És una tendència comprovada: les al·lèrgies són cada vegada pitjors. La durada i intensitat de les estacions de pol·len estan augmentant i és en bona part degut al canvi climàtic.
Un equip d’investigadors d’institucions dels EUA han analitzat les dades que mesuradors de pol·len recaptaren des del 1990 fins al 2018. Les conclusions a què arriben són clares: molècules de pol·len són presents a l’aire tres setmanes abans que normalment i amb una concentració major, amb un 21% més.
L’estudi, publicat al PNAS (Proceedings of the National Academy of the Sciences), afirma que “el pol·len portat per l’aire té important impactes en la salut respiratòria i el canvi climàtic antropogènic pot incrementar les concentracions i allargar les estacions de pol·len.
Aquest fet suposarà un empitjorament en els casos d’al·lèrgia arreu del món: actualment 20 000 persones als Estats Units visiten les sales d’emergència per atacs d’asma provocats per l’al·lèrgia. S’ha calculat el cost aproximat dels tractaments per al·lèrgies al país americà: 3,4 milers de milions de dòlars.
De fet, els metges afirmen que les al·lèrgies severes podrien fer més vulnerables a malalties respiratòries a qui les pateixen.
Segons els experts, al voltant del 40% dels nins i el 30% dels adults pateixen al·lèrgia al pol·len. A més, en una entrevista per la cadena americana ABC, el Doctor Shahnaz Fatteh, al·lergòleg i director del Asthma Allergy Care Center of Florida, afirma que pacients que abans tenien símptomes lleus estan empitjorant amb els anys.
Les al·lèrgies són el resultat d’una resposta desmesurada del sistema immunològic cap a quelcom benigne. Això pot provocar des de lleus símptomes fins a més greus. Emperò, també pot ser mortal, amb anafilaxis en les quals la pressió sanguínia cau en picat i les vies respiratòries es tanquen.
El pol·len és un dels al·lèrgens més comuns. Produït en el cicle reproductiu de les plantes, la seva aparició varia depenent del tipus de planta.
Actualment trobam dues maneres distintes en què els humans estam canviant la producció de pol·len. Per una banda, els humans hem augmentat la concentració de diòxid de carboni degut a la crema de combustibles fòssils. Les partícules de CO2 per milió han augmentat des de les 280 a principis del segle XIX fins a les 420 ppm a dia d’avui.
“Quan el diòxid de carboni augmenta, les plantes tendeixen a créixer més” digué William Anderegg, professor de biologia a la Universitat de Utah pel diari nord-americà Vox i tal com vàrem explicar en un article fa uns mesos. “Tendeixen a fer més flors [en proporció a la seva massa], i les pròpies flors tendeixen a tenir més pol·len al dedins”.
Aquelles plantes que produeixen més pol·len són aquelles que produeixen més llavors i, per tant, una major taxa de reproducció. Això fa que l’any següent, més plantes tenguin les característiques pròpies d’una planta amb major producció de pol·len.
L’altre mecanisme és l’escalfament induït pel CO2. Amb hiverns més càlids i curts, les plantes comencen abans a produir pol·len.
És la combinació d’aquests dos factors que fan que hi hagi més pol·len i més prest.
Els investigadors han començat a atribuir canvis en els al·lèrgens a l’activitat humana. Segons un estudi publicat el passat febrer a la PNAS, Anderegg juntament amb els seus companys calcularen que el canvi climàtic antropogènic és el culpable de la meitat de l’allargament de les estacions de pol·len a Nord-Amèrica, a més d’un 8% de l’augment de les concentracions de pol·len.
Els efectes en el pol·len ja són visibles, però els investigadors indiquen que podrien anar a pitjor. Alguns d’ells afirmen que si seguim emetent gasos d’efecte hivernacle, la quantitat de pol·len es podria doblar al 2040 en algunes parts del planeta, tot depenent de com avancen les emissions.
Mónverd 
Deixa un comentari