Fa ja poc més d’un any que començà el confinament degut a la pandèmia; molt ha canviat durant aquests dotze mesos. Encara que amb moltes conseqüències catastròfiques per a tots els àmbits de la societat, una cosa s’ha aconseguit durant aquest temps: carrils bici. Ja fa un any, centenars de ciutats de tot Europa començaren a reconfigurar els seus carrers per tal d’ajudar a mantenir la distància de seguretat entre vianants i ciclistes, a més de reduir la pol·lució atmosfèrica. Ara, amb els confinaments ja cada vegada més a prop de desaparèixer, les mesures que durant els primers mesos de pandèmia s’instauraren han arribat per a quedar-se, una mostra d’això és com bona part de les ciutats del continent segueixen apostant pel carril bici.
Segons la Federació Europea de Ciclistes (ECF), les ciutats europees varen invertir mil milions d’euros en mesures relacionades amb el COVID i la mobilitat amb bicicleta el passat any 2020 i crearen un mínim de 1000 quilòmetres de carrils bici, carrers per a vianants i altres restriccions de mobilitat per a vehicles a motor.
El que diferència aquestes accions de les que es duen a terme sovint és que no només s’han fet a països que ja tenien iniciatives d’aquest caire —a països com Països Baixos o Dinamarca, on l’ús de la bicicleta té gran popularitat i es veu reforçat per una avançada infraestructura—, sinó que també es veien canvis a llocs amb unes infraestructures fins ara totalment inadequades. Ha estat durant la pandèmia que la demanda per a infraestructura per a vianants i ciclistes s’ha mostrada. Ara, bona part de les ciutats del continent es troben accelerant els plans per a invertir en aquest àmbit.
Gràcies per confiar en nosaltres per informar-te. Per favor, considera compartir la nostra tasca.
Aleksander Buczyński, portaveu de l’ECF, va dir que creu que “la pandèmia només ha accelerat alguns processos”, ja que “a les ciutats on es feren carrils bici provisionals de qualitat, els habitants ho veieren com una acció positiva”.
A la ciutat comtal, l’ús de transport públic durant la pandèmia va caure en un 50% i l’ús del cotxe un 10%. En una ciutat on bona part de la població té un cotxe que abans només empraven durant els caps de setmana, tot es preparava per un desastre de trànsit a punt d’aparèixer.
Un total de 27 quilòmetres de carrils bicis foren construïts durant l’estiu passat per tal de popularitzar l’ús de la bicicleta entre aquelles persones que havien deixat d’emprar el sistema de transport públic. Fins ara, els nivells de ciclisme a la ciutat han augmentat un 10%
Ara, el consistori barceloní està accelerant la construcció de 161 quilòmetres de carrils bici nous o reparar-ne de vells, i pretén arribar als més de 300 quilòmetres de carril bici al 2024. Aquesta estratègia va en la línia del programa de “Superblocs”, en el qual s’intenta reduir el trànsit intern de les illes de l’Eixample barceloní agrupant-les en blocs de nou els carrers de les quals passarien a ser en bona mesura per a vianants o amb certes restriccions al trànsit. Totes aquestes estratègies del consistori tenen com a objectiu reduir l’ús del cotxe en un 25% al 2024.
A Milan, el programa de ciclisme començà a l’abril del passat any, amb un total de 35 quilòmetres de carrils bici i carrers per a vianants. A dia d’avui, la ruta que trobam a Corso Buenos Aires és la que té més trànsit, emprada per 10 000 ciclistes cada dia —la qual cosa suposa un increment del 122% en pocs mesos. L’ajuntament milanès ha expandit el programa fins als 68 quilòmetres i pretén que aquesta xifra arribi als 100 quilòmetres aquest estiu.
A París, una ciutat abans dominada pels vehicles a motor, el ciclisme ha augmentat en un 70% des de la passada primavera, i s’han instal·lat un total de 50 quilòmetres de carril bici. Quan començà la pandèmia, aquesta instal·lació es feu de forma temporal, però degut a l’èxit, han decidit fer-los permanents. Dels 320 quilòmetres de rutes programats, ja n’han construït la meitat.
A una enquesta realitzada a 21 ciutats europees, el 64% dels enquestats digueren que no volien tornar als nivells de contaminació pre-covid, els quals són il·legals a moltes ciutats europees. Tres quartes parts de la població estava disposada a llevar lloc als cotxes i posar altres formes de transport al seu lloc. Al final, un 21% dels enquestats afirmaven que volien anar més amb bicicleta, i un 35%, caminant.
Mónverd 
Deixa un comentari