Durant aquesta dècada, els EUA reduiran les seves emissions en un 50%, la Xina reduirà els seus projectes de carbó i el Brasil acabarà amb la desforestació il·legal (tot i que ha reduït el pressupost federal de medi ambient en un 23%). Aquestes són les promeses que es feren durant la cimera del dia de la Terra el passat 22 d’abril, organitzada pel govern estatunidenc.
Encara no se sap com les més de tres dotzenes de països convidats confirmaran els seus compromisos climàtics per a aconseguir els objectius marcats, més encara en els països que les actuals polítiques seguiran incentivant un augment de les emissions i la destrucció de zones naturals per tal de millorar una economia colpejada per la crisi sanitària.
Fou el president dels EUA, amfitrió de la cimera que marca la reentrada de la superpotència a l’Acord de París del qual Donald Trump va sortir, que afirmà que encara que si bé els errors han de ser reconeguts, això no ha d’extingir l’esperança per a l’acció que col·loqui al món en un camí cap a un futur sostenible”.
Dues altres nacions feren promeses numèriques durant la cimera: Canada, que va prometre reduir les emissions entre un 40% i 45% des dels nivells del 2005 (i no els de 1990 com fan els països europeus) abans del 2030, i el Japó, que afirmà que retallaria les seves emissions en un 46% en proporció als nivells de 2013 abans del 2030. Altres països es varen comprometre a fer anuncis de polítiques climàtiques més potents i específiques abans de la propera cimera del la COP-26, que tendrà lloc a Glasgow el proper novembre.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Aquesta cimera ha estat el punt i final de quatre anys en què el govern estatunidenc ha estat caracteritzat pel negacionisme climàtic del president Trump, qui afirmava que el planeta s’estava refredant un altre cop. Durant la cimera hem vist que el president Trump estava tot sol: inclús presidents com Jair Bolsonaro i Vladimir Putin, ambdós amb unes polítiques climàtiques inexistents, feren referència a la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic, encara que això no sigui més que una acció simbòlica.
Fou el president rus que durant el seu discurs digué que tracten els seus compromisos internacional amb “la màxima responsabilitat”, parlant tant del l‘acord de Kyoto de 1997 com el de París del 2015. Tot i això, Rússia s’ha centrat durant les darreres dècades a incrementar la producció i consum de combustibles fòssils que els col·loquen com un dels pitjors països en la lluita climàtica.
És l’ONG Climate Action Tracker, de la qual ja hem parlat quan ha publicat els seus estudis sobre els plans de cada país en la lluita climàtica, que afirma que els compromisos russos són “críticament insuficient”, els quals deixarien la Terra amb un increment de més de 4 ºC, un nivell tractat com catastròfic. Si bé no ha ofert cap dada numèrica, s’ha compromès a reduir significativament les emissions acumulatives (tenint en compte les emissions del país de de l’inici de la Revolució Industrial) durant les properes tres properes dècades.
Per altra banda, Bolsonaro, ha avançat l’any de neutralitat climàtica del 2060 al 2050, en línia amb un centenar de països d’arreu del món entre els quals trobam els de la Unió Europea, els EUA i Japó, entre molts d’altres. A més, Bolsonaro ha reiterat que pretén acabar amb la desforestació il·legal abans del 2030. Tot i això, l’any passat els nivells de desforestació arribaren a nivells màxims des de feia 12 anys, tal i com us vàrem explicar en un article. Ha estat durant la crisi de la COVID-19 que legisladors federals han intentat regularitzar les terres obtingudes mitjançant la desforestació. Brasil és un dels països que Climate Action Tracker considera que presenta mesures insuficients.
Però no són només la Xina i Rússia que tenen mesures insuficients. Segons el darrer informe de les Nacions Unides, s’haurien de reduir les emissions globals en 30 gigatones abans de 2030. Per a posar una comparació, seria eliminar les emissions equivalents a la Xina —país més contaminant a l’actualitat— durant tres anys.
Altrament, la Xina no va establir una fita numèrica pel 2030. Tot i això, el president Xi Jinping va prometre “limitar de manera estricta” l’augment d’ús de carbó fins al 2025 i ja començar a reduir-ne l’ús al 2026.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fou una de les líders que afirmà que la transició cap a una economia verda seria “el motor per a la recuperació global”. A més, donà les gràcies al president americà per haver tornat a sumar esforços després de quatre anys d’oblit.
Fou durant aquest acte organitzat pel govern estatunidenc que Biden va prometre reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle entre un 50% i un 52% abans del 2030. Ho ha fet amb un comunicat de la Casa Blanca algunes hores abans que comencés l’acte. Aquest compromís ha estat rebut amb esperança i alegria, amb la major economia i potencia mundial tornant a sumar esforços contra el canvi climàtic.
La ONG Climate Action Tracker va anomenar-la “el major pas endavant dels EUA en el clima en tota la història” i digué que aquest moviment podria reduir les emissions globals fins a un 10%. Tot i això, els experts han avisat que aquesta reducció no és suficient si volem mantenir-nos per davall dels 1,5 ºC d’escalfament. A més, alguns activistes quedaren decebuts quan Biden no concretà mesures per a reduir les emissions de metà de l’extracció de combustibles fòssils, el qual té un impacte molt major d’efecte hivernacle.
La promesa de Biden ha estat fortament criticada tant pel GOP, el partit conservador americà, que afirma que és massa ambiciós i que posa en perill l’economia; i per activistes d’esquerres, que consideren que aquesta promesa no és suficientment ambiciosa.
Mónverd 
Deixa un comentari