants de les universitats d’elit del país estan demanant currículums en què es tracti el canvi climàtic i els propis batles han desafiat al govern central prohibint alguns pesticides.
Amb el canvi climàtic convertit en un tema important durant els eleccions, Macron rep pressió del Partit Verd, el qual ha guanyat força en els últims temps, tot seguint l’auge dels partits d’aquest tipus arreu d’Europa. Inclús Marine Le Pen, líder del partit d’ultradreta Reagrupament Nacional, ha acceptat un tipus d’ecologisme, encara que aquest difereixi del que defensen la resta de partits.
Imatge de portada: Richard Ying et Tangui Morlier, CC BY-SA 3.0
Mónverd 
Deixa un comentari