Investigadors climàtics han trobat una diferència de 5,5 milers de milions de tones entre les que els governs de tot el món indiquen i les calculades per models independents. Aquest problema de comptabilitat complica encara més canviar el rumb climàtic mundial.
Però què significa aquest nombre? Aquestes emissions equivalen a la producció de gasos d’efecte hivernacle dels EUA, que expulsa cada any a l’atmosfera el 15% de les emissions mundials, pel que aquest nombre no és precisament petit. Les raons per aquest desfasament són molt complexes, però són causades pel fet que els governs afirmant que han reduït les seves emissions amb una proporció major degut a que els boscos del país han absorbit diòxid de carboni. Això inclou el CO2 que els humans hem expulsat cremant combustibles fòssils i, per tant, aquells països amb grans boscos poden seguir contaminant i, així i tot, seguir ‘reduint’ les emissions nacionals i globals.
L’autor de l’estudi, Giacomo Grassi, afirmà que aquest nombre és molt significatiu. Giacomo és l’expert del Joint Research Centre de la Comissió Europea. L’estudi, emperò, fou publicat a Nature Climate Change.
Aquesta dada ve donada en un moment clau de la lluita climàtica, amb els països posant-se fites més ambicioses (com fou el cas dels EUA a la cimera del dia de la Terra) i amb el debat obert de quant s’han de reduir les emissions i quin ha de ser l’any d’emissions ‘zero’ a nivell mundial. La resposta a aquestes preguntes podria determinar els efectes del canvi climàtic durant les properes dècades i, fins i tot, segles.
Tal i com es va signar durant l’Acord de París, tots els països han d’enviar informes detallant les seves emissions a les Nacions Unides, aquest incloent les absorbides pels boscos. Emperò, Grassi i la resta d’investigadors han trobat una diferència tan abismal entre les dades que han provocat una incertesa a l’hora d’avaluar com els països estan avançant en els seus objectius climàtics.
El nou estudi diu que el sistema actual podria provocar problemes diplomàtics a curt termini, amb les conferències per a avaluar la reducció d’emissions planejades per l’any que ve. Si els països empren un mètode mentre que els models independents n’usen un altre, decidir quant s’han reduït les emissions serà una tasca difícil.
El problema que vendria amb acceptar aquest model, en què els embornals de carboni naturals poden ser emprats per a dur a terme unes accions més laxes en la lluita climàtica. Els boscos redueixen en grans quantitats les emissions mundials (5,5 milers de milions de tones), però tant els oceans (9,2 milers de milions) com el sòl (12,5 milers de milions) són capaços d’absorbir grans quantitats de diòxid de carboni que són, en part, el fet que ha ajudat en major proporció a reduir l’impacte del canvi climàtic. Si permetem usar els boscos per a ‘deduir’ les emissions dels països, no hi ha res que els prohibeixi deduir les emissions que capten els oceans i el sòl.
Mónverd 
Deixa un comentari